• Portada
04/2009

El mufló comparteix malalties amb els ungulats domèstics

El mufló
El mufló, un ungulat salvatge del subordre dels remugants i considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, pot participar en l’epidemiologia d’algunes de les malalties que comparteix amb l'ovella i altres ungulats domèstics com la cabra o la vaca. O almenys, aquesta és la conclusió a la que han arribat l’Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC) i el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona, després de detectar la presència d’anticossos enfront alguns agents infecciosos que es transmeten a través de les paparres. Els muflons van ser introduïts a la Península Ibèrica a mitjans del segle passat, i al centresud d’Espanya es troben en finques tancades i gestionades per la mà de l’home, la qual cosa suposa que es formin grans grups d’animals. Aquesta aglomeració d’ungulats salvatges i domèstics pot afavorir la transmissió d’algunes de les malalties detectades que, en alguns casos, també poden afectar a l’home.

El mufló (Ovis aries musimon) és un ungulat introduït a la Península Ibèrica a la segona meitat del segle XX, molt proper a l’ovella domèstica. Com a espècie introduïda pot compartir malalties amb els remugants domèstics, com ara l’ovella, però també la cabra o la vaca. Al centre-sud d’Espanya, els muflons es poden trobar en finques dedicades a la caça, amb tanques i alimentació proporcionada per l’home, per a mantenir una densitat artificialment elevada d’aquesta i altres espècies de caça major, com el senglar, el cérvol i la daina.

Per avaluar l’estat sanitari dels muflons de la zona, així com el seu potencial per a transmetre malalties als ungulats domèstics, es va establir una col·laboració entre l’Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC) i el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va determinar la presència d’anticossos contra Anaplasma spp., Brucella spp., el virus de la diarrea vírica bovina (BVDV), Chlamydophila abortus, Coxiella burnetii (l’agent causal de la Febre Q), Mycobacterium avium ssp. paratuberculosis (MAP) i el virus del Maedi-Visna a mostres de sèrum de 101 muflons provinents del centre-sud d’Espanya. Totes aquestes malalties poden afectar també als animals domèstics, i algunes són zoonosis, és a dir, també poden causar malalties a l’home. A més, el BVDV pertany a la família dels pestivirus, uns virus que afecten a vaques i ovelles i que són els responsables de diversos brots de mortalitat d’isards (Rupicapra pyrenaica) al Pirineu català, que també estan essent investigats des del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS). Es van trobar anticossos front a Anaplasma spp. (22.2%), C. burnetii (4.0%), MAP (1.0%) i C. abortus (1.0%).

Els dos agents infecciosos més freqüents al nostre estudi, Anaplasma spp. i C. burnetii, es transmeten mitjançant paparres. Així, tot i que els muflons semblen no participar de manera rellevant a l’epidemiologia d’algunes de malalties analitzades, en les circumstàncies d’alta densitat d’ungulats i maneig humà que es donen al centre-sud d’Espanya poden suposar un risc afegit per aquelles malalties transmeses per paparres.

Jorge Ramón López Olvera
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

"Serological survey of selected infectious diseases in mouflon (Ovis aries musimon) from south-central Spain"; European Journal of Wildlife Research, 2009, Vol 55, Iss 1, pp 75-79; JR López-Olvera, D Vidal, J Vicente, M Pérez, L Luján, C Gortázar.

 
View low-bandwidth version