UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les excavacions que duu a terme a terme l’equip d'Arqueologia Clàssica de la UAB (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana) en el jaciment de Puig Castellar de Biosca, comarca de La Segarra (Lleida), han posat al descobert les restes d’una imponent fortalesa militar d’època romana, definida tipològicament com un castellum. Aquest establiment constitueix, ara per ara, un dels exemples més antics coneguts d’una instal·lació militar romana a la Península Ibèrica, una fortificació que podem datar dels primers anys de la conquesta romana d’Hispania, a inicis el segle II aC.

El jaciment de Puig Castellar es troba situat en el cim d’un petit turó des d’on es domina visualment la vall del riu Llobregós, afluent del Segre. Des d’aquell emplaçament estratègic, es controlava un antic camí utilitzat pels romans per desplaçar tropes i subministraments des de les bases logístiques i campaments de la costa (castra hiberna), com ara el d’Empúries, fins als fronts de guerra que en aquells moments es trobaven a la Meseta Central, amb la guerra de Numància com el conflicte més conegut d’aquest període. En aquest context, la guarnició militar instal·lada a la fortalesa segarrenca donava seguretat i serveis logístics a les tropes que constantment transitaven amunt i avall per aquesta via.

Les excavacions que hi fa la UAB des de fa sis estius han permès descobrir un recinte fortificat d’1,5 hectàrees d’extensió, que es trobava tancat i protegit per una sòlida muralla reforçada amb torres de defensa, unes construccions que encara es poden resseguir en bona part del seu traçat perimetral. A tocar d’aquesta muralla s’ha localitzat també un conjunt d’habitacions relacionades amb els habitacles de la tropa, així com també magatzems i tallers. Tot aquest complex habitacional es troba, en aquests moments, en curs d’excavació i ha de permetre conèixer com era la vida quotidiana dels soldats que hi vivien. 

La joia del jaciment: el centre de comandament
Però l’element que fa de Puig Castellar un jaciment excepcional és el gran edifici situat al cim del turó, identificat com el centre de comandament del complex militar (principia). Es tracta d’una construcció de planta regular amb 18 habitacions i sales, organitzades al voltant d’un pati central distribuïdor. D’aquest edifici sobirà cal destacar-ne les parets, construïdes sobre una sòlida base de carreus, les pintures murals amb motllures ornamentals que decoraven els interiors d’algunes de les estances i uns espectaculars paviments de terratzo de diferents colors. 

També cal destacar l’existència d’una gran cisterna retallada a la roca per al’emmagatzematge d’aigua pluvial amb una capacitat de 35 metres cúbics, una infraestructura imprescindible i vital en aquest tipus d’instal·lació militar.

A hores d’ara, no podem descartar del tot que a Puig Castellar, a més de la funció militar, s’ubiqués un centre de representació del poder romà a la zona o una base de planificació territorial. 

Aquest conjunt arquitectònic constitueix un dels testimonis més antics d’arquitectura sumptuària romana trobat a Hispània dins d’un context militar. La gran quantitat i diversitat de ceràmiques d’importació d’origen itàlic i africà trobades en el jaciment ens han ajudat a marcar un horitzó cronològic molt precís que situem entre els anys 180 i el 120 abans de Crist. 



Una fortalesa de vida curta
La fortalesa de Puig Castellar va tenir una vida curta de no més de 60 anys. L’abandonament va coincidir amb la fundació, entorn l’any 120 aC, de la ciutat romana de Iesso, situada a Guissona i que també excava el nostre equip. Abans d’abandonar el castellum els militars van destruir totalment les instal·lacions, una pràctica que era força habitual quan l’exèrcit abandonava una fortalesa a la qual no tenien pensat instal·lar-s’hi més. Aquesta acció destructiva ha contribuït negativament a la conservació de les restes. Tot i així, podem afirmar que el valor patrimonial de Puig Castellar és molt gran, doncs és un dels exemples d’arquitectura militar romana en la seva tipologia més antics trobats a la Península Ibèrica.

L’equip que excava Puig Castellar és dirigit pel professor Joaquim Pera i el formen els professors Cèsar Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní i l’estudiant en pràctiques Laia Catarineu. En els treballs de camp hi han participat fins ara més de 100 estudiants del grau d’Arqueologia de la UAB i estudiants de doctorat.