UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'ús de vehicles de micromobilitat és predominantment jove i masculí. Els homes no sols constitueixen la major part dels ciclistes i usuaris de patinet en la majoria de ciutats, sinó que també són més propensos a infringir les normes de trànsit o a circular perillosament. Amb tot, estudiar les relacions entre el comportament de viatge i el gènere és fonamental per al disseny d'espais que fomentin la mobilitat sostenible i convidin a una flota diversa de ciclistes i usuaris de patinet.

Amb aquest objectiu, hem investigat com els usuaris de Bicing i patinet elèctric naveguen per la xarxa ciclista de Barcelona des d'una perspectiva interseccional. O dit d’una altra forma, reconeixent la complexa manera en què es combinen múltiples formes de discriminació associades amb la identitat. En particular, hem analitzat si la intersecció de gènere, edat i tenir criatures modula la velocitat i les rutes dels usuaris de micromobilitat. Per fer-ho, hem demanat a un grup de gairebé 90 usuaris de bicicleta compartida i patinet que portin un GPS durant una setmana. El GPS enregistra els recorreguts dels participants i informa sobre l'ús de la xarxa ciclista i la velocitat de viatge.

Després d'estudiar més de 900 desplaçaments, hem trobat que els homes i les dones viatgen de forma diferent, i això es perfila a més per l’edat i el fet de tenir criatures. Els resultats indiquen que els homes que van amb patinet viatgen més de pressa que les dones, mentre que els ciclistes es desplacen a una velocitat similar independentment del seu gènere. En concret, els homes joves que viatgen en patinet són el grup que es desplaça més ràpidament. Circular veloçment pot amenaçar la percepció de seguretat dels vianants i dissuadir que altres usuaris de micromobilitat que van més lents emprin la xarxa ciclista. Per tant, els usuaris imprudents poden contribuir a desencoratjar a altres persones d'adoptar modes de mobilitat sostenibles.

Els recorreguts GPS també han mostrat que les ciclistes eviten compartir l'espai amb els conductors o utilitzar el Bicing de nit. Cal destacar que la meitat de les dones enquestades a Barcelona van expressar haver patit una agressió a causa de la seva identitat de gènere anant en bici. Per tant, els nostres resultats podrien explicar-se pel rebuig de les ciclistes a negociar la calçada amb els cotxes o tolerar situacions d’assetjament en espais altament masculinitzats, com el trànsit de Barcelona. També és coherent amb la nostra constatació que les dones pedalegen més de pressa de nit. A més, els nostres resultats demostren que les persones amb criatures viatgen més lentament que els que no en tenen.

En resum, explorant la velocitat de viatge i les preferències de ruta des d'una perspectiva interseccional i emprant dades espacials s'han revelat els distints patrons de viatge de la flota d’usuaris de micromobilitat.