UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El foc és un element present en molts ecosistemes i conegut per modelar moltes de les comunitats vegetals i paisatges d’arreu del món. La resiliència d'aquestes en ecosistemes mediterranis implica que una comunitat pot recuperar la seva estructura i composició després d’un incendi a través de la capacitat de rebrotada i de germinació de les espècies presents abans del foc. Aquest procés és conegut com el model clàssic d’autosuccessió.

El règim d’incendis (extensió, freqüència, intensitat, estacionalitat) pot influenciar fortament la regeneració de les espècies vegetals, resultant en un canvi en la composició de la vegetació. A la conca mediterrània, els intensos canvis en els usos del sòl i l’augment del risc de foc causat pel canvi climàtic han modificat el règims d’incendis. Per tant, un increment de la seva freqüència pot comprometre la capacitat regenerativa de les espècies de plantes i modificar la vegetació.

L’efecte de la freqüència d’incendis sobre la vegetació havia estat prèviament estudiat en situacions de freqüència relativament baixa (dos incendis). La novetat del nostre treball és que s’ha estudiat l’efecte de freqüències de fins a cinc focs consecutius en un mateix indret en només 30 anys a la zona del cap de Creus.

Els nostres resultats recolzen la hipòtesi que elevades freqüències d’incendis indueixen canvis en la composició d’espècies de la vegetació mediterrània, és a dir, que fa que trobem diferents espècies que abans dels incendis. Degut a la disminució de la capacitat regenerativa de les espècies arbustives provocada per la recurrència dels incendis, el model clàssic podria no donar-se sota règims de foc freqüents, induïnt la transformació de les comunitats de plantes. Aquest és el cas d'algunes espècies rebrotadores com el bruc (Erica arborea), que perdrien capacitat per a regenerar-se degut a l’esgotament del banc de meristemes i les reserves de nutrients que tenen emmagatzemades. Aquest declivi presenta el seu cas extrem en les estepes (Cistus sp.) que desapareixen sota freqüències de quatre i cinc focs. En canvi, espècies rebrotadores que sí presenten germinació després del foc, com l’argelaga negra (Calicotome spinosa), no es veuen afectades per elevades freqüències d’incendis. La combinació de les dues estratègies regeneratives podria ajudar a mantenir les seves poblacions i premetre l’adquisició de dominància. Finalment, espècies de gramínies com el llistó (Brachypodium retusum) i altres herbàcies prenen dominància en les comunitats vegetals sota elevades freqüències d’incendis.

Aquests canvis impliquen una transformació de les comunitats vegetals degut a un canvi en la dominància relativa dels grups regeneratius i a una simplificació estructural causada per la dominància de les espècies herbàcies. La disminució de la intensitat competitiva amb espècies no herbàcies després del foc i el cicle de vida més curt que presenten aquestes espècies podria afavorir-les, establint-se una retroalimentació positiva entre estrat herbaci i foc.