UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Durant les últimes dècades, el fenomen de les universitats emprenedores ha estat de gran interès per a acadèmics, administradors i encarregats de polítiques públiques. Sens dubte, això s'ha degut no només al reconeixement i legitimació del rol de les universitats en el desenvolupament de les seves activitats de docència i investigació, sinó també al compromís que aquestes organitzacions tenen en el desenvolupament econòmic i social. En aquest sentit, les universitats per la seva naturalesa solen ser organitzacions molt complexes que s'han anat adaptant, en la majoria de les ocasions, mitjançant un dur experiment de prova-error. D'aquí, que hi hagi poca evidència sobre els factors que han condicionat el seu desenvolupament i quina ha estat la influència que aquests factors han tingut en la consecució de les missions d'aquest tipus d'universitats (activitats relacionades amb la docència, recerca i emprenedoria).

En aquest sentit, el principal objectiu d'aquesta investigació va ser identificar els factors de l'entorn i interns que condicionen el desenvolupament de les activitats d'una universitat emprenedora. Per assolir aquest objectiu, l'estudi es va fonamentar teòricament en la perspectiva econòmica institucional (factors de l'entorn) i en la teoria de recursos i capacitats (factors interns). A més, es va dissenyar una metodologia en tres etapes: (i) una etapa de reconeixement de les universitats emprenedores mitjançant la construcció d'un Scoreboard, a partir dels criteris teòrics per definir-les i de la informació relativa a les 50 universitats públiques espanyoles, (ii) una etapa de recopilació d'informació, a través d'enquestes administrades a acadèmics, sobre els factors de l'entorn i interns que han estat rellevants per a cadascuna de les vuit universitats espanyoles que van ser seleccionades en aquest estudi (4 generalistes i 4 tecnològiques), i (iii) una etapa d'exploració de les interrelacions entre els factors de l'entorn, els factors interns i les activitats de la universitat emprenedora mitjançant l'anàlisi de la informació obtinguda a través de la tècnica estadística d'equacions estructurals.

A partir dels resultats obtinguts, es va identificar que un dels principals condicionants de l'entorn havien estat les actituds de la comunitat universitària cap a l'emprenedoria, per la qual cosa el procés de transformació és més fàcil en aquelles universitats en què l'emprenedoria és entesa, reconeguda i valorada positivament. A nivell intern, el factor més rellevant havia estat el capital humà, ja que és un dels principals promotors d'iniciatives i canvis durant el procés de desenvolupament. Addicionalment, es va realitzar una anàlisi comparativa per tipus d'universitat (generalistes o tecnològiques) on a més de ratificar la importància de les actituds, la formació en creació d'empreses, l'existència de mesures de suport i de models de referència; es va aconseguir identificar l'estat d'emprenedoria en el qual es trobava cada universitat. Sens dubte, a partir d'aquests resultats es podrien dissenyar estratègies molt valuoses que podrien traduir-se en beneficis per a la societat (en termes de creació de noves empreses i generació d'ocupació), i en particular, per a les universitats.