UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Investigadors de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB (Institut de Neurociències) han realitzat el primer anàlisis bibliomètric de producció científica d’un departament universitari, en relació a la producció en psiquiatria/drogodependències i Ciències del comportament a nivell nacional.

En Biomedicina un punt rellevant és la diferencia entre la recerca bàsica i clínica. Els departaments universitaris freqüentment graviten, sobre els serveis hospitalaris, on assenten els principals grups de recerca. La col·laboració científica, originada en part per la creixent complexitat i especialització de la investigació, requereix l’esforç conjunt de investigadors de diferents metodologies. Aquesta conjunció s’ha associat amb un increment de l’èxit científic, mesurat a partir del prestigi de les revistes i del volum de cites rebut. Les fronteres investigadores més actives han obert vies de col·laboració entre els serveis clínics i els laboratoris de recerca bàsica. La Psiquiatria no és una excepció, per què en Neurociències, Genètica, Biometria i en els centres de diagnòstic amb imatges han sorgit grups de recerca que conviuen i competeixen amb altres equips eminentment clínics.

Per portar a terme l’estudi, es va aplicar un sondeig transversal, sobre grups independents amb diferents nivells jeràrquics d’agrupació. La mostra es composà de nou grups de recerca integrants del departament (57 investigadors, 54% homes), amb perfil heterogeni en: anys de vida, número d’investigadors, metodologia i línies de recerca. Es van establir els següents criteris: 1. Articles científics i revisions publicades entre gener-2004 i decembre-2009; 2. Tots els documents amb autoria del departament.     

Van publicar un total de 314 articles/revisions entre 2004-2009 (68,8% internacionals segons Thomson Scientific Index), que van rebre 974 cites (16/investigador bàsic i 11,3/investigador clínic). El 56,48% de la producció internacional, es va centrar en els grups clínics, ressaltant l’equip: “Neurociència i epidemiologia de les patologies ansioses” que va aconseguir el 47,59% de les cites. En el cas dels grups bàsics (36,85% del total de producció), dos grups van presentar més percentatge de publicacions: Models animals dels trastorns mentals i neurològics (36,07%) i Laboratori humà – Psicobiologia del temperament – (45,90%), que van obtenir el 33,63% i el 51,43% de les cites, respectivament. Els grups bàsics van presentar un factor d’impacte promig de 1,12 i els grups clínics va del 1,56. Dels nou grups de recerca, set van presentar investigadors amb factor H superior a 15 (rang: 13-29), sent els restant grups de inici relativament recent amb rang de 3 a 10.

Aquests resultats en comparació amb anàlisis previs a nivell nacional, mostra discordances notòries derivades del tractament de les dades, tant en la selecció dels indicadors bibliomètrics com en el focus dels anàlisis i en la adscripció dels grups als departaments universitaris i serveis hospitalaris. Amb la qual cosa el present treball pot servir com crida d’atenció en un àmbit sensible per les decisions en política científica.