UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Durant les últimes dècades, la comunitat científica i els responsables de la formulació de polítiques han mostrat interès a valorar l’impacte científic i sostenible de la recerca i la innovació. Encara que els indicadors per mesurar l’impacte acadèmic estan ben definits, els paràmetres per avaluar el rol de la recerca i la innovació en relació amb els objectius de desenvolupament sostenible i els grans reptes socials continuen essent insuficients. L’impacte de la recerca no té lloc així com així, és una “fi” que s’aconsegueix a través de diversos “mitjans”, englobats en el que es coneix com a mecanisme de coneixement. El coneixement es percep com un eix d’innovació i creació valuosa, que s’han accelerat àmpliament a través de la seva difusió en mitjans de comunicació i en les noves tecnologies.

L’avaluació que proposem identifica els indicadors de la recerca com un “mitjà” i la seva associació amb la sostenibilitat com un “fi”. Podem distingir els mecanismes de coneixement segons, en primer lloc, el tipus d’interacció, la transferència o la coproducció de coneixement i innovació, i en segon lloc, la natura del coneixement, explícit o tàcit. La qüestió principal que abordem en l’estudi és com els arquetips de coneixement explícit i tàcit s’associen al desenvolupament sostenible. L’anàlisi es basa a examinar les activitats de transferència i coproducció segons tres paràmetres—diversitat, compromís i impacte, en dos estudis d’una institució espanyola. Hem recollit dades a través d’entrevistes, dades arxivades i altres 36 parts interessades.

Les principals conclusions d’aquest estudi es desglossen en tres nivells: institucional, estudi de cas i desenvolupament sostenible.

En l'àmbit institucional, el coneixement explícit i el tàcit s’han d’utilitzar conjuntament per optimitzar el rendiment durant el període de realització i difusió d’un projecte: el coneixement explícit impulsa la diversitat en la transferència de coneixement i innovació, mentre que el coneixement tàcit influeix predominantment en la participació.

En l'àmbit d’estudi de cas, la transferència de coneixement es percep com un estímul per a la comprensió, la innovació i la col·laboració. El primer estudi prioritza la participació, és a dir, transferir i transmetre coneixement a un nombre més gran de participants mitjançant la transferència de coneixement tàcit (consultoria). El segon estudi prioritza la diversitat, transferint i transmetent coneixement a través de diversos canals, mitjançant la transferència de coneixement explícit (formació tècnica).

En l'àmbit de sostenibilitat, els resultats del primer estudi demostren que el coneixement explícit i tàcit estan relacionats amb els pilars de la salut i el desenvolupament de competències en el mecanisme de transferència (formació sectorial i consultoria). En canvi, el segon estudi posa de manifest que el coneixement tàcit està associat principalment amb els pilars econòmic i socioterritorial en els mecanismes de transferència (visites externes al camp i consultoria) i de coproducció.

En resum, els mecanismes de coneixement es consideren una eina complementària a l’hora de traduir els resultats científics en contribucions socials. En general, l’estratègia de diversificació, és a dir, transmetre el coneixement a través de diversos canals, és més recomanable que l'estratègia de concentració, és a dir, transmetre el coneixement a través d'un sol canal.