UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'estructura del paisatge vegetal mediterrani ha estat i està notablement determinat per les pràctiques humanes, la diversitat de paisatges i els incendis forestals. La Península Ibèrica no és una excepció a aquest patró. Actualment, agricultors, ramaders, habitants del món rural, investigadors i governs busquen eines alternatives per minimitzar el risc dels incendis forestals i reduir la pèrdua de biodiversitat vinculada tant a aquests incendis com a l'homogeneïtzació del paisatge per la arbustització fruit de l'abandonament de les pràctiques agroramaderes (cultius herbacis i llenyosos, pasturatge, aclarida de boscos). El bestiar extensiu (això és, no reclòs i lliure dins de grans finques), inclòs el bestiar de carn, s'està promocionant per part de les polítiques agroambientals europees en les últimes dècades com una eina de gestió adequada que a més genera beneficis econòmics. No obstant això, són molt escasses les evidències amb dades de camp que contestin els efectes recíprocs entre les vaques i la vegetació llenyosa mediterrània.

En aquest treball, vam realitzar una manipulació de camp per avaluar si el bestiar boví sense alimentació suplementària i en alta densitat (1 cap de bestiar per hectàrea) durant un curt període de temps (maneig conegut com "boom and bust grazing"), és capaç de: i) adaptar les seves preferències alimentàries a la vegetació llenyosa mediterrània sense que això comporti un deteriorament de la seva salut; ii) prevenir la proliferació d'arbustos i afavorir la diversitat d'ambients i la reducció de risc d'incendis.

Per dur a terme aquest propòsit, un ramat nadiu de 14 vaques adultes es va mantenir captiu durant dos mesos (abril-juny de 2016) sense alimentació suplementària en un recinte de 14 ha cobert per vegetació mediterrània. Es van recol·lectar tant mostres de plantes com de femta i sang dels bovins per avaluar la composició de la dieta (anàlisi microhistològica de les cutícules de les plantes), el contingut de nitrogen i proteïnes de les plantes consumides i l'estat nutricional (àcids grassos no esterificats) del bestiar.

Els resultats van mostrar que el bestiar va adaptar els seus hàbits alimentaris i va incrementar el consum de plantes llenyoses al llarg dels dos mesos. Aquest resultat podria ser positiu sinó fos perquè, paral·lelament, es van observar alguns efectes perjudicials sobre l'estat de salut de les vaques. Per tant, el bestiar no pot controlar la vegetació llenyosa durant llargs períodes de temps sense alimentació suplementària. Paradoxalment, quan aquesta s'aplica, les vaques deixen de consumir llenyoses.

Així doncs, hi ha un clar conflicte entre els objectius ambientals que es persegueixen amb l'ús de la ramaderia extensiva i la salut de les vaques (i el consegüent rèdit econòmic per part dels ramaders). En conseqüència, s’han de revisar les polítiques agroambientals i recolzar-se en una investigació orientada a explorar, amb treballs de camp, altres enfocaments alternatius per minimitzar el deteriorament de la salut de la ramaderia i controlar la pèrdua de biodiversitat i el risc d'incendis a les regions mediterrànies.