UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Atès que la majoria de les dades demostren que les dones solen tenir millors expedients acadèmics, pensem que el talent femení hauria de ser inqüestionable per a les empreses de el sector de les tecnologies. No obstant això, les xifres d'ocupació indiquen el contrari doncs ocupen posicions intermèdies i, en molt rares ocasions, posicions de lideratge. Així doncs, ens fixem com a objectiu comprovar si el sostre de vidre que es troben les dones en el sector de les tecnologies està relacionat amb el seu nivell de competències.

Per fer llum sobre aquesta qüestió, van preguntar a les tecnòlogues quin era el seu nivell de competències formals (coneixement d'idiomes, titulacions, etc.) i informals (habilitats de comunicació, negociació, lideratge, etc.), i si aquestes corresponien amb les competències demandades per les empreses i necessàries per al desenvolupament del seu treball habitual.

Les dones van afirmar que posseïen totes aquestes competències en un alt nivell: més del 80% en el cas de la possessió de la titulació requerida, capacitat d'adaptació, treball en equip i de relacionar-se amb altres persones; en menor mesura, i encara per sobre del 56%, capacitat de lideratge, creativitat, innovació, habilitat per a la negociació i per al diàleg. Així mateix, aquestes competències van ser valorades com a molt importants per al desenvolupament del seu treball per part de les empreses. A més, aquelles competències considerades més valuoses per les empreses coincideixen amb les que posseeixen en major mesura, i aquelles que van considerar menys valorades per les empreses, les que van assenyalar en menor proporció. És a dir, les competències posseïdes per part de les dones en el sector de les tecnologies estan alineades amb les competències demandades per part de les empreses.

Les seves respostes coincideixen amb les categories laborals que ocupen: les dones directives han indicat en major proporció que tenien competències lligades al seu càrrec, és a dir, capacitat lideratge, de diàleg, de treball en equip i de relació amb altres persones; mentre que les assalariades van assenyalar en major mesura competències formals al seu acompliment professional. I és que, les dones s'han ocupat de formar-se al llarg de la seva trajectòria professional mitjançant diversos canals. Les dones de 30 a 45 anys van adquirir aquesta formació a partir de plans de formació de la pròpia empresa; en canvi, les menors de 30 i les majors de 45 anys van accedir a aquesta formació principalment fora de l'empresa, la qual cosa denota l'escassa preocupació de les empreses per formar a les més joves i reciclar a les grans, respectivament.

Així, vam concloure que les dones ocupades en el sector de les tecnologies no troben el seu sostre de vidre per una qüestió de competències, ja que posseeixen els mèrits necessaris. La manca d'inversió en la formació empresarial de les dones més joves i de més edat suggereix que la finestra d'oportunitats laborals d'aquestes dones és molt limitada. Les institucions educatives, les organitzacions empresarials i les associacions professionals haurien de prendre nota d'aquestes dades per millorar les oportunitats de les dones en el sector TIC.