UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’auge del moviment feminista dels últims anys està estretament vinculat a l’ús de les xarxes socials, les quals li han permès posicionar-se en l’agenda mediàtica a escala internacional. Un dels temes amb més ressonància és la violència de gènere, ja que les xarxes han propiciat la publicació massiva de testimonis individuals de violència sexual. Exemples de hashtags que han aplegat aquests testimonis són #Metoo, #Niunamenos i, en el cas espanyol, #cuéntalo. A partir d’aquestes experiències personals s’han plasmat problemes estructurals de la societat.

El cas de La Manada va generar un gran interès mediàtic que també es va generar a les xarxes, sobretot el dia de la lectura de la sentència, el 26 d’abril de 2018, on l’audiència provincial de Navarra va condemnar els 5 acusats de violar en grup una dona durant la festa dels San Fermines el 2016 només per abusos sexuals i no per violació. Amb la captura i anàlisi dels tweets referents a la sentència durant les 12 hores centrals a la lectura, l’estudi investiga l’evolució de la indignació col·lectiva a la plataforma, com es van negociar i estabilitzar els missatges dominants i com van contribuir a l’organització de les manifestacions massives a tot el territori espanyol.  

A diferència d’altres xarxes socials, els usuaris contraris a la sentència van ser capaços de dominar la conversa a Twitter. Entre els missatges més prominents s’observen diferents enquadraments (temes) que es poden dividir en dos grups generals: els que es van centrar exclusivament en la sentència (donant suport a la víctima i criticant els membres de La Manada i la resolució judicial) i aquells missatges que van utilitzar la sentència com a exemple per a les demandes feministes (necessitat de la sororitat feminista i crítiques al sistema judicial).

Això no obstant, la novetat de l’estudi recau en l’anàlisi hora a hora de la conversa a Twitter per així analitzar l’evolució dels missatges fixant-nos no només en els tweets amb més retweets i amb els hashtags, elements analitzats en estudis precedents, sinó també mirant l’evolució de les imatges i els enllaços compartits. Aquest enfocament permet afirmar que cada objecte participa en un ritme diferent en els processos de creació i estabilització del discurs dominant i això és atribuïble a les funcions que realitza cadascun d’aquests recursos en la dinàmica de la plataforma. Els hashtags organitzen els continguts, les imatges canalitzen millor les emocions i enriqueixen el contingut, sent clau en l’organització de les manifestacions, i els enllaços amplien la conversa dirigint-se a altres fonts.

FEU CLICK AQUÍ PER VEURE L'ESQUEMA AMPLIAT DE LA FIGURA