UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A principis de la dècada de 1980, la Generalitat de Catalunya desenvolupà un pla territorial, el Pla General Territorial de Catalunya (PGTC), que va ser aprovat l’any 1995. Els principals objectius eren l’obtenció d’una distribució de la població més equilibrada, minimitzant la congestió de la regió Metropolitana de Barcelona, la saturació de l’àrea costanera i la despoblació de les àrees de muntanya, tot millorant les infraestructures de mobilitat i l’estat del benestar.

Gairebé 20 anys després de la seva aprovació, s’ha aplicat un protocol per avaluar les conseqüències territorials i socioambientals del PGTC emprant dades dels 946 municipis catalans. La metodologia desenvolupada es basa en l’Anàlisi de Components Principals (ACP) amb l’objectiu de reduir 30 variables socioeconòmiques i geogràfiques, obtingudes de diferents fonts, a un nombre inferior de CPs. S’analitzaren tres períodes: dècada de 1980, començament de la dècada del 2000 i l’any 2009, retenint-se sis CPs per a cadascuna de les dates, essent explicatius del 82.6% de la variància total. Aquests CPs mostraren algunes dinàmiques força clares com el CP1 associat al procés d’urbanització, incloent les activitats econòmiques relacionades amb les àrees més urbanitzades i poblades, o el CP2 amb el turisme, vinculat al nombre de places hoteleres i de càmpings, així com als segons habitatges.


Imatge 1: Dinàmiques de la dècada de 1980 (a la esquerra) i al 2009 (a la dreta) al voltant de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Imatge 2: Resultats finals de l’anàlisi de conglomerats.

Amb l’objectiu de sintetitzar la informació obtinguda dels 18 CPs, s’aplicà una anàlisi de conglomerats (clustering analysis) amb l’objectiu d’agrupar els municipis amb les mateixes dinàmiques. Sis conglomerats foren finalment retinguts i etiquetats com a: “municipis especialitzats en turisme”, “municipis rurals amb alguna activitat turística”, “agricultura de regadiu sense activitat turística”, “agricultura de secà sense creixement urbà o turístic”, “amb predomini de pastures i superfície forestal” i, finalment, “municipis sense canvis”.

Els resultats finals mostraren les dinàmiques espacials des dels anys vuitanta, sintetitzades en tres situacions: descongestió, despoblació i costalització. La descongestió al voltant de Barcelona ha produït un increment de l’expansió urbana al voltant de la Regió Metropolitana, comportant increments de la mobilitat i de la dependència dels vehicles privats i, en conseqüència, incrementant els nivells de contaminació atmosfèrica. Malgrat alguns processos de re-territorilització associats a les àrees protegides i a les activitats turístiques, la despoblació, sobretot localitzada als Pirineus i en municipis amb predomini dels conreus de secà, ha suposat abandonament agrícola, incrementant el risc d’incendis forestals de gran extensió. Finalment, la concentració de la població i de les activitats econòmiques a la costa ha implicat una elevada congestió i un deteriorament paisatgístic així com un increment dels riscos d’inundacions.