UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La pregnancy-associated plasma protein (PAPP-A) és un enzim que regula l’acció local de la IGF-1, que és una proteïna implicada en el procés de l’arteriosclerosi amb una funció reparadora. Treballs realitzats a pacients amb malaltia aguda coronària van trobar que la PAPP-A es relacionava amb un pitjor pronòstic. En aquest article vam estudiar en pacients amb diabetes mellitus tipus 2 (DM2) la relació de la PAPP-A amb el control glicèmic (control del sucre), paràmetres metabòlics i de coagulació i l´índex turmell-braç (ITB), com a marcador d’arteriosclerosi subclínica. Es van comparar 175 pacients amb DM2 (65 dones) sense malaltia cardiovascular prèvia i 53 controls no diabètics (20 dones) aparellats per edat i sexe, i amb un ITB normal (per tant, sense signes d’arteriosclerosi).

Els pacients amb DM2 van tenir significativament més pes i un colesterol més baix que els controls, això en relació a què estaven més sovint tractats. Les concentracions de la PAPP-A varen ser significativament més elevades als homes que a les dones en els dos grups i més baixes als pacients diabètics respecte als controls, independentment de la resta de variables estudiades. A més, quan els pacients amb DM2 van ser subagrupats en funció del control glicèmic (es va utilitzar la hemoglobina glicosilada (HbA1c) com a paràmetre) en bon i mal control (HbA1c<8.2% i >8.2%respecivament), vam trobar que aquells pacients amb un mal control tenien unes concentracions de PAPP-A significativament més baixes que aquells amb un control més bo. En canvi, les concentracions de PAPP-A eren similars entre pacients amb DM2 amb colesterol normal o elevat, i també entre aquells amb i sense complicacions diabètiques o amb ITB normal o patològic. No va haver cap relació entre la PAPP-A i els paràmetres metabòlics i de coagulació estudiats, i l’ITB.

Davant d’aquests resultats es pot concloure que els pacients diabètics presenten unes concentracions de PAPP-A inferiors als controls aparellats i sense malaltia cardiovascular prèvia. A més, existeix una correlació negativa i significativa entre el control glicèmic i la PAPP-A, independent d’altres factors com el colesterol o el pes, que vol dir que a pitjor control glicèmic, menys PAPP-A. Aquests resultats poden suggerir que l’expressió de la PAPP-A podria estar modulada pel control glicèmic als diabètics. De tal manera que aquells pacients diabètics amb pitjor control glicèmic tindrien una PAPP-A menor i per tant, podrien tenir alterat el mecanisme de reparació de les plaques d’arteriosclerosi. No vam trobar cap relació de la PAPP-A amb el colesterol, com prèviament s’havia suggerit en un article.