UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han identificat l’origen, l’autor i la data de creació d’un frontal d’altar romànic de gran valor que conserva i exposa The Walters Art Museum de Baltimore (Estats Units d’Amèrica).

L’obra és l’antependi de l’església de Sant Martí de Lleida i el seu autor va ser un pintor anomenat Raimundus (Ramon), que la va crear els anys 1250 o 1251. Es tracta d’una pintura sobre fusta, que pertany al grup dels antependis estucats, considerada una peça magistral de l’art romànic català pels investigadors, que han pogut discernir també el significat de les imatges que hi conté i resseguir l’itinerari de l’obra fins arribar a l’altra banda de l’Atlàntic.

Jesús Alturo, catedràtic en Paleografia, Codicologia i Diplomàtica i Tània Alaix, investigadora predoctoral de la UAB, han recollit el seu treball de recerca en el volum L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català. El llibre, editat pel Museu de Lleida, s’ha donat a conèixer en un acte de presentació celebrat ahir a la església de Sant Martí, que ha comptat amb la presència de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt.

En la seva recerca, els investigadors han fet una anàlisi exhaustiva de la peça artística partint també de l’estudi de la documentació antiga. Han aconseguit així de restituir el text on consta la data i el nom de l’autor de l’obra i han donat una nova interpretació de la iconologia del conjunt, així com una identificació més precisa dels personatges i significació de la tercera escena, d’explicació molt discutida fins ara.

De com l’antependi de Lleida va arribar a Baltimore

La primera referència que han trobat els investigadors en què es fa esment de l’antependi identificat és l’any 1913 i el situa a París. Però Jesús Alturo i Tània Alaix presenten arguments que l’antependi de Sant Martí va ser traslladat per les tropes franceses que, durant la Guerra dels Segadors, es van instal·lar a l’església de Sant Martí de Lleida, i, apropiar de no poques obres artístiques. Seria a través d’ells que l’antependi arribaria a París. La peça fou adquirida en aquesta ciutat per Roger Fry, el qual, posteriorment, la va posar a la venda en un subhasta a les Grafton Galleries de Londres. I va ser en aquesta ocasió que la va comprar Henry Walters i, finalment, va passar a l’actual emplaçament l’any 1931.

Inscripcions clau per a la identificació

La lectura i interpretació de les inscripcions que figuren al peu de l’antependi, pràcticament invisibles i considerades impossibles de llegir per estudiosos anteriors, han estat clau per determinar que el seu autor va ser el mestre Ramon (Magister Raimundus). Els investigadors han identificat, a més, en un document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, un pintor amb aquest nom actiu en terres lleidatanes, on vivia, segons han provat documentalment, el 1261, una data molt propera a la de la realització de l’antependi, la qual cosa els porta a considerar-lo el seu autor. 

Alturo i Alaix han pogut confirmar també que la data que hi ha precedint el nom de l’autor correspon a l’any en què es va crear l’obra, i la situen en l’any 1250 o 1251. Aquesta data coincideix amb la que consta en la inscripció,  tot i que els investigadors han pogut determinar que, contràriament al que es creia fins ara, aquesta no és l’original, sinó una esmena posterior poc destra que va repassar la data original, molt probablement en un moment en què la seva pintura ja es trobava també força esvaïda. Els investigadors consideren que la paleografia de les lletres originals encara conservades, la indumentària dels personatges representats i l’estil artístic del conjunt no deixen dubtes sobre l’època i confirmen l’any en què es va finalitzar l’antependi.

Iconografia innovadora que porta a Lleida com a origen

Per als experts de la UAB, les característiques dels materials i l’estil de les representacions dels diferents moments de la vida de Sant Martí porten a Lleida com a centre d’origen de la seva confecció, fet que es confirmaria per l’autoria del pintor Ramon i la seva presència al Segrià. A més, han pogut determinar també amb total exactitud i precisió els personatges de la tercera escena, sovint mal interpretada; i hi han identificat el propi sant Martí i sant Hilari de Poitiers en la figura del bisbe.

Alhora, els investigadors han fet una interpretació de la iconologia completament nova dels quadres representats, en què figuren escenes diferents de les que són més habituals per explicar la vida i miracles de sant Martí que destaquen la importància de la seva obra caritativa. Es tracta, assenyala el professor Jesús Alturo, “d’un programa iconogràfic innovador, que denota que el pintor va seguir les directrius d’algú que no es va basar en una font única i que coneixia bé el ric material literari existent sobre sant Martí. Probablement, aquesta ment inspiradora podria haver estat el mateix rector de la parròquia, malauradament desconegut per pèrdua de la documentació pertinent”.

El ric patrimoni cultural dels antependis romànics catalans

La descoberta feta ara pels investigadors del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB se suma a altres aportacions que han fet darrerament, també recollides al volum editat pel Museu de Lleida, gràcies en bona part a la reconstitució de les inscripcions antigues de les obres d’art. És el cas del baldaquí de Ribes, l’antependi de Sant Joan de les Abadesses o les pintures murals de l’església de Sant Salvador de Polinyà.

Pel que fa als antependis, Tània Alaix destaca “l’important conjunt artístic de què disposa Catalunya, considerat un dels més importants d’Europa, si no el més important. En l’actualitat són 66 els antependis als qual s’ha atribuït un origen català. D’aquests, 10 es troben disseminats per museus de fora del país. Entre ells, el que ara acabem d’identificar com el de l’església de Sant Martí de Lleida”.