UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Si es revisen les formes impreses deixades pels tipus mòbils -peces metàl·liques amb el relleu d'una lletra o caràcter usades en la impremta- que van utilitzar Gutenberg i Schöffer en la seva famosa Bíblia de 42 línies (coneguda com B42), es veu clarament que són diferents.


Figura 1. Esquema de fabricació dels tipus mòbils: matriu, motlle de fosa, tipus metàl·lic, caràcter imprès


Figura 2. Tipus mòbils metàl·lics

Tot i això, sempre s’ha pensat que els diferents tipus de metall van ser fabricats amb una única matriu per a cada caràcter. En les primeres dècades del segle XX, Gottfried Zedler, un investigador alemany que va fer la seva tesi a la Universitat de Leipzig, el 1885, sobre els primers temps de la impremta, va classificar 299 lletres i signes de puntuació diferents, i aquesta classificació havia estat considerada com a definitiva fins a l’actualitat.


Figura 3. Aquesta és la taula que va publicar Gottfried Zedler a Die Sogenannte Gutenbergbibel, XX. Gutenberg-Gesellschaft, Mainz, 1929, pàg. 64, amb els tipus elaborats per Gutenberg i el seu soci Peter Schöffer que ell va trobar. Els aparells de mesura que va utilitzar no eren tan exactes com els que tenim ara.

En aquest treball es mostra evidència estadística de l'existència de més d’una matriu per a la fosa dels tipus de metall. Per a demostrar-ho fem servir l’anàlisi de conglomerats com a tècnica principal, complementant-la amb tests de valors extrems per validar els grups obtinguts. L'anàlisi de conglomerats (cluster analysis en anglès), és un conjunt de tècniques per subdividir un conjunt d'objectes en diverses classes, de manera que quedin agrupats en una mateixa classe (clúster o conglomerat) objectes que s'assemblin entre si i, en classes diferents, aquells que no s'assemblin. Les dades de partida per fer la classificació en clústers són les mesures de dissimilaritat entre totes les lletres impreses representant el mateix glif - imatge del signe tipogràfic, en aquest cas, empremta del tipus mòbil- en una mateixa pàgina. Les mesures es van obtenir amb un escàner analògic d'alta resolució sobre una reproducció en microfilm, de manera que no hi ha cap pèrdua de qualitat per digitalització.

El que és difícil és determinar quantes classes diferents hi ha realment. Però la nostra intenció era trobar evidència estadística que n'hi havia més d'una. Per ser conservadors i assegurar-nos que no vèiem classes diferents on no n'hi havia, vam usar els tests de valors extrems (outliers test) que permet assegurar amb probabilitat petita d'equivocar-se que les diferències entre classes (clústers) eren, en efecte, significativament més grans que les diferències dintre d'una mateixa classe. Vam veure que, en efecte, apareixien diverses classes de lletres "a" amb fortes semblances internes i amb formes sensiblement diferents entre classe i classe. D'aquí la conclusió que les lletres dins d'una classe estarien impreses amb tipus que provenien de la mateixa matriu, mentre que lletres en classes diferents estarien fetes amb tipus que provenien de matrius diferents.

El fet de comparar lletres només dins d'una mateixa pàgina permet assegurar que totes elles van ser impreses amb tipus metàl·lics diferents, ja que una pàgina sencera només es pot imprimir a partir d'una forma completa realitzada pel compositor tipogràfic. Evidentment, les lletres impreses amb el mateix tipus de metall provenen de la mateixa matriu i són molt similars en forma; assegurant en canvi que totes les lletres pertanyen a tipus metàl·lics diferents, els grups que eventualment es detectin hauran de ser atribuïbles a diferents orígens matricials. Les “desviacions” o “errors” de la lletra impresa, degudes a causes com ara la falta d’homogeneïtat de la tinta, la irregularitat en el paper, i el desgast del tipus, es poden considerar aleatoris i independents per a cada lletra impresa a la mateixa pàgina, i queden "filtrats" pel procediment de cluster analysis, de manera que els diferents grups es formen per una diferència real estructural entre lletres.



Figura 4. Representació en forma d'estrella del millor clustering amb tres clusters per a la lletra "i". Els representants de cada classe podrien ser les lletres numerades com a 1 (amb un element al grup), 2 (amb 7 elements al grup) i 3 (amb 2 elements al grup). Els objectes són reproduccions de les lletres reals.

Per a aquest estudi s'ha utilitzat la Bíblia dipositada al Fons Antic de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla. Es va escollir la primera pàgina de l’Evangeli de Mateu, al principi del Nou Testament, de la qual es van prendre dues mostres: una de 10 lletres “i”, prou petita com per permetre el càlcul de l’agrupació òptima enumerant exhaustivament totes les possibilitats; la segona, de 21 lletres “a”, en ser més gran ens donava més possibilitats de trobar patrons diferents. En aquest segon cas es va emprar un mètode aproximat d’anàlisi de conglomerats, jeràrquic aglomeratiu, ja que el càlcul exhaustiu és inviable amb aquesta mida mostral.

La conclusió més important és que, tant en les lletres “i” com en les lletres “a”, s'observa evidència estadísticament significativa de l'existència de grups diferents, atribuïbles únicament a l'existència de diferents matrius originals. En la mostra de lletres “i”, formades per un sol contorn, hi ha evidència d'almenys 3 matrius diferents; a la mostra d'“a”, s'observen, essent conservadors, almenys 4 clústers, i per tant 4 matrius.

Puix que, en la tipografia de la B42, la lletra "a" té 3 contorns, un exterior i dos interiors, vam dur a terme també un estudi de classificació d'un dels contorns interiors, i els resultats semblen indicar que els diferents contorns exteriors es combinen amb diferents contorns interiors. Això seria molt important, ja que només pot implicar que el contorn exterior també es feia amb un punxó, una possibilitat nova en el camp de la història de la impremta.


Figura 5. En la font tipogràfica amb què està feta la Bíblia 42, que es coneix com a "gòtica textur", la lletra "a" té dos espais buits a dins. Per tant, hi ha un contorn exterior i dos contorns interiors, que delimiten els dos espais buits, com s'aprecia en el detall de diverses lletres de la B42 de la imatge.

Des del punt de vista de la investigació històrica, saber quines eines van ser utilitzades o desenvolupades per Schöffer i Gutenberg per completar la seva monumental obra és un dels elements més interessants. El fet que els tipus de metall fossin construïts a partir de múltiples matrius és un nou aspecte que indica que la tecnologia de construcció de matrius es va desenvolupar força ja en aquella època. L’ús de punxó i contrapunxó per esculpir els contorns interiors es una cosa indiscutible avui en dia, però el seu ús com a eines per a la fabricació dels contorns exteriors és un aspecte que mereix ser treballat amb més profunditat.

Els resultats, en conjunt, no són tan sorprenents si tenim en compte els antecedents personals de Johannes Gutenberg (orfebre i tallador), així com les circumstàncies històriques i raons tècniques, entre ell i els seus socis, Peter Schöffer (cal·lígraf i dissenyador de tipus) i Johann Fust (inversor financer). Tots tres van estar involucrats en la impressionant empresa de desenvolupar els tipus mòbils que es van utilitzar per imprimir la Bíblia de 42 línies. Tot i que per circumstàncies històriques s’ha adjudicat l’honor de la invenció només a Gutenberg, sense el veritable projecte de disseny fet per Schöffer, mai no hauria estat possible l'origen de la impremta que avui coneixem.