Coneix als 4 guanyadors del concurs fotogràfic “Comunicació, tecnologia i Cultura”

16/04/2020

Els guanyadors són la Berta Carreras García (CLEO) de 1r Periodisme, Marc Asensio Clupés (HUMAN) de 1r Comunicació Audiovisual, Xavi Palahí Calopa (XAVISKY) de 4t Periodisme i la Cèlia Mayoral i Morera (CONILL) de 2n Periodisme.

Aquí podeu veure les fotos dels guanyadors: Cèlia Mayoral amb "Més enllà dels museus", Berta Carreras amb “One way New York”, “Revolució Tecnològica a Cuba” i “Tokyo Streets”, Xavi Palahí amb “Aurora virtual” i “Selfie inflamable” i Marc Asensio amb “Abraçades que són molt més”, “Al capdavant”, “Impregnant-se de sal” i “Olor a mar”.

Les millors fotografies van ser seleccionades pel jurat format per la professora Carme Ferré (Secretària i vicedegana d'Intercanvis, de Pràctiques i de Treballs de Finals d'Estudis), Juan Bautista Hernández (professor de l’especialitat de fotografia) i Pierre Caufapé (responsable dels Laboratoris de Ràdio, Televisió i Fotografia).

El premi és una beca d’una setmana per participar en un curs de fotografia a la Universitat de Baskent (Turquia) amb les despeses de viatge i allotjament cobertes. De moment, el viatge queda ajornat fins que la situació sanitària sigui més clara. Parlem amb els 4 guanyadors:

Per què vas decidir presentar-te al concurs? 
Cèlia Mayoral: Volia aprofitar aquesta oportunitat que des de la Facultat se’ns oferia i vaig pensar que per presentar-m’hi no hi perdia res. M’agrada molt viatjar i mai he anat a Turquia, això va suposar un plus de motivació. 

Berta Carreras: El que  més em va motivar per presentar-me va ser el premi d’anar de viatge a Turquia, ja que viatjar és una de les coses que més m’agrada del món mundial. El fet de conèixer gent nova que estudia el mateix que jo també és un punt molt positiu,  a més la temàtica que presentava el concurs també em va incitar a participar-hi perquè em van venir en ment algunes fotos que podria presentar.

Xavi Palahí: Més enllà del repte present en tot concurs i de l’atractiu que això representa per a aquells que ens agrada la fotografia, el premi era el motiu que em va fer centrar l’atenció en aquesta competició en concret. L’oportunitat de viatjar a Turquia i, a més, poder gaudir d’un curs de fotografia allà és única.

Marc Asensio: En un primer moment estava força indecís. De fet, van ser els últims dos dies abans del tancament del concurs que vaig decidir participar amb fotografies que ja tenia fetes. La veritat és que la decisió final va ser presa per un cúmul de raons: m’encanta la fotografia, en tots els seus àmbits, somio en viatjar arreu del món, en conèixer noves cultures i en connectar realitats que a priori ens poden resultar distants.

Com se’t va ocórrer la idea de la foto? Va ser complicat? 
Cèlia Mayoral: La fotografia se’m va ocórrer en una reunió d’esplai GMM, esplai del qual formo part des de petita. Estava amb les monitores i els hi vaig comentar aquest concurs, ens vam posar a pensar i una cosa va portar l’altre. De fet, amb les que estava quan vaig tenir la idea de la fotografia són les mateixes que surten a la fotografia.

Berta Carreras: Les fotos van sorgir totalment de forma espontània, és un tipus fotografia de street photography que no és planejada, simplement quan vaig de viatge a l'estiu amb els meus pares aprofito per fer fotos del que em rodeja i capto la realitat tal com és. (De fet a la foto de Tòquio recordo que perquè la noia que creuava el pas de zebra no s'adonés que li feia la foto em vaig penjar la càmera al coll i anava disparant el botó dissimuladament sense veure res a la pantalla, per això també l'angulació és una mica contrapicada (d'avall a dalt).)

Xavi Palahí: La temàtica donava molt de joc i possibilitats creatives per a compondre una fotografia que pogués encaixar en el concurs. Vaig decidir presentar-ne tres. Dues ja les tenia i una la vaig fer expressament. Aquesta darrera requeria molta preproducció, ja que combinava la llarga exposició amb l’ús de la llum per “pintar” la imatge. Si bé al principi em va resultar complicat, ja que era una tècnica que fins aleshores no havia practicat mai, va resultar l’ocasió perfecta per aprendre. 

Marc Asensio: En vaig presentar cinc, la que jo considerava i segueixo considerant la millor de les cinc, la vaig trobar al meu arxiu. Es tracta d’una manifestació l’endemà  que sortís la sentència contra els presos polítics. Em cridava l’atenció que darrere de la pancarta s’hi trobés tot un conjunt d’estudiants, mentre que davant la pancarta, hi havia quatre periodistes alineats amb els seus mòbils entre les mans. Això em permetia jugar amb un referent com és el Passeig de Gràcia de Barcelona, amb la força de la gent com a representant de la cultura popular i amb la tecnologia, representada precisament per aquests mòbils. Quant a les altres tres fotos, més o menys buscava el mateix, que transmetessin i que no es limitessin a basar-se en una persona mirant una pantalla.

Què esperes del teu viatge a Turquia? 
Cèlia Mayoral: El que més il·lusió em fa és descobrir la ciutat. A més, també espero gaudir del meu primer contacte amb el fotoperiodisme. 

Berta Carreras: Primer de tot em fa una il·lusió tremenda per tant segur que serà una experiència inoblidable que m'obrirà molt la ment i em podrà fer inspirar per fer fotos diferents. Com he dit abans, el fet de conèixer nova gent tant de la facultat com gent d'allà Turquia, també serà una oportunitat per crear noves amistats i entrar en contacte amb persones amb qui comparteixo les mateixes aficions.

Xavi Palahí: Aprendre. La fotografia exigeix un aprenentatge constant. Per tant, aprofitar aquesta oportunitat única per millorar com a fotògraf i gaudir fent fotografies. Així com conèixer a més persones amb la mateixa passió i, evidentment, aprofitar el viatge. 

Marc Asensio: Ho considero un regal inesperat, de manera que el primer que vull és gaudir els sis dies, tant de Turquia com dels companys que m’acompanyaran i que vull felicitar per haver aconseguit el premi, aprendre una mica de la cultura del país, i sobretot, tornar a Catalunya amb unes fotografies de les quals n’estigui orgullós. Unes fotografies que les vull fer somrient i un cop les vegi editades, em retornin al moment i al lloc on vaig capturar un instant, un fragment de la realitat turca.

Més informació: Treballs d'en Marc Asensio