UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Des de les primeres observacions de Pierre Broca i fins més enllà de mitjans segle XX es considerava que els pacients afectats d’afàsia de Broca patien dèficits en la producció del llenguatge. Però les investigacions iniciades als anys 70 van posar de manifest que aquests pacients també tenien dificultats en la comprensió del llenguatge.
 
En la nostra investigació hem considerat la comprensió de tres tipus de frases del català i del castellà: les frases declaratives actives (1) i les frases declaratives passives amb un complement agentiu amb “per” (2a) o sense aquest complement (2b).
1. El nen escolta l’avi.
2a. L’avi és escoltat pel nen.            
2b. L’avi és escoltat.
 
L’interès d’aquest experiment resideix en el fet que, mentre hi ha hagut experiments sobre la comprensió d’actives i passives amb complement agentiu en moltes llengües del món, el cas de les passives sense complement agentiu no ha estat investigat més que en algunes llengües germàniques i, entre aquestes, només una (l’anglès) que comparteixi característiques de l’ordre de paraules del català i el castellà. La comprensió de frases com ara (2a) i (2b) ens permet d’observar fins a quin punt la sintaxi dels parlants amb afàsia de Broca difereix de la dels parlants adults sans.
 
Vam dur a terme el nostre experiment amb catorze pacients, set a Santa Fe (Argentina) i set a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, tots afectats d’afàsia de Broca (amb una mitjana d’edat de 51 anys per als dos grups, els castellanoparlants i els catalanoparlants). Els subjectes de control que també van prendre part en l’experiment tenien les mateixes característiques d’edat i nivell d’educació que els pacients.
 
El mètode experimental que vam fer servir es coneix com a tasca de judici de valor de veritat i consisteix a preguntar al subjecte si una frase, e.g. (1) es correspon o no a una representació gràfica –en el cas d’(1) un dibuix en què hi hagi un nen que escolta un avi (cert) o bé un avi que escolta un nen (fals). Cada subjecte va respondre a 90 ítems, 30 per cada tipus de frase. Els resultats apareixen a la gràfica.


Gràfica: Comportament dels subjectes de control i dels subjectes amb afàsia de Broca per als tres tipus de frases.

La gràfica representa la comprensió dels tres tipus de frases en català i el castellà conjuntament, perquè no vam trobar diferències significatives entre les dues llengües. Els subjectes de control entenen perfectament bé els tres tipus de frases, mentre que els subjectes afectats d’afàsia de Broca només entenen bé les frases actives. En el cas de les passives, tant si són amb complement agent com si no, el seu comportament és aleatori. Aquest resultat ens permet d’argumentar que (i) els problemes de comprensió són selectius, no generals (com ja s’ha argumentat en molts treballs anteriors) i (ii) que els dèficits de comprensió afecten les passives.
 
En la bibliografia sobre aquest últim tipus de frase s’ha defensat sobre la base del comportament d’adults sans que les passives sense complement de fet incorporen un agent implícit (sintàcticament actiu, fonèticament nul). Per exemple, la frase El vaixell va ser enfonsat per cobrar l’assegurança és ben formada perquè la passiva implica l’existència d’un agent (algú que enfonsa el vaixell i pot cobrar l’assegurança). El nostre resultat proporciona evidència d’aquest agent implícit en l’afàsia de Broca: així expliquem que el comportament amb (2a) i (2b) sigui el mateix en aquest grup de pacients.