UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els foraminífers planctònics són uns petits (~1 mil·límetre) organismes marins que fabriquen una closca calcària a partir d'elements químics dissolts a l'aigua de mar. Aquesta closca està formada en un 99% per carbonat càlcic (CaCO₃), però també s'hi troben altres elements en molt baixes concentracions. Els foraminífers viuen a l'oceà, a diferents fondàries segons les espècies i, quan moren, les closques comencen a descendir cap a les profunditats. Aquelles que no són devorades per altres organismes o que no es destrueixen durant el camí, queden dipositades al fons del mar. Al cap dels anys, l'acumulació de moltes d'aquestes closques, juntament amb les d'altres organismes calcaris, forma els anomenats "fangs calcaris", que cobreixen aproximadament el 50% dels fons oceànics del planeta Terra.

Quasi tots els foraminífers planctònics tenen una vida mitjana d'aproximadament 1/2 o 1 cicle lunar (14-28 dies), i varien la composició química de les closques, tot depenent de les condicions fisicoquímiques de l'aigua de mar (temperatura, salinitat, pH, concentracions elementals, etc.). Així doncs, podem considerar aquestes closques com a "fotografies Polaroid" dels oceans que contínuament s'estan produint i enviant cap als fons marins. Aquest procés succeeix des de fa milions d'anys, cosa que provoca que els fons oceànics acumulen una gran quantitat d’informació sobre l'evolució de l'estat físic i la composició química dels oceans en el passat, que pot ser recuperada mitjançant l'extracció d’un testimoni sedimentari.

Una de les informacions que interessen a qui estudia l'oceà i el clima del passat és la composició isotòpica del neodimi (Nd) que es troba present a les closques dels foraminífers. Cal recordar que els isòtops són àtoms d'un element que tenen el mateix nombre de protons i electrons, però diferent nombre de neutrons. Aquesta composició dóna informació sobre processos d'erosió continental, aportacions de sediments als oceans i circulació oceànica. En aquest article, es demostra que els foraminífers planctònics representen una fotografia fidel de les aigües on viuen, i que aquesta fotografia no es modifica o contamina quan els foraminífers entren en contacte amb els sediments oceànics. Això s'ha aconseguit mitjançant la comparació de la composició química de foraminífers capturats amb xarxes (és a dir, "pescats" quan estaven vivint a l'oceà) amb la de l'aigua de mar on vivien i amb la de foraminífers extrets de la superfície dels fons oceànics a les mateixes àrees. Aquests resultats reforcen la validesa de l'ús de foraminífers planctònics com a testimonis de la química oceànica del Nd en el passat.