UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El circovirus porcí 3 (PCV-3) es va descobrir el 2015 als Estats Units d'Amèrica (EUA) mitjançant seqüenciació de nova generació (en anglès, Next Generation Sequencing [NGS]). Aquest virus es va detectar en porcs afectats per trastorns digestius, signes respiratoris i neurològics, inflamació cardíaca i multisistèmica, insuficiència reproductiva i una afecció semblant a la síndrome de dermatitis i nefropatia porcina (PDNS). Des de llavors, el virus s'ha detectat a tot el món en porcs que presenten diferents quadres clínics-patològics, així com en porcs sans de diferents edats i països. L’objectiu d’aquesta revisió era exposar les evidències existents fins ara sobre la capacitat de PCV-3 per causar malaltia en porcs i proposar una definició per al diagnòstic de  les malalties associades (en anglés PCV-3 associated diseases [PCV-3-AD]).

La simple detecció d’un virus no és suficient per establir una relació causal entre l’agent infecciós i una malaltia. No obstant això, la detecció, d’una forma consistent,  d'un patogen concret en determinades lesions histopatològiques d'animals que presenten malalties manifestes, és probablement l'evidència més convincent de potencial causalitat de la malaltia. La implicació causal del PCV-3 en determinades condicions patològiques s’ha descrit en pocs estudis. De fet, el genoma viral de PCV-3 s'ha detectat en quantitats moderades a elevades en teixits de fetus i garrins nascuts morts o dèbils en situacions de clínica reproductiva. A més, el virus s’ha trobat en lesions de porcs pre- i post-deslletament que presenten aprimament, mort sobtada o signes neurològics i que mostren infiltrats inflamatoris multisistèmics, principalment a nivell perivascular. Les proves més convincents de l’associació de la malaltia són les que demostren un quadre clínic relacionat amb la inflamació perivascular limfoplasmacítica a   limfohistiocítica multisistèmica juntament amb la presència d’àcid nucleic viral en aquestes lesions.

En base a la informació existent de dades clíniques, patològiques i virològiques de casos d’infecció per PCV-3, aquest article proposa dues malalties relacionades amb PCV-3 i els seus respectius criteris diagnòstics: malaltia reproductiva per PCV-3 (en anglès PCV-3 reproductive disease [PCV-3- RD]) en truges i fetus / garrins neonats, i malaltia sistèmica per PCV-3 (en anglès PCV-3 systemic disease [PCV-3-SD]) en porcs pre- i post-deslletament. Aquesta proposta és independent de la freqüència, distribució geogràfica o impacte econòmic de les PCV-3-AD, que actualment són força desconegudes. Tot i que el PCV-3-SD en porcs pre- i post-deslletament s’ha diagnosticat en comptades ocasions a nivell mundial, sembla que el PCV-3-RD es produeix amb major freqüència. Tanmateix, la presentació més freqüent d’aquesta infecció vírica sigui probablement la subclínica i també s’hauria de determinar el seu potencial impacte en la salut i a la indústria porcina a tot el món.