Cercant l'origen de la síndrome de còlon irritable
Sent una disfunció que pot afectar a un percentatge de la població bastant elevat, la síndrome de còlon irritable (SII) no té un origen conegut, amb la qual cosa no es disposa d’un diagnòstic i un tractament específics. Fins ara, se sap que poden ser diversos els factors que incideixen en la mucosa intestinal –la barrera superficial de l’intestí-: estrès, ingesta d’alguns fàrmacs, infeccions, alcohol… Tots ells debiliten la permeabilitat de la mucosa i permeten el pas de substàncies o molècules que podrien alterar el funcionament de l’aparell digestiu. Aquest és el cas dels limfòcits i mastòcits que s’han trobat en pacients amb SII i que, sembla ser, alteren la configuració genètica i proteica de la mucosa. Ara bé, l’article següent destaca també el paper d’uns mitjancers moleculars que, directament, alteren la funció de la barrera intestinal. Aprofundir en tots aquests camins d’investigació pot ser l’inici d’una estratègia terapèutica més eficaç que millori la qualitat de vida dels afectats.
El còlon irritable o síndrome de l'intestí irritable (SII) és un trastorn funcional que pot arribar a afectar fins al 25% de la població adulta. Malgrat això, el seu diagnòstic es basa en uns criteris clínics amplis i en l'exclusió d'altres malalties donat que no existeixen marcadors diagnòstics específics. Tampoc no es disposa de tractaments consistentment eficaços, donant-se sovint que aquests pacients experimentin un deteriorament notable en la seva qualitat de vida i que es generi una despesa sanitària creixent.
L'origen del SII és desconegut i probablement és el resultat de diversos factors. Entre ells, el paper de l'estrès psicològic crònic i de les infeccions és cada dia més reconegut, com es desprèn d'estudis recents. Una possible explicació per entendre el paper determinant d'aquests factors pot raure en les alteracions que, al costat de factors com la dieta, l'ús de fàrmacs o l'alcohol, provoquen a la barrera superficial de l'intestí.
L'extensa superfície intestinal està recoberta per una barrera física, la mucosa, formada majoritàriament per una monocapa de cèl·lules epitelials. Aquestes cèl·lules estan unides entre si de manera que l'espai entre elles roman segellat mitjançant estructures complexes conegudes com a unions estretes, unions adherents i desmosomes. Aquest segell cel·lular controla i impedeix el pas o permeabilitat de substàncies i molècules nocives des de la llum de l'intestí cap a l'interior, on el seu contacte amb el sistema local de defensa, el més nombrós i complex de l'organisme, podria iniciar respostes inadequades i contribuir al mal funcionament de l'aparell digestiu, característica principal de malalties tan freqüents com el SII. Tanmateix, els mecanismes últims que mantenen la integritat funcional de la barrera no es coneixen en la seva totalitat.
El segell cel·lular que conforma la mucosa controla i impedeix el pas o permeabilitat de substàncies i molècules nocives des de la llum de l'intestí cap a l'interior.
Estudis recents han demostrat que la mucosa intestinal de pacients amb SII sovint està infiltrada per cèl·lules inflamatòries activades (limfòcits i mastòcits) dotades d'un enorme potencial immunològic per a la defensa de l'organisme, però que en absència de mecanismes reguladors apropiats pot conduir també a una disfunció del sistema digestiu, com ocorre en la malaltia celíaca o en l'al·lèrgia alimentària. A l'intestí d'alguns pacients amb SII, aquests canvis s'associen a una major taxa d'activació de gens proinflamatoris i d'alteracions en gens i proteïnes claus en el manteniment de la integritat i permeabilitat de la barrera intestinal, canvis que en cas de ser confirmats en nous estudis, podrien ser d'enorme rellevància per a entendre l'aparició del dolor abdominal i les alteracions en el ritme i/o consistència de les deposicions típiques del SII.
Finalment, es coneixen nombroses molècules capaces d'alterar la funció de barrera intestinal, com hormones, neurotransmissors, toxines, prostaglandines, proteases, neuropèptids, i alguns nutrients. A l'intestí, el seu origen és molt divers, des de cèl·lules epitelials, endocrines, immunològiques, i neurones, fins a bacteris de la flora comensal o patògens. Encara que no es coneix el seu paper específic en la generació dels canvis moleculars i genètics abans esmentats, estudis emergents es plantegen aclarir el paper d'aquests mediadors. Aquestes aportacions presumiblement facilitaran el disseny d'estratègies terapèutiques específiques i innovadores en la prevenció i control clínic efectiu del SII i d'altres trastorns gastrointestinals afins.
Referències
Impaired intestinal molecular tightness in the mucosa of irritable bowel syndrome: what are the mediators? Vicario, M; Alonso, C; Santos, J. Gut 2009;58:161-162.
