Carlota Solé, nou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

18/05/2022

El passat dimarts 26 d'abril del 2022 va ser el dia que Carlota Solé, catedràtica del Departament de Sociologia de la UAB, va assolir una nova fita en la seva dilatada i prolífica carrera acadèmica. En concret, va rebre la medalla número 2 de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (RACMYP), institució científica fundada el 1857 i, actualment, integrada per 44 acadèmics i acadèmiques del Dret, la Ciència política, les Ciències socials, les Ciències econòmiques i la Filosofia. La cerimònia va tenir lloc a la seu de la RACMYP, que es troba a la Casa i Torre dels Lujanes, edifici construït el 1494 i on, segons la història oral, va ser residència del rei Francesc I de França durant l'any 1525, quan va ser capturat a la Batalla de Pavia.

Carlota Solé està acostumada a arribar a llocs nous, especialment aquells que poden resultar inhòspits per a dones intel·lectuals i intrèpides. Així va ser en el passat, quan va ser una de les poquíssimes dones a rebre la beca Fundació March que li va permetre fer un segon doctorat a la Universitat de Reading, o el 1989, quan va ser fundadora del Grup d'Estudis d'Immigració i Minories Ètniques – GEDIME, un dels primers grups d’estudi de migracions de l’estat espanyol. I així va ser aquell plujós dimarts d'abril, quan Carlota Solé va ingressar als salons de la RACMYP per rebre un honor envoltada de rituals i símbols que ens recorden segles passats.

El contrast entre la materialitat icònica enfocada al passat i el sentit de la trajectòria i la presència de la Carlota, sempre enfocada al futur, representa el significat transcendent de l'honor atorgat. La Carlota sempre ha estat una persona preocupada pel futur, en els diferents nivells del seu camí. Des del punt de vista de la reflexió teòrica, Solé és una de les intel·lectuals més importants que va buscar comprendre els processos de modernització de la societat espanyola, així com els significats i les implicacions de les migracions internacionals dins d'aquestes dinàmiques. Pel que fa a les desigualtats de gènere, la presència de la professora Solé suposa també un intent de l'Acadèmia per corregir la infrarepresentació de la dona (actualment hi ha 40 homes i només 4 dones, ja comptant la catedràtica de la UAB). Una intenció que trigarà molts anys a materialitzar-se, ja que el nomenament de nous acadèmics només es dona per la defunció d'un membre actual. I, finalment, des d'un punt de vista personal (aspecte que moltes vegades s'oblida en la reconstrucció de les trajectòries professionals de les i els acadèmics), Carlota Solé va establir un ampli i quantiós llegat a través de les persones que, amb ella, van aprendre a ser investigadors i investigadores involucrats amb els problemes emergents de la societat. Parlo, principalment, però no exclusivament, d'estudiants, doctorandes i llicenciades que van treballar sota la seva direcció en el passat i que avui tenen trajectòries acadèmiques de molt èxit, com és el cas d'Olga Serradell, Degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Sònia Parella, directora del departament de sociologia, del GEDIME i del CER-M i Teresa Sordé, presidenta de l'Associació Catalana de Sociologia i vicepresidenta de l'Associació Europea de Sociologia.

En comentar l'honor atorgat per la RACMYP, la Carlota segueix mirant cap al futur: “La importància d'aquesta nominació per a la meva carrera ha esdevingut un fermall d'or per a una llarga trajectòria professional, en particular de recerca que ha permès, individualment, però sobretot, com a grup, generar (en el passat, però també ara) un impacte rellevant als debats científics contemporanis, especialment vinculats a temes de modernització i migració internacional. És per mi un honor i una satisfacció comptar amb aquest nomenament, que significa la conclusió de la meva carrera investigadora. Estic molt orgullosa d'haver fundat GEDIME i haver participat a la creació de CER-Migracions. Em sento molt satisfeta personalment, en veure que hi ha una continuïtat d'aquesta feina a moltes mans”. Si l'activitat investigadora de la Carlota conclou, el seu llegat, a través del treball de moltes dones, com l'Olga, la Teresa o la Sònia, continua ampliant-se. Així, malgrat estar en un ritual que premia el seu passat, la Carlota continua apuntant al futur.

La mirada de la Carlota cap al futur es produeix sense oblidar el passat. Així, en el seu discurs, va ressaltar la trajectòria i el treball dels que van presentar la seva candiadtura (la professora Adela Cortina Orts i els professors Emilio Lamo de Espinosa i Santiago Muñoz Machado) i la trajectòria intel·lectual del professor Carmelo Lisón, que la Carlota substitueix com a portadora de la medalla número 2. El professor Carmelo Lisón va ser un dels antropòlegs espanyols més importants, reconegut per promoure i defensar el profund vincle entre la història i l'antropologia social. En el seu discurs inaugural, la Carlota resumia els mèrits del professor Lisón: “Les seves aportacions teorico-metodològiques són pioneres: la seva manera de practicar l'observació participant, armar-se de les noves tecnologies al seu abast (gravar, filmar) i establir comparacions etnogràfiques del present amb retrocedir i conèixer com s'havia gestat la realitat cultural observada i analitzada en el passat per tornar al present. A la seva obra, la Història i l'Antropologia Social estan indissolublement unides. Per això, quant a temàtica, conceptualització i metodologia, Lisón és un innovador al camp de l'Antropologia contemporània”.

“La importància de la migració rau a ser un fenomen històric, recorrent en diverses latituds mundials, i a constituir progressivament part del nucli central de les nostres societats multiculturals, en el context de la mundialització i la globalització.” Així va començar el seu discurs inaugural anomenat Migraciones (disponible aquí). En aquesta intervenció va realitzar una àmplia i profunda síntesi sobre les principals fases i dinàmiques migratòries a Espanya i Europa, així com sobre els reptes i marcs teòrics que es van crear per intentar generar explicacions satisfactòries. La professora va cridar especialment l'atenció sobre la interseccionalitat de les desigualtats a què s'enfronten les dones immigrants, així com sobre els reptes de convivència a què s'enfronten les societats multiculturals. El discurs de rèplica en nom de la Corporació va anar a càrrec de dr. Emilio Lamo d'Espinosa (disponible aquí). En aquest discurs, el professor Lamo de Espinosa resumeix el sentit generacional de la biografia de Carlota: “(…) [la biografia de Carlota] representa ara tota una generació de sociòlegs nascuts als anys quaranta, que van començar a publicar als anys setanta , van guanyar càtedres als vuitanta, i ara troben la seva jubilació”. El professor va seguir la seva intervenció assenyalant els innombrables mèrits de la trajectòria de Carlota i el significat de la seva incorporació a RACMYP: pensar les migracions contemporànies com un repte del passat, del present i del futur, d'Espanya i del món.

Per acabar aquest relat d'aquest ritual honorífic únic (que va ser un privilegi poder presenciar) dedicat a la trajectòria d'una acadèmica que sempre va mirar cap al futur, cal preguntar-se: què uneix el passat i el futur? La resposta de Carlota és: la textura profunda i sempre inesperada del present. Carlota comenta que va rebre aquest honor amb gran sorpresa, no sent ni esperada ni ambicionada (de fet, els qui coneixen Carlota saben que ella no és obstinada amb aquest tipus de distincions). Així descriu Carlota aquest ritual de nomenament, com un honor i un privilegi, que li permet establir un pont sòlid entre la seva trajectòria anterior, el seu llegat per al futur i la seva merescuda alegria en el present.

Thales Speroni

Membre del GEDIME i investigador postdoctoral del Departament de Sociologia