Carlos Padros, professor de la Facultat de Dret, dirigeix un curs UIMP sobre l'espoli d'obres d'art com a resultat de conflictes armats

17/10/2024

De tots és sabut que els conflictes armats provoquen enormes danys en els patrimonis artístics dels països implicats. Tampoc és novedós que s'aprofitin les victòries militars i el sotmetiment de la població civil per espoliar obres d'art que després passen a ser propietat pública dels Estats vencedors o que s'introdueixen als mercats internacionals amb exigus beneficis. 

La qüestió, malgrat la seva reiteració en la història i la seva reprovable moralitat, no deixa de ser jurídicament complexa. El Dret ha de tractar casos de confiscació, venda forçosa, robatori, desaparició, etc. i la restitució posterior pot xocar amb enormes dificultats quan el tercer adquirent ho és de bona fe. 

La novetat que pretén abordar-se aquí rau precisament en el reconeixement de responsabilitat pretèrita i l'adopció de mesures tendents a la restitució per als propietaris afectats, camí que va començar a recórrer l'Assemblea legislativa francesa amb l'aprovació de la pionera Llei 2022-218, de 21 de febrer de 2022, relativa a la restitució o devolució de certs béns culturals als quals tenen dret els propietaris víctimes de les persecucions antisemites (JORF de 22 de febrer de 2022).

En el mateix sentit, l'article 31 de la Llei espanyola 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica (BOE nº 252, de 20 d'octubre de 2022) reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la guerra i la dictadura. Per a això, s' encarrega a l'Administració General de l'Estat una tasca gens fàcil d'investigació i l'elaboració d'una auditoria de les obres d'art espoliades. 

Aquests i altres aspectes fan la qüestió especialment oportuna i indicada per abordar una reflexió general des del prisma de l'ordenament legal. 

Inscripcions al link.