• Portada
05/2013

Cap a una nova civilització post-petroliera

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, com a coordinadora del projecte europeu i multidisciplinari EJOLT, en el qual intervenen 23 organitzacions, ha participat en la elaboració d’un informe de dues-centes pàgines que pretén donar a conèixer una gran varietat d’iniciatives, campanyes i propostes per reduir l’extracció de combustibles fòssils de les seves fonts.

El 9 de maig, per primera vegada en la història de la humanitat, la concentració de partícules de diòxid de carboni va creuar la línia de les 400 ppm. Es calcula que si el 20% de les reserves mundials de cru, gas natural i carbó fossin consumides, el canvi climàtic es descontrolaría.

Per a aquest informe, és hora d'escoltar les iniciatives que vénen d'aquelles persones que han patit més l'explotació petroliera. Ells tenen grans idees per deixar d'utilitzar aquestes reserves, tant de petroli, com de carbó i de gas. En aquest informe, en el qual han participat activistes i acadèmics amb anys d'experiència documentant casos de resistència, es recullen alguns exemples de com i on s'ha de començar el procés de deixar el cru al subsòl, evitant així que s'utilitzin aquestes reserves.

El document narra iniciatives de control del cru que van des de Colòmbia a Canadà i d'Itàlia a Nova Zelanda. El 1995, la comunitat ogoni, del Delta del Níger se les va arreglar per expulsar Shell del seu territori. La seva proposta de "deixar el cru sota terra" va ser recollida per l'organització nigeriana Environmental Rights Action.

El 2006, l'organització equatoriana Acció Ecològica, va proposar deixar sota terra 580 milions de barrils de cru, localitzat al Parc Nacional Yasuní, llar de pobles en aïllament voluntari i lloc de la major biodiversitat del planeta. Aquesta proposta va ser recolzada pel govern equatorià. Equador estaria fent un gran esforç financer que garantiria el seu propi benestar i el de la humanitat. El país ha demanat contribucions internacionals equivalents a la meitat dels diners que rebria, aproximadament, 3.600 milions de dòlars, pagats en deu anys.

Aquestes contribucions estarien destinades a la inversió social, la reparació ambiental en zones afectades pel petroli, i el desenvolupament d'energies alternatives. Part dels diners està arribant, però no amb l'agilitat que s'esperava. Aquesta iniciativa es troba en perill de ser cancel·lada.

L'informe ressalta per què la Unió Europea i altres països rics de donar suport a iniciatives com la del Yasuní, i altres propostes similars. El concepte ha causat controvèrsia en molts països petroliers, que ha estat inspiració per a una nova paraula: Yasunizar.

Finalment, alguns capítols de l'informe es refereixen als fonaments jurídics internacionals per aturar l'extracció en parcs nacionals i territoris indígenes, els mecanismes econòmics per mantenir el cru en el subsòl i l'economia política de la Iniciativa Yasuní. L'informe explica noves formes radicals d'interacció política i ecològica.

A Durban, la propera lluita tracta de tancar el complex de refinació de petroli d'Àfrica com a part d'una desintoxicació general, i prevenir així la perforació al mar.

Així doncs, segons aquest informe, deixar el cru en el subsòl no es tradueix en pèrdues, sinó en estalvis. Hem d'aprendre a estalviar. El petroli sota terra, segueix sent el nostre. Hem d'aprendre a no explotar tots els recursos que tenim, simplement perquè els tenim.

Podeu descarregar l'informe complert aquí.

Joan Martínez Alier, Leah Temper.
 
View low-bandwidth version