UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'esmalt dental és el material més dur que poden generar els organismes. Ja que la seva estructura és tan densa, les seves propietats químiques es poden preservar las sediments per decenes i fins i tot centenars d'anys. Aixó permet als paleontólegs de vertebrats estudiar les proporcions d'isótops lleugers i pesants de certs elements químics, com l'oxigen i el carboni. Aquestes propocions ofereixen informació valuosa en quant al medi del passar, com el tipus de vegetació o les temperatures. Els fòssils dels cavalls són relativament abundants en les roques sedimentàries continentals. Aquestes es troben disperses al llarg de tota la península ibèrica.

Vam analitzar quaranta dents del génere extingit Hipparion i una de l'encara existent Equus trobats a les conques del Mio-Pliocé de Terol, Calatayud-Daroca i Cabriel. Dotze dents van ser analitzades amb detall per estudiar les variacions estacionals (veure Figura). Com el cavalls, igual que la resta dels mamífers, tenen una temperatura corporal relativament constantm els valors de l'oxígen isotòpic són directament proporcionals als valors del consum d'aigua i les precipitacions. Així, estudiant les dades de les precipitacions actuals a la península, trobem que la composició de les precipitacions pot ser predida per la temperatura, doncs la pluja es produeix pel refredament de l'aire i l'isòtop ¹⁸O, més pesant, condensa amb major facilitat que el lleuger ¹⁶O. Aplicant la relació entre la temperatura i l'isòtop de l'oxigen als fòssils espanyols, es va poder estimar una tendència al descens de la temperatura de 5 ºC pel període d'entre fa 11 i 2 milions d'anys. La temperatura més elevada es va produir al voltant de fa 9.8 milions d'anys, una època a la que els cocodrils nedaven pels voltants de Terol i els hominoides poblaven Catalunya.

Una baixa proporció de l'isòtop ¹³C a les dents de cavall indica una dieta basada en les anomenades plantes C3. Aquest grup, que engloba avui dia plantes adaptades als climes temperats i freds, van poder prosperar dins un clima càlid perquè l'evolució de les herbes (sub)tropicals C4 encara estava als seus inicis, i també perquè aquestes herbes no es van arribar mai a adaptar bé al clima mediterrani amb estius secs. L'amplitud dels isótops de les dents sembla indicar una marcada diferència estacionària durant el Miocè superior (11-5 milions d'anys) en comparació amb el Pliocè (5-2 milions d'anys), encara que es necessiten més dades i una millor comprensió de la fisiologia dels cavalls per a confirmar aquesta hipòtesi.