UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La tuberculosi es una amenaça per a la salut des de fa més de 15.000 anys. Són ben coneguts els estralls ocasionats per la malaltia a Europa al segle XIX coincidint amb la revolució industrial. En els països desenvolupats, com a conseqüència de la millora en les condicions de vida, la incidència de la malaltia va començar a davallar de forma notable a meitat del segle XX, fins i tot abans de que al 1940 es desenvolupés el primer fàrmac eficaç pel seu tractament, la estreptomicina.(99) Aquesta davallada va ser continua fins l'any 1985 on, coincidint amb la pandèmia de SIDA, es va invertir la tendència. Altres factors que han influït en aquest ressorgiment han estat el desmantellament dels programes de control, la recepció d'immigrants provenint de països amb alta incidència, o les bosses de pobresa existents a les grans ciutats. Darrerament la dificultat pel control de la malaltia s'ha vist incrementada pel problema de la resistència, multi resistència o resistència extrema als fàrmacs antituberculosos.

A fi de tallar la cadena epidemiològica es important aconseguir la detecció precoç dels casos i assegurar l'adherència dels malalts al regim terapèutic. La tuberculosis resistent és especialment problemàtica en les àrees on no existeix la possibilitat de fer antibiogrames ja que la falta d'informació pot donar lloc a tractaments inadequats que agreugin el problema.

L'estudi de la sensibilitat als fàrmacs antituberculosos es basa en l'anàlisi de la proporció de mutacions resistents que hi ha a la població. Aquest estudi es feia inicialment en medi sòlid (tubs de Löwenstein-Jensen), però ja als anys 80 es va adaptar un sistema líquid, amb detecció radiomètrica del creixement amb C 14, que ha estat el referent els últims 20 anys. Malgrat això, el fet de treballar amb isòtops radioactius implica disposar d'una unitat controlada per la Junta d'Energia Nuclear i d'un sistema de eliminació de residus. És per això que darrerament s'han desenvolupat antibiogrames en sistemes de cultiu líquid amb detecció colorimètrica del creixement. Per altra banda, l'estudi de la sensibilitat a la pirazinamida es especialment problemàtica donat que s'ha de fer en un medi a pH àcid (pH 5,5) que dificulta el creixement del bacteri. En aquest treball hem comparat un d'aquests sistemes líquids no radiomètrics (BacT/ALERT PZA) amb el sistema radiomètric (BACTEC 460TB PZA) obtenint una correlació del 100%. La conclusió seria dons que es pot utilitzar amb confiança aquest sistema líquid no radiomètric analitzat per substituir el sistema radiomètric.