UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Una de les conseqüències de les diferències en qualitat de vida entre països és l'emigració. La sortida de persones d'un país redueix la mà d'obra i augmenta la quantitat de recursos monetaris en forma de remeses de diners que envien els emigrants a la família que resta al país. Aquests dos mecanismes afecten la distribució de riquesa i d'ingressos. Com les remeses augmenten amb el nivell educatiu dels emigrants, s'ha de tenir en compte que la proporció de persones amb educació universitària que emigra és més gran que no pas entre els grups de persones que tenen estudis secundaris o inferiors. Entre els grups amb educació secundària o  inferior, qui emigra més depèn dels beneficis econòmics nets de la migració, de l'increment d'ingressos menys els costos migratoris. Si els costos són baixos s'emigra en comptes d'adquirir un nivell més alt d'estudis. Amb l'objectiu d'estudiar i predir els efectes de la migració en la desigualtat, s'estableix un model teòric en forma d'U inversa entre desigualtat i nivell de desenvolupament (en línea amb el treball del premi Nobel Simon Kuznets).
 
L'evolució de la productivitat dels països juntament amb els costos migratoris determinen els efectes de l'emigració en l'educació, els ingressos i la desigualtat econòmica. Si els costos són elevats, en els estadis inicials de desenvolupament l’emigració augmenta la desigualtat econòmica al llarg del temps perquè beneficia els individus amb alt nivell econòmic i educatiu. En estadis més avançats de desenvolupament, o si els costos migratoris són baixos, la desigualtat decreix al llarg del temps perquè l'emigració beneficia més les parts de la societat amb menys recursos.
 
En el següent capítol, s'explora el sector informal com una causa d'absència de creixement econòmic. Aquest sector es caracteritza per ser menys productiu i fer servir treballadors poc qualificats. Una part d'aquest sector el formen els infants que treballen. Atès que hi ha famílies que necessiten els diners d'aquests nens, la inversió en educació es redueix i elimina una de les possibles eines que pot treure aquestes famílies de la pobresa. Convé ressaltar que als països amb més informalitat hi ha una major part d'infants que treballen i que la proporció de persones amb estudis universitaris és menor. Una de les conseqüències del sector informal és la reducció en l'acumulació de coneixements necessaris a fi d'observar creixement econòmic. El sector informal pot generar una trampa de pobresa a la vegada que serveix de mitjà de subsistència per a una gran part de la població. Així mateix, en aquest capítol s'avaluen diferents subsidis que poden eliminar l'efecte negatiu del sector informal. Es conclou que els programes com Oportunidades/Proguesa o Borsa Familia duts a terme a Mèxic i Brasil, respectivament, són adequats per lluitar contra aquest efecte. Aquests programes de subvencions a famílies amb baixos recursos condicionen l'obtenció de finançament a què els nens no faltin a l'escola.
 
Les dades històriques mostren una associació positiva entre l'acumulació de capital humà, població urbana i creixement econòmic en diferents països i a través del temps. L'últim capítol intenta explicar per què els països africans no han experimentat el mateix creixement que els països desenvolupats tot i que els nivells educatius i de població urbana han crescut entre els més ràpids del món. Es fa servir una hipòtesi de costos d'ajustament per tractar d'explicar-la. Segons aquesta hipòtesi, el baix, o fins i tot negatiu, rendiment de l'educació en el curt termini pot ser degut a costos transitoris d'ajustament. El procés de migració del món rural a l'urbà pot ser molt difícil i traumàtic. Finalment, l'estudi prediu un creixement econòmic per les properes dècades als països subsaharians però no suficientment alt com perquè s'assoleixin els nivells de riquesa dels països més rics.

Autor de la imatge: Nomdenoia.