UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Toxoplasma gondii és un protozou paràsit intracel·lular que infecta la gran majoria dels ocells i mamífers nivell mundial. L’hoste definitiu d’aquest paràsit son els felins, principalment el gat, en els que es produeix la reproducció sexual del paràsit i des del que es dissemina a l’ambient en forma d’espores per a la posterior transmissió als hostes intermediaris.

L’estudi de la epidemiologia del paràsit i, concretament, el paper que juguen les diferents espècies d’animals domèstics i salvatges en el cicle del paràsit és essencial per al control i la prevenció de la infecció de T. gondii a l’ésser humà i els animals de renta. Tot i que la infecció per T. gondii s’ha estudiat en vàries espècies d’aus arreu del món, el paper que juguen moltes de les espècies d’aus salvatges encara està per determinar.

L’objecte de aquest estudi va ser determinar la presència de anticossos enfront de T. gondii en espècies d’aus salvatges presents a la Península Ibèrica i poder conèixer el grau d’implicació de cada espècie en el cicle vital del paràsit. Concretament, es va estudiar una mostra de 1079 individus de 56 espècies de 12 Ordres diferents. Entre les estudiades, es troben espècies amenaçades com el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor negre (Aegypius monachus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo bubo), l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) o l’aufrany (Neophron percnopterus) entre d’altres.


Figura 1: Duc (Bubo bubo).

Els resultats de l’estudi van demostrar que el paràsit T. gondii està àmpliament distribuït inclús en les espècies d’aus salvatges de la Península ibèrica. A més, es van poder descriure per primera vegada a nivell mundial la presència d’infecció en nombroses espècies d’aus.

El principal factor de risc associat amb la infecció de T. gondii va ser l’edat dels animals i la dieta de l’espècie. Una presència més elevada de la infecció es va trobar en individus adults i en espècies amb una dieta carnívora.

Durant els últims 10 anys s’han realitzat nombrosos estudis sobre la presència d’aquest paràsit en diverses espècies animals com els ungulats salvatges (senglar, cérvol, cabirol, isard o cabra salvatge), espècies carnívores salvatges (linx, gat ensalvatgit) i mamífers marins (cetacis). El resultats observats en el nostre estudi en aus confirmen els resultats observats durant els estudis anteriors que indiquen una àmplia disseminació del paràsit per tota la cadena tròfica del cicle salvatge. A més, estudis puntuals també han mostrat la presència del paràsit en espècies de producció animal com el porc.

És important doncs, establir programes que estudiïn més a fons si existeix una relació entre el cicle salvatge i domèstic del paràsit. També cal un estudi molecular de les soques de T. gondii que participen en el cicle. Així, es podrien establir programes de control del pas del paràsit de les espècies salvatges a les espècies domèstiques, i d’aquí, a la cadena alimentària i evitar la infecció de persones.