Alba Benítez, becària de ‘Let’s Go!’: “Haver treballat amb adolescents m’ha fet ser millor persona”

El Consell Social de la UAB dóna suport al programa pilot de voluntariat socioeducatiu Let’s Go! de la Fundació Autònoma Solidària (FAS-UAB). La iniciativa pretén convertir Badia del Vallès, municipi veí del campus de Bellaterra, en una ciutat promotora de l’aprenentatge de la llengua anglesa. Parlem amb tres estudiants de l’Autònoma que hi col·laboren: Laia Gimeno, estudiant de 1r d’Educació Infantil, voluntària; Clara Richter, estudiant de 4t d’Educació Social, becària, i Alba Benítez, estudiant de 3r d’Educació Infantil, becària (a la foto, d’esquerra a dreta). Totes tres participen en el programa dinamitzant els alumnes de l’institut Badia del Vallès.

19/06/2018

Laia, ¿quina és la teva experiència? Sobretot, ¿com vius el Let’s Go! i què t’aporta? És a dir: ¿què fas exactament i què n’aprens com a futura educadora, per dir-ho així?

D’acord. Jo el que faig és: vinc cada dijous al matí, i al principi fèiem una hora de TP [Treball Personal], que era fer fitxes, i després una hora de classe d’anglès, però, a mesura que vaig anar venint més dies, ho vam anar modificant i vam començar a introduir-hi més els projectes com, per exemple, aquest que hem fet avui [el dia dels Badia Motion Awards].

I, des del meu punt de vista, jo, quan em vaig apuntar en aquest programa, tenia moltes ganes de venir a ensenyar anglès perquè és el que jo vull fer —ser professora—, i després, a mesura que vaig anar venint, cada vegada m’agradava més perquè vaig començar a agafar més confiança en els alumnes i vaig veure quines dificultats més tenien; també, en quines necessiten més ajuda, qui no...

O, també, el que m’ha aportat bastant és que, al principi, quan jo venia, sempre havia d’estar jo amb ells perquè fessin l’activitat, i després, a poc a poc, jo ja hi anava, els explicava el que havien de fer i me n’anava, a veure si ho feien. I, després, quan tornava, havien fet el que jo els havia demanat i havien continuat; per exemple, si jo els havia explicat com es feia l’A, feien el B, el C i el D, i això també em va fer molta il·lusió perquè vaig [veure] que havien millorat bastant.

Clara, ¿com valores la teva aportació al Let’s Go! amb els nanos d’aquest institut? I què n’has tret tu mateixa com a activitat formativa extracurricular i com a vivència personal?

A mi m’aporta moltíssimes coses; cada dia, coses diferents. I, realment, ha sigut...; també estic en un moment de la vida professional en el qual començo, sobretot, a entrar en molts àmbits, i l’espai institut em fascina: m’agrada molt, m’ha agradat sempre i dur-ho a terme està sent una cosa súper especial perquè, com a educadora social, ja més enllà de la pura educació, sinó a nivell social, el context i les coses que defineixen les nenes i els nois amb els quals estem són molt interessants. I donen molt espai ja no només per a la part que va relacionada amb l’anglès —si fem o no fem anglès—, sinó a la part de relació; de ser, en part, un referent, una referent d’una persona que és a la universitat, que està fent moltes coses, però que és molt propera a elles i que les estima i les valora.

Compartim moltíssimes coses i crec que vaig veient l’evolució ja no en l’anglès, sinó en les seves vides, i al dir aquestes opcions que tu estàs tenint o que has tingut. Tot i que les nostres realitats siguin molt diferents, estem molt aproximades totes, i agafen de tu i tu agafes d’elles i ells constantment, i reaprenen molt a conviure amb la societat des d’una perspectiva d’algú que no és ni un profe ni és un alumne, i ets en aquest punt mitjà...

A mi m’interessa molt i m’encanta i em fascina la part de donar-los un espai en el seu imaginari d’alguna cosa que, fins ara, potser no tenen tan interioritzat, i veus com canvien, com tenen ganes d’aprendre de tu, com t’ensenyen mil coses per entendre el món, per entendre-les a elles i per a tot. Crec que és potentíssim i..., no pararia de parlar, així que...

I la teva contribució, Alba. Quina t’imaginaves que seria i, a la pràctica, quina és?

Jo, aquí, com a becària, a més de portar una mica els voluntaris i coordinar-los, estic de co-teacher; llavors, sóc la segona profe: m’encarrego, també, de posar avaluacions, de fer una mica de tutories amb els nens si cal, etc. Participo en el dia a dia de l’institut.

Jo, al principi, sabia on em ficava, però això de treballar amb adolescents no ho veia gens, i la veritat és que m’emporto haver millorat molt com a persona. El que m’han aportat aquests nens estic segura que no m’ho podrien haver aportat els més petits perquè és un tracte diferent: aquesta confiança que et donen, el tracte més de tu a tu...; no sabria com definir-ho, però em fan ser millor persona i, potser, en un futur —qui sap—, potser em plantejo treballar en un institut.

Pel que fa l’anglès, aquesta promoció específica té un nivell per sota de la mitjana de la resta de la seva promoció de Catalunya, i la veritat és que es nota molt perquè coses molt senzilles com els hàbits, els colors, fins i tot de vegades els dies de la setmana, al principi, no ho sabien.

Jo crec que han millorat molt durant el curs ja no només en coses curriculars o acadèmiques, sinó coses que poden aplicar al dia a dia: “com puc demanar...?”, anar a comprar o “quant costa això?” al supermercat. Perquè ells pensen que potser l’anglès no els servirà per a res, però és que t’ho demanen per treballar. I, a poc a poc, jo crec que ens hem anat conscienciant que no només és per a l’escola, com les altres matèries, sinó que, en un futur, els servirà, i jo crec que, a poc a poc, van agafant aquesta conscienciació, i a veure.

Des del punt de vista humà, jo sóc una persona molt insegura, salto a la primera, i m’han donat molta paciència, molta reflexió... M’han fet veure les coses diferent: ja no salto a la primera, ja: “Bé, vejam: parlem les coses tranquil·lament, vegem com podem solucionar això sense discussions, sense baralles (...)”. I no només aprenen ells de les discussions que tenen entre ells, sinó que jo també n’aprenc perquè el que solucionen entre ells també m’ho solucionen a mi mateixa.

Gràcies a totes tres i enhorabona.