UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El director de cinema Alan Berliner �s un dels documentalistes nordamericans m�s destacats de l'actualitat. Especialista del muntatge i l'�s de material d'arxiu (a The Family Album, va utilitzar exclusivament fragments de pel�l�cules casolanes alienes), s'ha destacat indagant la naturalesa de les relacions familiars i, als seus �ltims films, ha desenvolupat un innovador cinema en primera persona on ell mateix i la seva fam�lia tenen el protagonisme.

Ha rebut premis i distincions arreu del m�n i la seva obra ha estat revisada en diverses retrospectives al Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) i a diferents festivals internacionals.

- Qu� �s, per a vost�, el cinema d'assaig?

- Qualsevol film. Les millors pel�l�cules ens plantegen preguntes sobre la nostra identitat: qui som, d'on venim, qu� podem ser. De la pantalla en fan una finestra a les nostres vides. A vegades, ens parlen sobre com viuen les persones i sobre com els humans interactuen entre ells. D'altra banda, la majoria de les bones pel�l�cules converteix la pantalla en un mirall i fa que l'espectador s'observi a ell mateix i s'interrogui. Les bones pel�l�cules han de fer que et preguntis com veus el m�n i "com hi encaixes".

- Es parla tamb� d'un esva�ment de la frontera entre el cinema documental i el cinema de ficci�.

- M'agrada establir ponts i connexions entre les coses i crear formes h�brides i maneres diferents d'explicar hist�ries. �s un repte molt estimulant i requereix molta reflexi�. Es tracta de combinar coses que mantenen els seus l�mits (les seves formes documentals, narratives, de ficci�...), per�, a la vegada, obren la possibilitat d'una tercera cosa, quelcom que no hem vist encara o que no ha estat realment compresa. El benefici d’aix� �s que ens fa repensar les maneres de narrar. Esborrant aquestes fronteres, es posen en q�esti� elements de la vida i de la societat que creiem tenir apamats. Aix� �s el que espero de les noves formes cinematogr�fiques.

- Creu que aquestes noves din�miques estan penetrant en el cinema nordameric�?

- S�, �s clar. Per� ja no penso en el cine nordameric�, sin� en el cinema mundial. El que millor fa Hollywood �s un cert tipus de blockbusters. Per�, m�s enll� d'aix�, busquis on busquis, hi ha molts exemples d’altres pel�l�cules que s'estan veient per tot arreu -a Cannes, al New York Film Festival, al Sundance Film Festival...-, de les que es parla molt i que estan guanyant premis. Fins i tot s�n exhibides als cinemes. S'est� produint una mena de globalitzaci� en el millor sentit: cultures i veus que estan trencant les seves fronteres.

- La seva obra ha estat exposada al MOMA. Els museus, s�n un nou espai adequat per a la projecci� de pel�l�cules o, al menys, d'un cert tipus de cinema-art?

- M'agrada que les meves pel�l�cules siguin vistes en un context art�stic. He fet tamb� escultures i instal�lacions, i poso les meves pel�l�cules dins d'aquest context. Aix� �s com sempre m'he vist a mi mateix: com alg� que ve d'un bagatge art�stic. Per a mi, exhibir les meves pel�l�cules als museus �s especialment gratificant perqu� �s el mitj� al qual realment pertanyo. I, si he de ser sincer, hi ha nom�s un problema en exhibir una pel�l�cula en un museu: els visitants d'un museu estan "programats". Tu vas a un museu i veus, per exemple, una pintura; hi empres un temps amb ella i despr�s vas a veure una altra, i despr�s una altra, i una altra, etc. Quan la gent no va a un museu espec�ficament per veure una pel�l�cula, li resulta dur emprar una hora o una hora i mitja en la projecci�. Per aix�, sovint, quan s'exhibeix una pel�l�cula en un museu, hi ha gent que va entrant i sortint de la sala. Els curtmetratges s�n m�s adients.

- Vost� va afirmar en una entrevista que les imatges de les pel�l�cules casolanes s�n "mentida" perqu� mostren una imatge falsa de la fam�lia en la qual no hi ha conflictes ni dolor. Les seves pel�l�cules busquen aquesta veritat que no es veu a les home movies convencionals?

- Ho intento. Vaig fer un film titulat The Family Album a partir de pel�l�cules casolanes dels anys 20, 30 i 40. Durant una �poca, vaig veure m�s pel�l�cules casolanes que ning� al m�n, i nom�s vaig veure una persona plorant. Nom�s un cop. Hi ha m�s del que veuen els ulls a les imatges d’una pel�l�cula casolana: hist�ries que hi ha darrera de les imatges, fora de camp. Hi ha tota una branca de la psicologia anomenada "fototer�pi"”. Per exemple, la manera com la gent es situa enfront de la c�mera -qui es posa al centre, com els fills formen un cercle al voltant- revela qui �s el centre de poder a la fam�lia, si hi ha amor, etc. Les pel�l�cules s�n m�s espont�nies perqu� capten la realitat d'una manera m�s fortu�ta. Intento que les meves pel�l�cules siguin honestes amb ells, que reflecteixin com vivien. A vegades, el que veiem �s lleig; d'altres �s divertit... Per� sempre �s quelcom que ens fa pensar qui som i com vivim.

- Per qu� va decidir passar dels collages, a partir de material ali�, a fer pel�l�cules sobre vost� mateix i el seu entorn familiar?

- Mai abans m'ho havia plantejat. Quan vaig fer The Family Album, la gent em va considerar, en certa manera, un expert en la fam�lia. Em va sorprendre; �s una posici� interessant. Per� vaig pensar: "no pots ser un expert en la fam�lia sense ser-ho en la teva pr�pia fam�lia". Setze anys abans de que acab�s The Family Album , el meu avi havia mort quan estava escrivint la seva autobiografia. Havia deixat, a l’oficina del meu oncle, caixes i caixes que ning� no havia tocat mai. M'agrada treballar amb coses trobades (imatges, paraules, sons...). Aix� que vaig dir-me: "deixa'm obrir les caixes i fer una pel�l�cula sobre el meu avi i a veure qu� succeeix". Em va semblar trobar un tresor de materials magn�fics per fer una pel�l�cula sobre la meva fam�lia.

- Jean-Luc Godard va dir que el pla �s "una q�esti� moral". On creu que es situa aquesta dimensi� moral: al rodatge, al muntatge o en ambd�s?

- Absolutament en ambd�s. Res no existeix fora d'un context. Quan captes imatges del m�n amb la c�mera, est�s ometent alguna cosa. Est�s "fent" una realitat, emmarcant-la. Prens decisions i fas eleccions morals i �tiques. Ho fas tamb� despr�s, quan agafes una imatge i la col�loques dins del flux d'una pel�l�cula, la "recontextualitzes". A vegades, unes imatges que van ser captades per un motiu s�n utilitzades per un altre diferent. Hi ha molt poder en la manipulaci�, en l'acte de produir imatges, en juxtaposar-les i en narrar amb elles.

- Per acabar, voldria demanar-li la seva opini� sobre la idea que hi ha actualment sobre la mort del cinema. Estem en un moment d'extinci� o de renovaci�?

- Crec que res no est� morint, sin� canviant. Hi ha noves c�meres m�s petites, noves taules de muntatge, etc. Tot s'est� tornant m�s manejable, m�s adaptable a les possibilitats de cadasc�. Ara hi ha m�s persones que fan pel�l�cules i que es consideren realitzadors. De fet, la paraula "film" s'est� convertint en un terme gen�ric. Tamb� la distribuci� a trav�s d'Internet transformar� la producci� medi�tica. You Tube ha propiciat que qualsevol persona pugui fer alguna cosa i mostrar-la p�blicament. Res no ha mort; potser nom�s estan morint alguns vells valors. Per�, m�s que morint, estan mutant en noves formes. La tecnologia �s cada cop m�s sofisticada, per� la utilitza cada cop m�s gent, i gent m�s jove. Una pel�l�cula ja no �s quelcom que fa una altra gent, sin� quelcom que pot fer qualsevol a casa seva, a la seva manera. Ja veurem qu� passa. �s un final obert.