UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En agricultura convencional, les pomeres reben adob químic i la vegetació de les entretires s’elimina amb herbicides. Per aconseguir pomes ecològiques calen alternatives. Els adobs orgànics són disponibles sota diverses presentacions (fems, compost, pel·lets de matèria orgànica), i les males herbes es poden controlar mecànicament o utilitzant mulch. Tanmateix, el conreu ecològic i el convencional poden tenir efectes diferents en les comunitats d’insectes que viuen al camp.

En el marc d’un projecte per avaluar els efectes múltiples en els nivells tròfics dels sistemes d’agricultura ecològica comparada amb la convencional, i en una plantació de pomeres a Villaviciosa (Astúries), es va avaluar l’efecte de dos tipus d’adob (orgànic o químic) i tres estils de gestió de les entretires (herbicida, llaurat, mulching) en l’activitat de quatre grups d’artròpodes predadors (aranyes, escarbats caràbids, escarbats estafilínids i formigues). Es van escollir aquests grups degut al seu valor com a bioindicadors i pel seu paper com a enemics naturals de diverses plagues de les pomeres, com ara el corc de les pomes (Cydia pomonella). L’estudi es va fer durant tres anys (2003 a 2005). El disseny fou d’un split-plot amb 2 (adob) x 3 (tractament entretires) i 6 rèpliques per tractament. Mensualment, i mitjançant trampes de caiguda obertes una setmana, es van capturar un total de 4978 individus. Els més abundants foren els caràbids (56.8%), seguits de les aranyes (20.7%), formigues (14.8%) i estafilínids (7.7%).

El sistema de gestió d’entretires tenia un efecte molt superior que el tipus d’adob. Hi havia menys predadors, en conjunt, sota el mulch. La biodiversitat també resultava afectada. La riquesa d’espècies no variava entre tractament per les aranyes, formigues o captures totals, però era més alta pels caràbids en les parcel·les tractades amb herbicida, i pels estafilínids en les de mulch. Aquesta variació segons el grup pot ser explicada per una modificació del microhabitat, -p.ex. sota el mulch hi ha més humitat i la temperatura és més baixa-.

Els resultats mostren que un canvi d’adob convencional a un d’orgànic és factible sense efectes detectables en l’activitat dels predadors estudiats o en la seva biodiversitat. Pel contrari, un canvi en el tractament amb herbicida cap a un llaurat o mulching sí que pot tenir efectes significatius segons quin sigui el grup d’artròpodes. La conservació i millora del control biològic pels enemics naturals és un punt clau en la gestió de plagues agrícoles. Per tant, cal un coneixement precís del paper que cada grup de predadors juga com a agent de control, per poder afavorir selectivament la seva activitat i el control biològic de plagues en pomeres.