UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les addiccions conductuals formen un grup heterogeni de condicions clíniques caracteritzades per un intens desig i una necessitat irresistible de realitzar determinades activitats, acompanyat per la incapacitat dels subjectes d’autocontrolar-se. Aquests comportaments, que tendeixen a realitzar-se de forma compulsiva, es mantenen tot i les conseqüències negatives que comporten als individus que les realitzen (que expressen un accentuat malestar quan no poden fer-les). Les addiccions conductuals també es coneixen com addiccions sense substància, a causa de la similitud trobada en els mecanismes biològics que són presents en aquests trastorns, la fenomenologia clínica, l'evolució i la resposta terapèutica.

Els estudis epidemiològics actuals alerten del manifest (i alarmant) increment en la prevalença d'aquestes addiccions, en ambdós sexes i en un ampli rang d'edats (que abasta des de l'adolescència fins a la vellesa). Per la seva banda, els estudis etiològics destaquen que es tracta de trastorns complexos en què interactuen múltiples factors bio-psico-socials. Entre els subtipus més freqüents d'addiccions conductuals es troben el trastorn de joc, la compra compulsiva, l'addicció al sexe i el joc d'aposta a través d'internet. A la actualitat, però, són escasses les investigacions que es realitzen en mostres heterogènies que incloguin pacients diagnosticats de diferents formes d'addicció conductual.

Un estudi recent realitzat a la Unitat de Trastorn de Joc i altres Addiccions Conductuals, del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari de Bellvitge, sota la direcció clínica dels Doctors Susana Jiménez-Murcia i Fernando Fernández-Aranda, i la direcció estadística de la Dra. Roser Granero Pérez (Departament de Psicobiologia i Metodologia, UAB) ha valorat en quin grau el sexe dels pacients, l'edat d'inici i la durada de la conducta addictiva influeixen en el perfil clínic, en una àmplia mostra de pacients que van acudir a consulta a causa dels problemes que els presenta l'addicció al joc (n = 3.174), la compra compulsiva (n = 113), l'addicció al sexe (n = 34) o les apostes a través internet (n = 45). Els principals resultats d'aquesta investigació van mostrar que el patró d'associacions estava estretament vinculat al subtipus d'addicció conductual. Per exemple, en el cas del trastorn de joc, en els homes l'inici precoç es va relacionar amb més severitat del trastorn, mentre que en les dones l'inici precoç es va associar amb alta tendència a la recerca de noves sensacions. Per a homes que realitzaven apostes a través d'internet, l'inici més tardà s'associava a una personalitat caracteritzada per alta evitació del dany i amb més severitat del trastorn. En el cas de la compra compulsiva, les dones amb inici primerenc van mostrar major dependència a la recompensa, i la llarga evolució del problema va ser predictora de major severitat del trastorn; per als homes addictes a compres, però, l’inici precoç i la llarga evolució es van relacionar amb alta evitació al dany. Finalment, en el grup d'homes amb addicció al sexe, l’inici tardà del problema i la llarga evolució van ser predictors de major severitat del trastorn.

Aquests resultats aporten noves evidències del component multidimensional de les addiccions conductuals, i del paper moderador del tipus d'addicció en el fenotip clínic dels pacients. L'estudi resulta d'interès per a l'elaboració de models integratius que expliquin els mecanismes subjacents que expliquen tant l'inici com el curs d'aquests problemes, que serviran al seu torn per al desenvolupament de plans d'actuació eficaços en l'àrea preventiva i de la intervenció.