Psicodermatologia: un estudi sobre la Vulvodínia
Actualment el terme Vulvodínia és aplicat a les pacients que pateixen dolor o cremor a la vulva de manera crònica i que no tenen cap lesió visible que expliqui aquests símptomes. Moltes pacients amb vulvodínia pateixen trastorns psicològics, motiu pel qual l’ús de medicaments antidepressius pot ser una opció terapèutica correcta.
La vulvodinia va ser definida el 1983 per la Internacional Society for the Study of Vulvar Disease (ISSVD) com un desconfort vulvar crònic, caracteritzat per sensació de cremor, punxades, o irritació. Actualment el terme Vulvodinia és aplicat a les pacients que pateixen dolor o cremor de manera crònica durant 3 mesos com a mínim, i que no tenen cap lesió visible que expliqui aquests símptomes. S’han observat dos tipus de vulvodínia: la Vulvodínia Disestèsica, que afecta a dones d’edat avançada i els símptomes es localitzen a l’introit vaginal estenent-se de vegades a llavis majors i menors, així com a la zona anal; la Vestibulitis Vulvar afecta a dones joves i es caracteritza per disparèunia (dolor durant el coito), augment de la sensibilitat vulvar i envermelliment de la zona.
La unitat de Psicodermatologia de l’Hospital del Mar ha dut a terme un estudi amb 80 pacients diagnosticades de vulvodínia, avaluant les característiques clíniques i els aspectes psicopatològics associats a aquesta malaltia, així com la resposta al tractament antidepressiu. Seguint el protocol de l’estudi, es van realitzar la història clínica completa (símptomes, factors desencadenants, diagnòstics de malalties psiquiàtriques prèvies), exploració física ginecològica (inclòs cultiu vaginal) i dermatològica. Les proves complementàries realitzades van ser biòpsia cutània (només en 20 pacients amb sospita de malaltia cutània), proves epicutànies, test de Schirmer, analítica sanguínia estàndard (amb nivells d’àcid fòlic i vitamina B12, ANA i anticossos anti Ro/La), així com estudi de paràsits en femta.
Les pacients amb vulvodínia tenen trastorns psicològics, motiu pel qual l’ús de medicaments antidepressius pot ser una opció terapèutica correcta. A l’estudi es va utilitzar la combinació d’escitalopram (10-20 mg) al matí, i perfenazina (2-4 mg), més amitriptilina (10 mg) al vespre en 55 de les 80 pacients incloses. Aproximadament el 60% de les pacients tractades van assolir la curació clínica de la malaltia, observant-se una bona resposta en la resta.
Universitat Autònoma de Barcelona
Department de Dermatologia, Hospital del Mar,
Referències
"Clinical characteristics and psychopathological profile of patients with vulvodynia: An observational and descriptive study" Tribó MJ, Andión O, Ros S, Gilaberte M, Gallardo F, Toll A, Ferrán M, Bulbena A, Pujol RM, Baños JE. Dermatology. 2008;216(1):24-30.
