• Portada
10/2007

Jean-Baptiste Lamarck

L'estudi dels èssers vius evoluciona

Al llarg dels segles XVIII i XIX, el coneixement científic dels éssers vius a Catalunya i a l'Estat espanyol es va veure marcat per un profund canvi en la forma de comprendre la natura, passant d'una visió aïllada de cada organisme a una evolucionista on els éssers vius estan fortament relacionats entre sí i amb el seu medi.

Es tracta d'una tesi dins de l'àmbit de Història de Ciència, presentada per compendi de publicacions.

Les cinc publicacions que es presenten aborden diferents aspectes del desenvolupament del coneixement científic dels éssers vius al llarg dels segles XVIII i XIX, a Catalunya i a l'Estat espanyol, quan s'està produint un profund canvi en la forma de comprendre la natura, passant d'una visió fixista i aïllada de cada organisme, a una evolucionista i on el éssers vius estan fortament relacionats amb els altres organismes i el medi.

La primera publicació és un capítol d'un llibre sobre la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on s'estudia la direcció d'història natural des de  la fundació de la institució, l'any 1764, fins a la reapertura de la Universitat de Barcelona, l'any 1845.

La segona publicació també és un capítol d'un llibre, en aquest cas sobre Humboldt i la ciència espanyola, on s'analitza la forma en què diferents medis de comunicació espanyols tracten la figura de Humboldt durant la vida d'aquest gran naturalista alemany.

La tercera publicació és un article publicat a la revista Llull, de la Sociedad Española de Historia de la Ciencia y de la Técnica, on s'explica com el barceloní Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879) va ser un important difusor de la cultura científica a través de la seva obra editorial i de les revistes que dirigí.

La quarta publicació també és un article, publicat a la revista Asclepio del Centro de Estudios Históricos del CSIC, on s'analitza com a través de la revista il·lustrada La Abeja, dirigida per Bergnes, es difonen plantejaments evolucionistes, particularment lamarckistes.

La cinquena publicació és la introducció a la primera traducció al català de la Philosophie zoologique de Lamarck, on s'analitza la figura d'aquest gran naturalista francès, el tractament historiogràfic que ha rebut així com les causes que l'han originat, i la presencia de les seves idees a Catalunya i a l'estat espanyol durant la seva vida i fins 1868, quan comença el gran debat públic sobre l'evolució de les espècies al conjunt de l'estat. Aquí es constata la notable presència dels plantejaments evolucionistes de Lamarck al llarg del segle XIX especialment a Catalunya.

Com a conclusions de les investigacions presentades s'assenyalen les següents. Per una banda, la necessitat d'estudiar notables naturalistes del segle XVIII i XIX sovint oblidats, com Josep Comes i Bonells, Antoni Llobet i Vall-llosera a Catalunya i Juan Mieg a Madrid, les institucions on es desenvoluparen els estudis naturalistics, i la divulgació científica al llarg del segle XIX especialment a través de les revistes il·lustrades, per tal de comprendre millor el desenvolupament de l'estudi científic de la natura durant aquest període a Catalunya i a l'Estat espanyol.

Per altra banda cal prosseguir l'estudi de la presència de les idees lamarckistes a Catalunya i al conjunt de l'estat, estudiant a fons l'obra dels alumnes espanyols de Lamarck a París, i continuar el seu estudi fins a la guerra civil i en la reintroducció de les idees evolucionistes a Espanya cap finals dels anys cinquanta del segle XX.

Finalment, i a la llum d'aquestes dades que posen de manifest la important presència de les plantejaments evolucionistes de Lamarck al llarg del segle XIX, es fa necessari reconsiderar la visió de l'anomenada revolució darwinista centrada de forma gairebé exclusiva en la influència de Darwin i els seus seguidors, per comprendre la notable influència d'altres pensadors com l'esmentat Lamarck.

Agustí Camós

Referències

Tesi: De la història natural a l'evolucionisme: Aspectes de l'estudi de la natura a Catalunya i a Espanya als segles XVIII i XIX, llegida el 24 de maig del 2007 a la Facultat de Ciències de la UAB. Autor: Agustí Camós Cabeceran; director: Jon Arrizabalaga; Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia. Programa de doctorat del Centre d'Història de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 
View low-bandwidth version