"INARI ens permet cobrir certes necessitats i millorar les condicions de vida de les persones"

20/11/2024

- Quan i com vas tenir la idea d’emprendre?

La Diana Marre, directora del grup de recerca AFIN va proposar que algunes de les membres del grup creéssim una empresa, INARI. Abans havia creat un laboratori de prestació de serveis dins de la Universitat, però era insuficient per sortir al mercat laboral perquè calien altres estructures. En canvi, l’empresa ens permetia cobrir certes necessitats i millorar les condicions de vida de les persones. Aquest va ser el motiu pel que em vaig involucrar en aquest grup, no només investiguem sinó que hi ha una clara voluntat transformadora de la societat, transferint allò que s’ha descobert a través de la recerca.

- Quin ha estat el repte més gran durant el procés d’emprendre?

Ens va costar dos o tres anys crear-la, no teníem referents en la creació d’empreses d'àmbit social, INARI és la primera spin-off de ciències socials de la UAB. Sens dubte, el gran repte va ser el fet d’emprendre, ens vam haver d’assessorar per la part fiscal, comptable, administrativa i legal.

- Per què vas triar la UAB tant pel grau com pel màster i el doctorat?

Sempre m'ha agradat la UAB i a més, el departament d'Antropologia és un molt bon departament, amb menció d’excel·lència. Quan vaig estudiar la carrera d'Antropologia a la UAB vaig decidir tornar per fer el màster perquè havia gaudit molt fent antropologia aquí, on m'han facilitat tots els coneixements necessaris per investigar.

- Per què neix INARI? Quina necessitat o problema volíeu resoldre?

INARI té dues línies de negoci, la reproducció i l’educació sexual. Per la reproducció, oferim acompanyaments i assessoraments tant a persones com a institucions, hospitals o clíniques. Acompanyem en temes d’infertilitat i la gestió emocional en processos de reproducció assistida que són llargs o molt dolorosos emocionalment. També fem formacions als equips mèdics perquè puguin acompanyar a les persones que estan en aquests moments emocionals tan difícils. I gràcies a l’acompanyament antropològic milloren les seves condicions de vida i el seu benestar. Sobre la sexualitat a la infància, assessorem i acompanyem als centres educatius perquè incorporin l'educació sexual, que segueix sent molt necessària.

- Què t’apassiona d’aquest sector?

Jo tracto més les sexualitats i les infàncies, un tema que segueix sent tabú i malgrat hi ha lleis, ningú sap com aplicar-ho. La nostra recerca és pionera amb infants, hem preguntat a més de 4.800 nens i nenes d'entre 3 i 11 anys, què saben de sexualitat i què voldrien saber. La idea és que allò que ells ens expliquen ens ajudi a les persones adultes a repensar l’educació sexual. L’acompanyament, assessorament i formació que fem als centres educatius incorpora aquesta perspectiva antropològica, basada en els resultats de la recerca.

- Quins són els usuaris de INARI? Com ha evolucionat el perfil dels usuaris des del vostre inici?

S'ha anat ampliant. Al nostre inici, eren bàsicament clíniques de reproducció assistida, però ara també tenim usuaris finals, escoles i famílies que volen fer aquest tipus de consultories. Per tant, tenim un perfil molt variat.

- INARI va tenir una xarxa de suport en la seva creació?

Hem tingut mentories amb professionals que treballen amb el Parc de Recerca de la UAB que dona suport a la creació d’empreses.

- A INARI l’impacte social és fonamental. Quines són les vostres prioritats i els vostres indicadors?

INARI està enfocada a l’impacte social, va néixer per cobrir necessitats molt alineades amb els ODS com la millora del benestar i les condicions de vida o aconseguir l'equitat de gènere. Mesurar aquest impacte social és complicat, encara que continuar amb un servei és símptoma de què s’està impactant perquè gràcies als nostres serveis les pacients de les clíniques de reproducció assistida s’han fidelitzat a la clínica, fent que aquesta augmenti els beneficis en termes econòmics. Però alhora i contradictòriament entenc que l’èxit pot ser acabar amb un servei, quan ja no calguin determinades formacions o assessoraments.

- Has estat ponent a la taula rodona “Empreses d’impacte social” de la jornada de Ciència i Emprenedoria en Femení de la Setmana de la Innovació de la UAB. Caldria parlar de lideratge femení?

Sí, i tant. És molt important visibilitzar les dones. No només som dones, també ostentem càrrecs i moltes responsabilitats de cures. És realment complicat emprendre, seguir amb la teva carrera professional en l’àmbit de l’academia i compaginar-ho amb tenir una família a la que també cuides.

- On voldries estar d’aquí a mig termini? En 5 o 10 anys?

Sent docent i fent recerca a la universitat, m’encanta investigar. I alhora mantenint aquesta vessant emprenedora que permet transferir els resultats de la recerca, impactant positivament a la societat.

- En quin moment està el sector de l’Antropologia? Com veus la seva evolució i quines oportunitats hi ha per als futurs antropòlegs?

Tradicionalment ha estat una carrera que no s’estudiava per treballar d’això, llevat de l’àmbit universitari. Ara està canviant, és un bon moment pels futurs antropòlegs i antropòlogues, hi ha moltes ofertes de feina que demanen graduats en Antropologia, i és que l'antropologia ofereix eines a diferents disciplines que els ajuda obrir la mirada.

- Què li diries a algú que s’estigui plantejant emprendre?

Que no s’ho pensi massa, que aposti fort i vagi fent. No és fàcil però si tens un bon producte o servei que realment pot impactar, tira’t a la piscina.