• Portada
15/12/2020

La importància de les xarxes personals en la negociació col·lectiva

Relaciones Personales

Com es coordinen els diferents sectors per establir acords laborals entre empresaris i treballadors i què és important tenir en compte en el procés de negociació col·lectiva? Aquestes són les preguntes a les que el projecte "Networked coordination of Industrial Relations" (NetwIR), del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB dóna resposta. En aquest article, els investigadors Oscar Molina i Alejandro Godino presenten els resultats obtinguts i assenyalen la importància d'utilitzar l'anàlisi de xarxes socials per estudiar les relacions laborals.

L'anàlisi de la coordinació de la negociació col·lectiva ha atret sempre l'atenció d'acadèmics i actors polítics des de principis de la dècada dels 90, cobrant recentment major protagonisme degut a la descentralització generalitzada de la negociació. Originalment, la coordinació era considerada com una dimensió de la negociació col·lectiva. No obstant això, els indicadors emprats per al seu estudi han reflectit generalment característiques estructurals de la negociació, proporcionant molt poca informació sobre els processos i les relacions que sustenten la coordinació. Així doncs, l'objectiu principal de l'estudi és proporcionar una avaluació alternativa de com es duu a terme la coordinació en diferents sectors i sistemes de negociació col·lectiva, adoptant un enfocament conductual i relacional a través de l'aplicació de la metodologia d'Anàlisi de Xarxes Socials. En aquest sentit, l'estudi ha fet una primera contribució important a la recerca existent sobre relacions laborals en proporcionar evidència comparativa per primera vegada sobre xarxes de negociació col·lectiva utilitzant metodologies d'Anàlisis de Xarxes Socials.

Els resultats de l'estudi demostren en primer lloc, que l'adopció d'un enfocament relacional en l'estudi de les relacions laborals proporciona una rica evidència empírica sobre el tipus d'interaccions, relacions de poder i de confiança en el procés de negociació. Aquesta evidència complementa el coneixement existent sobre els mecanismes institucionals subjacents a la coordinació.

En segon lloc, la recerca mostra la importància de les relacions informals dins de les xarxes de negociació per a arribar a un acord. Un dels objectius del projecte NetwIR ha estat explorar la diversitat d'interaccions que tenen lloc dins dels processos i xarxes de negociació, per a comprendre el seu paper en l'èxit de la coordinació. Malgrat les diferències entre països i sectors, les relacions informals resulten clau, en alguns casos, per a la consecució d'acords. Com era d'esperar, la informalitat és més important a Itàlia, un país amb un sistema de relacions laborals que s'acosta al voluntarisme. Però fins i tot en el cas d'Espanya i Holanda, amb escenaris més formalitzats, els actors valoren com a important el paper de la informalitat.

En tercer lloc, els resultats també mostren com més enllà del marc institucional, existeixen importants lògiques sectorials, que tenen un reflex sobre algunes de les dimensions explorades a través de l'Anàlisi de Xarxes Socials, inclòs la grandària i densitat de les xarxes i la intensitat de les interaccions. Així mateix, un dels aspectes explorats amb l'Anàlisi de Xarxes Socials és el rol del poder relacional, és a dir, el poder que es construeix a través d'interaccions dins de la xarxa de negociació. Els resultats mostren que un paper més actiu i central en la xarxa de negociació col·lectiva no significa necessàriament més influència. En altres paraules, el poder relacional (proporcionat per mesures de centralitat) adquirit en la xarxa no es tradueix necessàriament en una major capacitat per a influir en els resultats. Això es justificaria pels diferents rols dels actors en la xarxa; els actors de perfil més tècnic serien més actius en la xarxa per a resoldre problemes més específics, mentre que aquells actors amb un perfil polític només participarien en les etapes finals del procés de negociació per a signar l'acord.

Finalment, aquests resultats apunten a la importància de continuar utilitzant l'anàlisi de xarxes socials en l'estudi de les relacions laborals. Sent el primer intent d'anàlisi comparativa dels processos de negociació utilitzant la metodologia de xarxes socials fins avui, el projecte de recerca també ha servit per a identificar àrees addicionals on la implementació d'aquest enfocament podria generar beneficis addicionals. Això inclou el paper dels efectes indirectes a nivell sectorial, les xarxes de negociació intersectorial, i la participació dels interlocutors socials en la formulació de polítiques, entre altres.


Pots visitar la pàgina del projecte:

Networked Coordination of Industrial Relations
Accedir als informes i documents del projecte
y al web del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT)

Alejandro Godino i Oscar Molina

Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT).
Universitat Autónoma de Barcelona.

 
View low-bandwidth version