Transferència en Ciències Socials i Humanitats: cal ampliar l'enfocament tradicional
El passat 9 de maig i organitzada per la Xarxa AccessCat, que coordina la UAB, va tenir lloc al Rectorat una jornada amb personal investigador i tècnic que va posar sobre la taula la importància de la transferència de coneixement en les ciències socials i humanitats en termes d’impacte i valor socials i la necessitat d’establir sistemes i recursos per al seu reconeixement institucional.
Les intervencions que es van fer durant la jornada «La transferència de coneixement en ciències socials i humanitats», tant en les taules rodones com en les xerrades, van palesar la necessitat de tenir una visió àmplia sobre el que implica fer transferència de coneixement en ciències socials i humanitats (CSiH) i de comptar amb un sistema que permeti encabir tota aquesta diversitat, avaluar-la amb indicadors consensuats quantitatius i qualitatius i reconèixer el personal d’investigació que la duu a terme. També de la idoneïtat de fer servir una terminologia en què el personal de recerca d’aquests àmbits se senti còmode, parlant de cocreació i coconstrucció de coneixement, d’usuaris i d’impacte i valor social. De formar i conscienciar els propis investigadors que allò que estan fent, moltes vegades sense adonar-se’n, és transferir el seu coneixement i impactar la societat. I que el personal de recerca d’aquests àmbits que vulgui fer transferència de coneixement pugui comptar amb eines i professionals institucionals que reconeguin la seva singularitat i hi pugui donar suport.
El rector de la UAB, Javier Lafuente, va inaugurar la Jornada reivindicant “el paper fonamental de les ciències socials i de les humanitats a l’hora d’explicar l’impacte social de la Universitat” i va advocar per impulsar el diàleg entre disciplines per analitzar els fenòmens i aportar-hi solucions “si volem dirigir-nos cap una ciència més inclusiva, sostenible i col·laborativa, oberta a la ciutadania i en benefici de la societat”. Per assolir plenament aquest objectiu, “cal reconèixer i enfortir el vessant de transferència de les ciències socials i de les humanitats i, sobretot, cal que els criteris i procediments d'avaluació de la transferència tinguin en compte les particularitats d’aquests àmbits de coneixement”, va assenyalar.
Per la seva banda, la directora general de Transferència i Societat del Coneixement, Laura Arnal, va fer una crida a trencar “mites falsos i que són fatals”, de l’existència d’una transferència tecnològica “amb glamur” i una altra considerada com “la germana pobre”. Arnal va destacar el “gran impacte transversal” que té la transferència de coneixement de les CSiH en molts àmbits de la societat i la necessitat “d’adaptar el sistema actual perquè qui fa recerca en CSiH se senti com a casa”. Aquest sistema ha madurat i ara té els “elements necessaris” i una “cultura impregnant” per donar-li suport, va mencionar. La nova llei de la ciència demana el desplegament d’un nou model per avaluar l’impacte dels resultats de la recerca en l’àmbit social. “És un compromís en què hem de treballar tots plegats”, va concloure.
Creació de valor social
La conferenciant de la Jornada, Julia Olmos, catedràtica d’Organització d’Empreses i membre d’INN4ALL, grup de recerca d’Innovació, Ciència i Societat de la Universitat de València, va iniciar la seva xerrada assenyalant que cal no posar un “enfocament restrictiu” quan parlem de transferència, equiparant-la amb comercialització, sinó ampliar el focus per poder posar nom a allò que s’està fent en CSiH, que és fer arribar el coneixement a la societat, creant un valor social (que pot ser també econòmic), tal com està demanant la Unió Europea en les seves convocatòries.
“Hi ha problemes a l’hora d’entendre o avaluar la transferència”, va assenyalar la investigadora, experta en estudiar la valorització social de la recerca en CSiH, en acabar d’explicar els resultats de l’anàlisi del projecte pilot del sexenni de transferència impulsat per l’ANECA l’any 2018, una convocatòria en què s’hi van presentar 16.000 sol·licituds, i del projecte de recerca EXTRA, en què van analitzar 11.000 qüestionaris a investigadors. De les sol·licituds presentades al projecte pilot, un 43 % van ser aprovades, percentatge del qual un 41 % va correspondre als àmbits de CSiH. Els resultats van mostrar una major consens a aprovar les activitats de transferència més institucionalitzades i al voltant de les quals hi ha un més consens (un 85 % en spin-off davant del 31 % de publicacions i difusió); una gran disparitat de resultats entre disciplines i un perfil predominant d’home, més gran de 50 anys i de les escales acadèmiques més altes. El segon projecte va mostrar que les CSiH no col·laboren en general amb empreses, sinó amb un altre tipus d’actors, com administracions públiques, institucions sense finalitats lucratives i associacions.
“Hi ha molts medis per arribar a la societat i són molts i diversos els agents socials”, va assenyalar Julia Olmos, que va destacar la importància de dissenyar “convocatòries que siguin justes per totes les àrees de coneixement” i de sensibilitzar el col·lectiu amb jornades i formació. A més, les institucions han de conèixer, orientar i veure el potencial dels seus grups de recerca per donar-los suport i dissenyar processos i tràmits facilitadors. “Jornades com aquesta ens han de permetre avançar cap a enfocaments amplis on totes les disciplines tenen cabuda”, va concloure la investigadora.
Ponents i conferenciants de la Jornada juntament amb la vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, Rosa Maria Sebastián, i la directora general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat, Laura Arnal.
Anna Matamala, coordinadora de la xarxa AccesCat, organitzadora de la Jornada, va mencionar en les seves conclusions termes i conceptes que havien sorgit al llarg de la trobada i que va considerar claus, entre els quals visió àmplia, coconstrucció o cocreació, transformació, multidireccionalitat, vincle amb el territori, reconeixement, aportació de valor, llenguatge, indicadors, impacte social, multiinterdisciplinarietat i avaluació qualitativa/quantitativa.
Finalment, la vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, Rosa Maria Sebastián, va agrair la celebració de la Jornada i va assenyalar l’aprenentatge que va suposar. “Tenim feina per endavant, tant des de la Generalitat com des de les universitats. Continuarem aquest feedback que hem fet avui i que ja havíem iniciat a les facultats des del Vicerectorat. Hem d’apropar-nos als investigadors perquè puguin valoritzar la seva recerca i ajudar-los a tenir impacte en el territori”, va concloure.