Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Sociologia

Defensa de tesi de Mayte Cantero Sánchez

28 nov. 2024
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

De los márgenes al centro: La noción de interseccionalidad en el ámbito académico iberoamericano

portada

Resum de la Tesi: "Des dels marges al centre? La noció d'interseccionalitat en l'àmbit acadèmic iberoamericà"

El 1989, Kimberlé Crenshaw va encunyar el terme "interseccionalitat" per descriure la relació inseparable entre racisme i sexisme en la discriminació que experimenten les dones de color. Aquest concepte, desenvolupat a partir del feminisme negre i la Teoria Crítica de la Raça als Estats Units, s’ha convertit en una eina clau per entendre les opressions múltiples i simultànies que enfronten els grups marginalitzats.

La recerca se centra en com s'ha conceptualitzat, circulat i utilitzat la interseccionalitat en el context acadèmic iberoamericà, amb un èmfasi en els desafiaments polítics de la seva adopció. No pretén argumentar a favor o en contra del terme, sinó afinar els seus contorns i migracions dins aquest àmbit. La pregunta de recerca és: Com es conceptualitza, circula i utilitza la interseccionalitat en el context acadèmic iberoamericà?

Objectiu General: Analitzar els processos de recepció, desplaçaments i reconceptualització de la noció d'interseccionalitat a l'acadèmia iberoamericana, amb especial atenció als reptes polítics implicats.

Marc Teòric: El treball de Crenshaw es basa en teories anteriors de feministes afroamericanes com bell hooks i Angela Davis, que van criticar la universalització del "gènere" i els privilegis racials del feminisme blanc de la segona onada. El concepte d'interseccionalitat ha evolucionat i ha estat qüestionat per feministes llatinoamericanes, que en critiquen l’eurocentrisme i la manca d’enfocament racial en els contextos europeus.

Consideracions Metodològiques: La tesi utilitza una metodologia qualitativa amb elements quantitatius, incloent una revisió sistemàtica de la literatura, enquestes i entrevistes semiestructurades. Es van crear bases de dades sobre la producció acadèmica de la interseccionalitat en els àmbits de parla espanyola i portuguesa per analitzar com el coneixement acadèmic està influenciat per les demandes institucionals i les tendències intel·lectuals.

Capítol 4: Interseccionalitat en l'Àmbit de Parla Hispana Aquest capítol analitza la recepció crítica del terme a Hispanoamèrica i Espanya, destacant el paper de la raça i com els acadèmics perceben el concepte en la seva recerca.

Capítol 5: Interseccionalitat en l'Àmbit de Parla Portuguesa Aquest capítol caracteritza la producció acadèmica al Brasil i Portugal, explorant com els investigadors perceben la interseccionalitat i posen èmfasi en el context racial. S’identifiquen diferències significatives en l’aplicació del terme entre ambdós contextos.

Discussió General: La investigació revela que la interseccionalitat ha estat adaptada de manera diversa a l'acadèmia iberoamericana, allunyant-se de la seva conceptualització original per Crenshaw. Tot i que el seu ús creix exponencialment, la seva integració plena en la metodologia i l'anàlisi de dades continua sent limitada. Les diferències en la recepció del terme reflecteixen agendes polítiques diverses i tensions conceptuals.

En la literatura en espanyol, la interseccionalitat se centra principalment en el gènere, amb la raça sovint marginada, mentre que en la literatura en portuguès, la raça i el gènere reben una atenció més equilibrada. Aquestes diferències s’expliquen per la predominança d’autores blanques cisgènere i el context històric de les ideologies racials a Amèrica Llatina i la península Ibèrica, que obstaculitzen un enfocament crític sobre raça i racisme.

La tesi conclou que la interseccionalitat és més una eina o perspectiva que una disciplina en si mateixa. Es preveu un enfortiment dels vincles entre les epistemologies negres dels Estats Units i les epistemologies decolonials en contextos teòrics, metodològics i polítics.

 

Dia: 03/12/2024

Hora: 11 h

Lloc: Sala Graus (Fac. Ciències Polítiques i Sociologia)

Dins de