Defensa de tesi de Laura Mentini
Performance-based accountability, educational innovation and teachers’ work: global and national perspectives on an intricate relationship
Les polítiques de rendició de comptes basada en el rendiment (PBA, per les sigles en anglès) són cada vegada més prevalents en el sector educatiu. Tenen per objectiu millorar els resultats educatius mitjançant l'establiment de relacions d’avaluació i supervisió entre les escoles, els docents i els administradors quant al rendiment escolar. Paral·lelament, la política educativa posa èmfasi a fomentar la innovació dins dels sistemes educatius per satisfer les necessitats canviants dels estudiants i les societats del segle XXI. La intersecció entre les polítiques de PBA i innovació presenta un panorama contradictori i multifacètic que modela les idees i les pràctiques educatives dels actors escolars i influeix de maneres diverses en les dinàmiques d'implementació de les polítiques de millora escolar.
Aquesta tesi doctoral explora la complexa relació entre les polítiques de PBA i d’innovació en el sector educatiu, i el paper que juga el benestar dels docents. A través d'una anàlisi profunda dels discursos polítics, les estratègies d'implementació escolar i les respostes emocionals dels docents, la tesi té com a objectiu desentranyar les interaccions i les implicacions d'aquests dos mandats, examinant tant la literatura acadèmica a nivell internacional com els marcs polítics i les actituds i les pràctiques a nivell escolar en el context específic d'Itàlia.
La tesi adopta un enfocament qualitatiu i multimètode que combina diversos instruments i enfocaments analítics, cadascun adaptat a una pregunta de recerca específica dins de tres subestudis diferents. Això inclou (a) una revisió exploratòria de la literatura, (b) entrevistes semiestructurades amb actors clau de l'àmbit educatiu i anàlisi de documents, i (c) entrevistes semiestructurades amb actors escolars. Metodològicament, la recerca es guia per un marc destudi de casos multisituat per examinar la implementació de polítiques a diferents nivells i per un enfocament davaluació realista que ajuda a revelar els mecanismes que impulsen la implementació de polítiques i els seus resultats en diversos contextos.
Els resultats de la investigació destaquen les implicacions professionals i emocionals de les polítiques de PBA sobre els docents, assenyalant que aquestes polítiques poden reforçar emocions socialment desitjables i l'autoregulació, generant tant sentiments positius com negatius. També se subratllen les conseqüències emocionals de la PBA que desincentiven els docents de participar en pràctiques pedagògiques innovadores. La revisió emfatitza que factors com la cultura escolar, la composició estudiantil, el lideratge del director i les característiques individuals poden influir com els docents experimenten emocionalment la PBA.
Els resultats relacionats amb el procés polític subjacent al Sistema Nacional d'Avaluació (SNV) a Itàlia destaquen els supòsits, racionalitats i tensions de la PBA i l'autonomia per impulsar la innovació educativa al país. La investigació també posa en relleu la fragmentada i irregular adopció de reformes de PBA a Itàlia, la interacció de diversos grups d'interès i els significats i les justificacions heterogenis donats a la PBA i la innovació pels actors clau de la política educativa.
Finalment, l'evidència empírica de les escoles italianes il·lustra la variada gamma d'interpretacions, processos de filtratge i adaptacions dels mandats de PBA i innovació per part dels actors escolars. Les polítiques de PBA, encara que es conceben com a promotores de l'autoavaluació i la millora escolar, en alguns contextos també poden obstaculitzar la innovació a les escoles a causa de la pressió performativa que generen. L'estudi identifica factors clau com ara la interpretació dels actors del mandat de la política educativa, l'estatus socioeconòmic de les escoles, la cultura organitzacional i les condicions materials que intervenen en la implementació dels instruments de PBA. D'aquesta manera, la tesi contribueix a una comprensió més profunda de com interactuen els factors institucionals, organitzacionals i individuals a l’hora de modelar les pràctiques educatives en el context de les reformes de PBA.
Dia: 04/12/2024
Hora: 16 h
Lloc: Sala Graus (Fac. Ciències Polítiques i Sociologia)