Defensa de tesi Angeline Alejandra Giusto

L' objectiu d' aquesta tesi és comprendre els significats, les pràctiques i les perspectives sobre les cures que construeixen professionals de la intervenció psicosocial contra violències de gènere a Catalunya (Espanya). La finalitat: contribuir a l' elaboració de marcs de cures institucionals i pràctiques d' intervenció acurades amb l' exercici professional i amb l' atenció envers les persones usuàries.
En els serveis d' intervenció psicosocial contra les violències de gènere i en la producció científica, la cura de les professionals ocupa un espai minoritari i les escasses al·lusions al tema giren al voltant de la síndrome de burnout. En aquesta investigació qualitativa em distancio d'aquesta denominació, perquè considero que la seva construcció biomèdica redueix el malestar dels equips professionals a un quadre de simptomatologia clínica, sense atendre les seves dimensions sistèmiques. Abordo les cures com un fenomen que articula aspectes individuals, relacionals, socials, polítics i contextuals, fonamentant-me en els desenvolupaments feministes al voltant de la interdependència, el sosteniment de la vida, la interseccionalitat i decolonialitat,  i el dret a la cura.
En l'estudi participen professionals que treballen en diferents serveis d'atenció a les violències de gènere, contribuint així al fet que el seu treball sigui sostenible i de qualitat. Amb elles realitzo cinc grups de discussió, i una anàlisi temàtica. Els resultats i la discussió estan continguts en quatre capítols, un per cada objectiu específic de la recerca.
En el primer capítol, titulat 'Què són les cures?: significats, dimensions i debats', analitzo com les cures es construeixen en base a la 'perspectiva del benestar com a satisfacció de necessitats', que comprèn les cures com un procés individual, i 'el benestar com a vida digna', que considera les condicions macrosocials d'igualtat/desigualtat que afecten la cura de les persones. A més proposo el concepte 'moviment pendular de la cura entre la llibertat i la responsabilitat' per donar compte de com la possibilitat de triar o estar obligades a cuidar es distribueix diferencialment en funció del nostre gènere, raça i classe social.
En el segon capítol, titulat 'Subjectxs, espais i temps en les pràctiques de cures', caracteritzo les pràctiques d'(auto)cures, de cures col.lectives i de cures en la relació d'intervenció entre la persona professional i la persona usuària. Destaco la idea que les (auto)cures requereixen  de la cura col·lectiva, perquè les pràctiques individuals per si soles no tenen sentit si no es construeix una col·lectivitat que les sostingui.
En el tercer capítol, titulat 'Les cures en tensió amb la institució i els serveis', identifico que en aquests contextos predomina la 'perspectiva de la manca de cures', la qual limita la responsabilitat dels serveis en la provisió de cures institucionals i repercuteix negativament en la salut dels professionals i en l'atenció cap a les persones usuàries.
Finalment, en el quart capítol, titulat 'Cures i intervenció psicosocial contra violències de gènere' analitzo que la 'perspectiva de la falta de cures' en els serveis es reforça amb les violències estructurals i institucionals que (re)produeix el funcionament de la matriu governamental.
Per concloure, proposo orientacions que permetin construir marcs de cures en els serveis d'intervenció basades en els següents 'ideals de cures': 1) reconèixer la cura com un dret i no un privilegi; 2) emfatitzar la responsabilitat institucional de la cura cap a les persones professionals; 3) resguardar la continuïtat de la cadena de cures; 4) materialitzar les cures en accions concretes; i 5) atendre les dimensions afectiva, pragmàtica i corporal de les cures.

Dia: 02/12/24

Hora: 11 h

Lloc: Sala de Graus (Fac. Ciències Polítiques i Sociologia)