Defensa de tesi doctoral de María Villellas Ariño

Aquesta tesi analitza des d' una perspectiva feminista si la resolució 1325, aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU l'any 2000, i l'agenda sobre dones, pau i seguretat han tingut incidència en els processos formals de negociació en conflictes armats que han tingut lloc després de la seva aprovació. Per a això s' ha analitzat si han incidit en la configuració de les agendes de negociació de processos de pau que han tingut lloc posteriorment a la seva aprovació. En segon lloc, s'ha estudiat si la resolució i l'agenda han influït en els actors que participen en les negociacions de pau, i de manera específica analitza quina ha estat la incidència de l'agenda sobre dones, pau i seguretat en l'àmbit de la mediació, la facilitació i l'acompanyament per terceres parts als processos de pau i com s'ha produït aquesta influència. Finalment, s'ha analitzat com s'ha materialitzat la participació de les dones en les negociacions de pau, examinant diferents exemples d'arquitectura de gènere en processos de pau. La investigació duta a terme ha permès assolir diverses conclusions. En primer lloc, que la resolució 1325 i l'agenda dones, pau i seguretat han incidit en la configuració de les agendes de negociació de processos de pau esdevinguts posteriorment a la seva aprovació, i aquesta influència ha augmentat des del seu inici l'any 2000. Aquesta agenda ha impulsat la participació de les dones i aquesta participació impulsa acords de pau amb enfocament de gènere. No obstant això, no s'ha aconseguit assolir el potencial d' influència i transformació que té, i que mostren exemples com el de Colòmbia. L'agenda ha contribuït a minorar alguns obstacles a la participació de les dones i la inclusió de la igualtat de gènere en els processos de pau, però no ha aconseguit eliminar per complet barreres estructurals que impedeixen que les negociacions siguin permeables a les propostes relatives al reconeixement dels drets de les dones i la construcció d' una pau feminista. En segon lloc, s'apunten alguns dels reptes centrals i bretxes que persisteixen per aconseguir esforços de mediació i facilitació que integrin la perspectiva de gènere en tot el seu potencial transformador. El context internacional de preeminència de la pau liberal en un ordre internacional marcat pel neoliberalisme i el neocolonialisme emmarca aquestes dificultats, constrenyent aquest potencial emancipador. També persisteixen dilemes intrínsecs a la pràctica mediadora, en tant que els valors i normes promoguts pels actors mediadors poden ser percebuts com a agendes polítiques. Finalment, es conclou que les arquitectures de gènere ofereixen espais d'articulació col·lectiva per a les dones per incidir en els resultats de les negociacions i garantir el dret a la participació establert en l'agenda dones, pau i seguretat però perdura el repte de connectar aquests espais amb les agendes locals feministes. El potencial transformador i emancipador de l' agenda dones, pau i seguretat es multiplica quan se sumen les fortaleses d'un marc normatiu acceptat i estès internacionalment i les d'un moviment local amb coneixement del context i de les necessitats rellevants per a les dones i una pràctica i acció feminista.

Data i hora: 18 de juliol de 2024, 12h

Sala Juntes

Lloc: B3BIS/-121

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia