Homenatge pòstum a Fausto Miguélez

El dia 26 de maig a les 11 va tenir lloc l’homenatge pòstum al professor Fausto Miguélez, organitzat pel Centre d’Estudis Sociològics de la Vida Quotidiana i del Treball (QUIT), part de l’Institut d’Estudis del Treball (IET) de la nostra Facultat (vídeo de l'acte).

El dia 26 de maig a les 11 va tenir lloc l’homenatge pòstum al professor Fausto Miguélez, organitzat pel Centre d’Estudis Sociològics de la Vida Quotidiana i del Treball (QUIT) part de l’Institut d’Estudis del Treball (IET) de la nostra Facultat. El director del Centre, Joan Miquel Verd, va donar la benvinguda als assistents que van ocupar la sala d’Actes i va donar pas a la degana de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Olga Serradell, que va presentar els membres de la taula i que va recordar la importància de la figura del Fausto, que va excel·lir en les tres potes de la trajectòria acadèmica: gestió, docència i recerca.

Antonio Martín Artiles, catedràtic emèrit de sociologia del treball i membre del QUITIET, va recordar la llarga trajectòria que el va unir al Fausto, començant pel fet que va ser el seu director de tesi. L’Antonio va fer servir els adjectius següents per descriure’l: lector, crític, propositiu i meticulós, i el va anomenar “maestro, compañero y amigo”. En Fausto era una persona d’equip, seguint l’expressió ciclista “fem goma” que ell feia servir, i era un investigador, en paraules d’Antonio Martín, compromès, que creia en la investigació aplicada, com mostra la seva feina amb organitzacions sindicals i sobre tot amb CCOO, i amb la intuïció necessària per liderar i per catalitzar projectes.

Joan Botella, exdegà de la Facultat i catedràtic emèrit de Ciència Política, va destacar el paper que en Fausto va jugar en la institucionalització de la sociologia a Catalunya, tot reivindicant la importància de fer història per comprendre les arrels del poder. Després de fer una mica d’història de la sociologia dels anys 60 a Espanya, amb la divisió entre la sociologia oficial que venia de Madrid, ancorada a la UB, la sociologia catòlica vinculada a treball social i a la Fundació Bofill, i les figures que eren a l’estranger, com Manuel Castells, Carlota Solé o el mateix Fausto, Botella recorda com el primer pla d’estudis de la llicenciatura de CCPP i Sociologia va ser escrit a 6 mans a una pizzeria de davant de la Pedrera per en Fausto Miguélez, en Josep Maria Vallès i en Joan Botella l’any 1986. Botella destacà el seu paper de sindicalista actiu, com a segon secretari d’ensenyament de CCOO, i el defineix com un creador acadèmic de grup, de focus i d’institució, i sempre tenint present que la UAB és una universitat pública.

Clara Llorens, professora associada del departament i investigadora de la Fundació 1 de Mayo de CCOO, recorda com a la seva època d’estudiant estava admirada per la saviesa, però també per l’afabilitat i la proximitat del Fausto cap els seus alumnes. Treballador i exigent, donava també autonomia a les joves investigadores que treballaven en projectes amb ell: Llorens recorda com ser responsable de la realització d’entrevistes d’un projecte europeu i que va ser així com va aprendre l’ofici de sociòloga. I de la seva capacitat de treball Clara Llorens diu “que la ciencia es para quien se la trabaja”. Recorda que l’objecte d’estudi privilegiat d’en Fausto era el treball assalariat, sempre partint de la desigualtat de classe, i incorporant,
d’una banda, les pràctiques i discursos dels treballadors i treballadores i, de l’altra els condicionants socials i normatius d’aquestes. En Fausto donava molt pes als marcs reguladors, cosa que es va institucionalitzar amb la creació de l’Institut d’Estudis del Treball, conjuntament amb professorat de dret del treball de la facultat de Dret de la UAB. Finalment, Llorens recordà que en Fausto abans que res creia en l’organització col·lectiva com a font de resistència i de canvi, i la seva mirada europeista sempre va anar acompanyada de la voluntat d’escoltar als protagonistes reals de la història, treballadores, empresaris i membres d l’administració.

Carlos Prieto, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid, va destacar el paral·lelisme entre la seva trajectòria acadèmica i la del Fausto. Partint de contextos diferents, però amb molts punts en comú, varen acabar treballant en qüestions molt similars, fet que va acabar forjant una amistat que va durar 50 anys. En Carlos Prieto vas recordar quin era el context polític espanyol en els anys 60, i com en Fausto va tenir clar quin era el camí, tan polític com acadèmic, per canviar l’estat de les coses d’aquell moment. En aquest sentit, en paraules den Prieto, en Fausto va voler donar sempre una dimensió col·lectiva al que podria haver estat una trajectòria investigadora i docent únicament individual, sempre cercant transcendir els límits del treball acadèmic. En aquest dimensió pública i política de la feina acadèmica, en Prieto va comparar els tarannàs de Fausto Miguélez i Margaret Maruani (fundadora del Centre MAGE), en el sentit que apostaren sempre per treballar en equip i des d’un posicionament polític crític.

Albert Recio, professor honorari del Departament d’Economia Aplicada de la UAB, va destacar la visió interdisciplinària del treball que el Fausto sempre va tenir. Ell, com a economista, sempre es va sentir a gust treballant amb el Fausto i en el si del QUIT i de l’IET. Però en Fausto també es va interessar per la dimensió jurídica del treball, així com per les derives del treball productiu més enllà de l’àmbit mercantil. També va recordar n’Albert Recio l’aposta personal del Fausto per crear l’IET, com a institut interdisciplinar, tot i les traves burocràtiques que va tenir. Com ja s’havia fet per part d’algunes persones que l’havien precedit en la paraula, va recordar també l’important paper que va jugar en Fausto en el si de CC.OO. obreres, i va lamentar que no se li hagués reconegut suficientment per part del sindicat. Com a anècdota personal, va recordar l’estada amb en Fausto a Roma, en el marc d’un projecte europeu, i la seva alegria per trepitjar una ciutat a la que estava tan vinculat.

Va cloure l’acte, Sònia Parella, directora del Departament de Sociologia. La Sònia va recordar que el seu primer contacte amb en Fausta va ser treballant com a tècnica de suport a la recerca en el si del QUIT. En aquell moment, el curs 1994-95, el QUIT implicava una aposta pel treball en equip que es veia molt poc en la sociologia espanyola i catalana. També va recordar la Sònia el rigor i capacitat intel·lectual del Fausto i la seva intolerància vers la mediocritat. Finalment, va voler llegir unes paraules de la professora Torns, fundadora junt amb en Carlos Lozares i en Fausto Miguélez del QUIT. En aquestes paraules, la Teresa Torns destacà que tot i no compartir sempre la mateixa perspectiva, va poder treballar amb total comoditat dins el QUIT, on va poder portar a terme un tipus de recerca que possiblement no
podria haver portat a terme en altres contextos.

Per acabar, en Joan Miquel Verd va tornar a intervenir breument per agrair les paraules sobre el Fausto que s’havien anat dient i els records que s’havien compartit al llarg de l’acte. Va convidar a les persones assistents a visitar les dues exposicions, la física i la virtual, que la Biblioteca de Ciències Socials havia organitzat, tot agraint a la seva directora i a la resta de personal de la biblioteca la seva implicació en l’acte de record al Fausto.

Enllaços d’interès:

Exposició virtual d’homentage a Fausto Miguélez a la Biblioteca de Socials amb
text del QUIT

Text del professor Vicent Borràs del QUIT-IET a Sociología del Trabajo

Federación Española de Sociología (FES)
https://fes-sociologia.com/noticia/Fallece-Fausto-Miguelez-Lobo--Catedratico-emerito-de-Sociologia-de-la-Universitat-Autonoma-de-Barcelona---1663153894

CCOO
(ES) https://es.ccoo.cat/noticias/lamentamos-la-muerte-de-faustinomiguelez-lobo/
(CAT) https://www.ccoo.cat/educacio/noticies/lamentem-la-mort-de-faustomiguelez/

CIS

Enregistrament de l'acte d'homentatge als catedràtics Alfonso de Esteban Alonso, Fausto Miguélez Lobo, Alfonso Pérez-Agote Poveda i Bernabé Sarabia Heydrich (24/11/2022)

Ramón Alòs
En Memoria de Fausto Miguélez Lobo, publicat a Cuaderno de Relaciones
Laborales, Vol. 41 Núm. 1 (2023)

Adolf Cabruja
http://www.adolfcabruja.com/fausto-miguelez-mi-amigo (18/09/2022)