Són les imatges més comunes de microscòpia electrònica de transmissió. Les àrees que interaccionen (absorció o dispersió) amb el feix d’electrons apareixen fosques, mentre que les zones que deixen transmetre els electrons apareixen clares.
Permet l’observació de mostres biològiques i materials orgànics en el seu estat natiu. La mostra es vitrifica prèviament generant un film de gel amorf que protegeix i evita la formació d’artefactes en la mostra degut a la interacció del feix i el buit del microscopi.
Tècnica d'ombrejat de les mostres que consisteix en l'aplicació de metalls pesants per tal de generar contrast en mostres que, per la seva naturalesa, no en tenen.
La microscòpia electrònica de transmissió d’alta resolució (HRTEM) és una tècnica d’imatge de contrast de fases que permet obtenir imatges amb resolució atòmica. La difracció d’electrons és una tècnica similar a difracció de raigs X. La interferència constructiva del feix d’electrons amb els diferents plans atòmics de mostres cristal·lines resulta en la formació d’un patró de punts/cercles concèntrics, anomenat patró de difracció.
Les imatges d’alta resolució i els patrons de difracció donen informació sobre la cristal·linitat de la mostra i permeten identificar les fases cristal·lines i l’orientació.
Es tracta d’una tècnica analítica semiquantitativa que permet obtenir informació elemental de la mostra. Aquesta tècnica està basada en la detecció dels raig X generats per la interacció del feix d’electrons amb la mostra.
