Línies de recerca
Sublínia 1. Psicopatologia del desenvolupament: avaluació, diagnòstic i factors de risc
Ezpeleta Ascaso, Lourdes
De la Osa Chaparro, Núria
Navarro Pastor, José Blas
Penelo Werner, Eva
La línia sobre epidemiologia i diagnòstic estudia tendències epidemiològiques dels trastorns en la infància, així com la fenomenologia, la definició diagnòstica, els factors etiològics de risc, la vulnerabilitat i la protecció, el curs, la comorbiditat i el diagnòstic diferencial. El projecte actual del grup se centra en l’estudi de les trajectòries evolutives de diferents trastorns, com ara els trastorns del comportament, els trastorns d’ansietat o els trastorns depressius, des de la infància, i la influència dels factors de risc i protecció. El desenvolupament d’instruments diagnòstics i l’avaluació dels trastorns infantils també són objectius d’aquesta línia.
Publicacions
Sublínia 2. Interacció Persona-Gens-Ambient: Risc i Resiliència en el Continuum de la Salut i els Trastorns Mentals
Vidal Barrantes, Neus
Ballespí Sola, Sergi
Aquest programa de recerca es centra en diverses línies relacionades entre sí:
1. Estudi de la interacció de la sensibilitat psicològica amb factors ambientals psicosocials adversos i positius, analitzant el seu possible impacte en variables psicològiques negatives (símptomes de psicopatologia) i positives (benestar, creativitat), respectivament, així com del paper moderador dels factors genètics.
2. Interacció del genotip, la persona i l’ambient psicosocial en la configuració de trets d’esquizotípia i vies etiològiques a l’espectre de les psicosis. S’investiguen els mecanismes psicològics que poden ser mediadors entre els factors de risc i el desenvolupament de la psicopatologia (per exemple, alteracions del vincle afectiu, els esquemes cognitius, la mentalització, etc).
3. Recerca en psicopatologia des d’una perspectiva transdiagnòstica centrada en l’estudi dels processos i de la validesa ecològica. Mitjançant la metodologia de mostreig d’experiències (ESM) s’avalua la dinàmica de les interaccions persona-ambient en la vida real i el seu impacte sobre l’expressió tant de símptomes com variables psicològiques positives.
Publicacions: Neus Vidal, Sergi Ballespí
Sublínia 1: Cognició i emoció: comportament, bases cerebrals i implicacions en salut mental
Chanes Puiggrós, Lorena
Aquesta línia de recerca s’interessa, de manera àmplia, pels processos cognitius i afectius que, en última instància, possibiliten una experiència conscient unificada. Quina organització i dinàmiques cerebrals els fan possibles? Com es troben afectats en el cas de diferents trastorns mentals? Aquestes preguntes les formulem en el context de noves perspectives sobre la percepció i l’acció, conegudes amb el nom predictive coding. Aquestes perspectives emfasitzen que el cervell no està esperant “passivament” l’arribada d’informació a través dels diferents sensors perifèrics (retina, còclea, etc.) sinó que constantment anticipa què passarà a continuació basant-se en l’experiència passada, i es prepara per rebre aquella informació que espera. El nostre enfocament és multidisciplinar i utilitzem diverses tècniques, incloent comportament, estimulació cerebral no invasiva i neuroimatge.
Tema 1: Model de l’espai de treball límbic
Aquesta sublínia explora un nou enfocament teòric (Chanes i Barrett, 2016) que proposa un rol fonamental de les àrees corticals límbiques en processos ‘d’alt nivell’ com la consciència. Ens interessem per identificar potencials alteracions d’aquestes àrees en persones amb trastorn mental, així com per explorar noves vies de diagnòstic i tractament relacionades amb estimulació cerebral no invasiva.
Ref: Chanes L, Barrett LF (2016). Redefining the role of limbic cortices in cortical processing. Trends in Cognitive Sciences 20(2), 96-106.
Tema 2: Prediccions emocionals i percepció social
Recentment, hem demostrat que els processos predictius tenen un important impacte en la percepció social (Chanes et al., in press). Quan una persona mostra una expressió facial que esperem, la jutgem com a més agradable i més confiable. Aquesta sublínia es centra en investigar l’abast de l’impacte de prediccions emocionals en la percepció social i la conducta (per exemple, la conducta prosocial), així com la presència i impacte de processos predictius similars en persones amb trastorn mental.
Ref: Chanes L, Wormwood JB, Betz N, Barrett LF (2018). Facial expression predictions as drivers of social perception. Journal of Personality and Social Psychology
Publicacions: Lorena Chanes
Sublínia 2: Mentalització i Psicopatologia
Ballespí Solà, Sergi
La mentalització (MZ) és la capacitat que ens permet adonar-nos dels estats mentals (emocions, pensaments, desitjos, impulsos) que hi ha darrera el nostre comportament. És difícil donar sentit al comportament humà sense tenir en compte que està motivat per estats mentals. Aquest procés psicològic superior s’ha analitzat des de diferents òptiques (Teoria de la Ment, cognició social, intel·ligència emocional, mind-mindedness, empatia, meta-cognició, insightfulness). El paradigma de la mentalització sistematitza el camp d’acord amb els avenços en neurociència. La MZ interessa perquè es mostra alterada quan hi ha un trastorn mental i és objecte de treball a tots els tractaments psicològics. És possible que es tracti d’un pilar fonamental per a la salut mental?
Aquesta línia analitza el paper de la MZ en les transicions entre salut i psicopatologia, transcendint els models clàssics de salut mental i adoptant punts de vista evolutius, trans-diagnòstics, trans-simptomàtics i trans-generacionals. Des d’una perspectiva àmplia (OMS), s’analitza el valor de la MZ en el ‘metabolisme’ emocional, atorgant valor al símptoma, al funcionament i al benestar psicològic. L’objectiu és demostrar que la MZ és resiliència i que fomentar-la al llarg de la vida milloraria la salut mental global (Ballespí et al., 2018). Projectes en curs:
1) Mentalització, psicopatologia i funcionament. S’analitza, per exemple, si la MZ és un factor global de risc/resiliència envers la psicopatologia, o com modera el funcionament.
2) La mentalització en el metabolisme del malestar. S’analitza, p.e., la relació entre mentalització i somatització, o el rol de la MZ en la recuperació del trauma.
3) La mentalització en l’Espectre de l’Ansietat Social. S’analitza, p.e., la relació entre cognició social i ansietat social, o el paper de la hiper-mentalització en el símptoma.
4) Innovació en la mesura de la meta-cognició emocional i la cognició social. Desenvolupament de mesures més ecològiques, implementant TIC i altres tecnologies.
5) Aplicacions de la MZ en tractament i prevenció. Estudi de tractaments derivats com Mentalization Based Treatment (MBT), KidsTime, SchoolsInMind-Network o LightHouse Parenting, en contacte amb centres clínics.
Ref: Ballespí S, Vives J, Debbané M, Sharp C & Barrantes-Vidal N. (2018). Beyond diagnosis: Mentalization and mental Health from a transdiagnostic point of view in adolescents from non-clinical populatioin. Psychiatry Research, 270, 755-763. Doi: 10.1016/j.psychres.2018.10.048
Publicacions: Sergi Ballespí
Sublínia 3: Cognició i Gènere: Implicacions en la salut mental
Subirà Álvarez, Susanna
Barajas Vélez, Ana
Gelabert Arbiol, Estel
Jódar Vicente, Mercè
Martín-Santos, Rocío
García Esteve, Luisa
Navarro Pastor, José Blas
Aquesta sublínia de recerca està centrada en l’estudi de la millora dels processos cognitius que influeixen en el funcionament general dels/les pacients amb un trastorn mental, en concret, els trastorns de l’espectre psicòtic i els trastorns afectius perinatals. La perspectiva de gènere està present de manera transversal en la investigació que realitza el grup.
Els pacients amb trastorns psicòtics sovint experimenten una reducció de la capacitat neurocognitiva, com la memòria de treball, l'atenció, la resolució de problemes de planificació i la flexibilitat cognitiva. Això pot generar dificultats en la capacitat de pensar, concentrar-se i aprendre, i és un obstacle important per a la implementació d'intervencions psicològiques com l'Entrenament Metacognitiu. Aquesta sublínia de recerca se centra en l'estudi dels dèficits cognitius com a factor de risc per a processos metacognitius deficients, aquests darrers implicats en el gènesi i el manteniment dels símptomes psicòtics.
Pel que fa a l'estudi de la salut mental de la dona en el període perinatal, aquesta sublínia se centra en l'estudi de la qualitat de la interacció mare-fill considerat un mediador ambiental important entre el trastorn mental perinatal matern i el desenvolupament infantil. Una de les línies de recerca en desenvolupament està relacionada amb la importància de la interacció mare-bebè com a garantia d'un sa desenvolupament cognitiu i psicològic en la seva descendència. Altres objectius que es plantegen tenen a veure amb l'anàlisi de la influència de la cognició social a la interacció mare-bebè en una població de dones amb trastorns mentals greus, així com sobre l'ús d'aplicacions mòbils en el maneig de la depressió i ampliar l’àrea de recerca sobre la prevenció de la salut mental perinatal.
Publicacions: Susanna Subirà, Ana Barajas, Estel Gelabert, Mercè Jodar, Rocio Martín-Santos, Luisa García, Jose Blas Navarro
Sublínia 4: Seqüeles neuropsicològiques a la patologia cerebral
Barajas Vélez, Ana
Jódar Vicente, Mercè
Les patologies cerebrals són altament prevalents: una de cada tres persones, al món, pateix algun tipus de malaltia cerebral. Suposen la primera causa de discapacitat i la segona causa de mortalitat. Algunes d'aquestes malalties fan referència a alteracions genètiques, malalties metabòliques, accidents cerebrovasculars, tumors cerebrals, malalties neurodegeneratives, traumatismes, malalties produïdes pel consum de substàncies o malalties cerebrals degudes a una infecció (VIH, VHC, SARS-CoV-2), entre d'altres. En totes aquestes malalties els processos cognitius bàsics i complexos es veuen afectats, cosa que, per a les persones que les pateixen, poden suposar grans problemes d'adaptació a l'entorn, podent arribar a comprometre la dependència de les persones. Aquestes afectacions neuropsicològiques inclouen alteracions tant a nivell cognitiu (dificultats en atenció, memòria, llenguatge o raonament) com a nivell conductual o emocional (dificultats per controlar les emocions o canvis en la conducta com a irritabilitat, impulsivitat, apatia o desinhibició). Aquesta sublínia de recerca se centra en l'estudi de les seqüeles neuropsicològiques provocades per aquestes afectacions cerebrals i les implicacions clíniques quant a la implementació primerenca d'intervencions dirigides a la restauració o compensació d'aquests dèficits cognitius. En concret i fins ara s'ha focalitzat en l'estudi del perfil cognitiu de pacients afectats pel VIH, VHC i SARS-CoV-2, en aquest darrer cas, en relació amb la identificació de conseqüències cognitives derivades de danys a la barrera hematoencefàlica (BHE), la nostra defensa per protegir el nostre cervell de lesions externes, que causarien neuroinflamació el que podria ser responsable de signes neurològics en el moment de la infecció i posteriors seqüeles cognitives (alteracions a la memòria, l'atenció, la capacitat per controlar i autoregular el nostre propi comportament).
Publicacions: Ana Barajas, Mercè Jodar
Sublínia 1: Alteracions alimentaries i de la imatge corporal: Avaluació, Prevenció i Tractament
Mora Giral, Maria Soledad
La línia d'Alteracions Alimentàries i de la Imatge Corporal: Avaluació, Prevenció i Tractament ha investigat durant 27 anys l'epidemiologia, els factors de risc, models explicatius, validació i adaptació d’instruments d'avaluació així com programes d'intervenció preventiva i terapèutica de les alteracions alimentàries, del pes i de la imatge corporal. Des de l'any 2001 la activitat investigadora s'ha centrat específicament en la intervenció preventiva universal i selectiva dels problemes de l'alimentació, el pes i la imatge corporal en adolescents escolaritzats i recentment en programes de promoció de salut orientats a fer una ingesta saludable, construir una sana autoestima, desenvolupar una imatge corporal positiva i habilitats per a la vida com és la gestió d'emocions.
Els programes de prevenció es nodreixen de diferents models teòrics (model feminista, model de la vulnerabilitat no específica i model cognitiu-social) i s'han dut a terme en diferents formats i activitats (presentacions multimèdia, art dramàtic, construcció de vídeos crítics i activitats plàstiques).
Publicacions: Marisol Mora
Sublínia 2: Problemes relacionats amb l'alimentació i el pes
Sánchez Carracedo, David
Fornieles Deu, Albert
Anastasiadou, Dimitra Tatiana
Aquesta línia de recerca, desenvolupada per la UCAP (Unitat de Recerca en Conductes relacionades amb l'Alimentació i el Pes), fonamenta la seva recerca en una aproximació integrada a l'estudi dels factors de risc compartits pels problemes relacionats amb l'alimentació i el pes (PRAP). Els PRAP inclouen, entre d'altres, les conductes alimentàries alterades, el weight stigma, les conductes de control del pes, la insatisfacció corporal, el sobrepès i l'obesitat. L'estudi d'aquests problemes ha tingut un abordatge tradicional com a problemes separats, bé per part de professionals de la salut mental (alteracions de la conducta alimentària) o per part de professionals de la salut pública i la biomedicina (sobrepès i obesitat). En aquesta línia, s'estudia aquest conjunt de problemes amb una nova perspectiva integrada.
Els principals objectius d'aquesta línia són els següents:
- Estudi epidemiològic dels problemes relacionats amb l’alimentació i el pes i de les seves interrelacions.
- Estudi dels factors de risc compartits pels problemes relacionats amb l’alimentació i el pes (ex. influència dels mitjans de comunicació, seguiment de dietes, weight stigma, insatisfacció corporal, burles relacionades amb el pes)
- Disseny i adaptació d'instruments d'avaluació de variables rellevants
- Desenvolupament i avaluació de programes de prevenció integrada i d'intervenció.
- Estudi de l’eficàcia d’intervencions psicològiques pels problemes relacionats amb l’alimentació i el pes integrant les noves tecnologies.
- Estudi dels efectes de la participació de la família en l’abordatge dels problemes relacionats amb l’alimentació i el pes”.
Publicacions: David Sánchez, Albert Fornieles, Dimitra Tatiana Anastasiadou
Sublínia 1: Neuroimatge en salut mental, neuropsicologia i prevenció i promoció en psicologia de la salut.
Deus Yela, Joan
Gutiérrez Rosado, Teresa
El Dr. Joan Deus coordina un grup de recerca consolidat (SGR) reconegut per la Generalitat de Catalunya amb més de 20 anys de trajectòria, en el qual conflueixen diverses línies de recerca. Entre elles, presentem en aquesta sublínea dos dels àmbits de recerca
a) La neuroimagen en salut mental i neuropsicologia, liderada per Dr. Joan Deus, estudia l’estructura i la funció del cervell humà en relació amb el funcionament neuropsicològic, neurològic i neuropsiquiàtric. Actualment, es centra en l’estudi de possibles alteracions de RM funcional i RM estructural, en relació amb variables psicopatològiques i neuropsicològiques, en pacients amb dolor crònic tipus fibromiàlgia i amb dolor crònic neuropàtic i osteoarticular. També s’estudien les alteracions neuroanatòmiques i funcionals del cervell en altres patologies neuropsiquiàtriques i neuropsicològiques del neurodesenvolupament. S’ubica a la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica (UIRM) de l’Hospital Universitari del Mar-IMIM, coordinada pel Dr. Pujol Nuez, i del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Col·labora amb al Centre Neuropsiquiàtric de Melbourne del Departament de Psiquiatria de la Universitat de Melbourne (Austràlia), liderat pel Dr. B. Harrison.
b) La prevenció i promoció de la salut i el benestar comunitari, liderada per la Dra. Teresa Gutiérrez, s'emmarca dins de la disciplina de la psicologia de la salut amb un enfocament basat en els determinants socials de la salut, els models salutogènics i la cerca de l'equitat en salut. Els principals treballs desenvolupats en els últims anys s'han centrat en la prevenció de conductes addictives i la promoció de la salut integral en sexualitat, fonamentalment en etapes d'adolescència i joventut. També treballen en l’avaluació i promoció de la resiliència en diferents col·lectius, el impacte de les fortalesa humanes en la salut i el benestar i la humanització de l’assistència en la salut en el sistema sanitari.
Publicacions: Joan Deus, Teresa Gutiérrez
Sublínia 2: Abordatge del dolor crònic des d'una perspectiva biopsicosocial i multidisciplinar
Feliu Soler, Albert
Luciano Devis, Juan Vicente
El Grup AGORA realitza una recerca orientada al pacient i per tant, amb alt valor translacional a la pràctica clínica, incidint principalment en l'avaluació econòmica dels tractaments no farmacològics (mindfulness, acceptació i compromís, exercici físic, etc.) i farmacològics per al maneig del dolor crònic, en les bases neurobiològiques del dolor crònic i en l'anàlisi psicomètric de les mesures usualment administrades a aquests pacients.
Més concretament, el Grup AGORA està interessat a estudiar quins tractaments són efectius i cost-efectius per als pacients amb dolor crònic, a quin perfil específic de pacients (clústers) són més efectius aquests tractaments i en com actuen aquests a nivell cognitiu, afectiu i fisiològic.
El grup de recerca AGORA és resultat de la col·laboració sinèrgica entre professors de psicologia de la UAB i professionals sanitaris de diferents instituts de recerca catalans. El grup pertany a la Xarxa d'Innovació de Noves Tecnologies en Salut Mental (TECSAM), està reconegut i finançat com a grup consolidat per l'AGAUR (Generalitat de Catalunya; 2021 SGR 721) i forma part del Centro de Investigación Biomédica en Red en Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP; CB22/02/00052)
Objectius científics:
- Anàlisi de l'eficiència dels tractaments no farmacològics i farmacològics per als pacients amb dolor crònic.
- Anàlisi psicomètric dels resultats reportats pels Pacients (PROMs).
- Anàlisi estructural i funcional de les àrees cerebrals que poden predir la resposta als tractaments, així com de les àrees cerebrals que són susceptibles de canvi a través de la teràpia.
- Anàlisi del rol de variables psiconeuroimmunològiques i endocrines en la predicció i mediació de resultats dels tractaments.
- Estudi de l'impacte a nivell de salut física i mental de les teràpies-activitats realitzades a la natura en persones sanes, amb problemes de salut mental o amb dolor crònic.
El Dr. Feliu destaca pel seu bagatge científic en el camp dels assajos clínics amb teràpies cognitiu-conductuals de tercera generació i programes multicomponent. A més, com a psicòleg i biòleg, té un interès especial en l'estudi dels mecanismes psicofisiològics dels tractaments per a diferents trastorns mentals i per al dolor persistent i en la identificació de marcadors que permetin predir la resposta clínica a teràpia.
El Dr. Luciano és un especialista en el disseny i execució d'assajos clínics amb teràpies psicològiques i farmacològiques per a pacients amb dolor persistent. A més, te un especial interès per l'anàlisi psicomètric de mesures de qualitat vida, funcionalitat, ansietat-depressió, etc., i de constructes de tercera generació com la (in)flexibilitat psicològica, l'acceptació o les dimensions del mindfulness.
Publicacions: Albert Feliu, Juan Vicente Luciano