Actualitat

Els treballs d’excavació arqueològica fets enguany al jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’actuació forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Un equip de recerca, liderat per la UAH i la UAB ha identificat les primeres evidències directes de cistelleria entre societats de caçadors-recol·lectors i primers agricultors del sud d'Europa, fa entre 9.500 i 6.200 anys, a la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol (Granada). Aquest és un dels enclavaments arqueològics més emblemàtics de la Prehistòria a la península Ibèrica per la singular conservació de materials orgànics que s’hi han trobat. L'estudi s'ha publicat a la revista Science Advances.

Investigadors del Departament de Prehistòria han identificat marques fetes intencionadament en llorers entre cinc i deu anys abans de l’inici de la construcció de La Draga, el poblat neolític de Banyoles, fa 7.200 anys. La troballa permet corroborar la presència de grups humans en la zona anys abans d’establir-s’hi seleccionant, marcant i controlant els boscos.

El projecte «Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l'Edat del Bronze» i la cultura d’El Argar, que estudia el grup de recerca ASOME del Departament de Prehistòria, ha guanyat el III Premi Nacional d’Arqueologia Fundació Palarq, dotat amb 80.000 euros. El guardó, atorgat per unanimitat pel jurat, reconeix la qualitat i el caràcter innovador de la recerca i la seva aportació al coneixement sobre la política i les relacions de gènere en una de les primeres societats de tipus estatal del continent europeu.

Investigadors de la UAB i la UVa han aconseguit detectar el consum de diferents drogues per part de les poblacions prehistòriques que van habitar l'illa de Menorca fa 3000 anys, al jaciment de la Cova des Càrritx. Es tracta de la primera evidència directa d'aquestes pràctiques a Europa, basada en l'anàlisi química de cabells humans. Les dades disponibles fins ara sobre aquest tipus de pràctiques es deduïen a partir de la troballa de plantes amb propietats psicoactives en alguns jaciments arqueològics.

Nou escoles d’educació primària i dos centres de secundària de municipis dels Pirineus i els Prepirineus participen enguany en el programa Investiga.edu i en el Campus Jove d’Arqueologia d’estiu, que coordinen el CEPARQ, el Departament de Prehistòria i la CORE de Patrimoni de la Universitat. La iniciativa pretén despertar l’interès per la recerca arqueològica i el patrimoni del territori entre els joves i els infants de zones rurals i està finançada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Carlos Tornero, investigador del Departament de Prehistòria, ha estat distingit amb una ERC Consolidator Grant per estudiar amb un enfocament alternatiu els orígens de la domesticació animal al neolític.

Investigadors de diverses institucions espanyoles han reconstruït la dieta de mig centenar d’individus que van ser enterrats fa més 3.000 anys a la necròpoli de la Cova des Pas (Menorca). L’estudi, coordinat per la UAB, indica un consum mixt de plantes i carn i el mateix accés al menjar per part de tots els individus, cosa que implica que eren grups socialment igualitaris. El treball contribueix a l’estudi dels patrons alimentaris dels grups de l’edat del bronze i de l’edat del ferro a les illes Balears i al debat sobre el sorgiment i el desenvolupament de les primeres societats complexes a l’arxipèlag. Es tracta de l’estudi més complet de la paleodieta de poblacions antigues a les illes Balears que s’ha dut a terme fins ara.

L’equip d’arqueòlegs del jaciment neolític de La Draga ha iniciat recentment noves prospeccions a la vora occidental de l’estany de Banyoles. Els treballs contribuiran a l’estudi de la reconstrucció i l’evolució paleoambiental i geomorfològica de l’estany i a documentar les dinàmiques del seu poblament prehistòric.

Un estudi de la UAB que ha aplicat l’anàlisi de Big Data a la dinàmica de poblament apunta que les comunitats del centre-est de la península ibèrica van desplegar fa 4.000 anys una forma de vida basada en «economies de fugida», amb tàctiques d’enrocament i atomització, per protegir-se de l’explotació i els conflictes de l’expansió d’El Argar, un dels primers estats d’Europa.