Actualitat

Un estudi liderat per investigadors de la UAB i del CSIC ha revelat que els primers grups neolítics que van ocupar fa 7.000 anys el jaciment pirinenc de Coro Trasito (Tella, Osca) van aplicar estratègies de selecció d'espècies per fabricar les seves eines d'os i van triar els cérvols per a les puntes de projectil. El treball, publicat a la revista PLoS ONE, ha aplicat per primera vegada en un jaciment neolític una innovadora combinació de mètodes per obtenir aquests resultats.

La campanya d’excavacions d’enguany duta a terme per arqueòlegs de la UAB i del CSIC a la Cova de l'Home Mort Soriguera (Pallars Sobirà, Lleida) ha tret a la llum restes de ceràmiques romanes de finals de l’Imperi Romà (segle V dC), així com una singular punta de fletxa de bronze de més de 3.500 anys d’antiguitat. També s’han recuperat fragments de ceràmica que correspondrien al final del Neolític i al Calcolític, la qual cosa apunta a l’ocupació de la Cova en diverses èpoques i en fa un jaciment cabdal per entendre l'ocupació humana de l’Alt Pirineu al llarg de milers d’anys.

Un estudi conjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat d’Estrasburg sobre restes de les coves de Chaves i Puyascada, totes dues a Osca, ha trobat la primera evidència directa del consum i processament de productes lactis al Pirineu ja als inicis del Neolític, fa 7.500 anys, així com de derivats del porc. El resultat qüestiona la consideració que l'explotació d'aquests productes a la serralada pirinenca hauria començat molt més tard.

Els treballs de la nova campanya d’excavacions al jaciment neolític de la Draga de Banyoles que s’acaben de posar en marxa permetran documentar noves restes de construccions de fusta i monitoritzar-ne l’estat de conservació. Enguany s’han programat dues jornades de portes obertes els dies 13 i 20 de juny a les 16 h  per donar a conèixer la tasca dels arqueòlegs, que explicaran els propis investigadors.

Investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB ha finalitzat, aquest mes de maig, una nova campanya d'excavació i d’estudi arqueològic a l’Iraq, a la zona del Kurdistan. Els resultats de les dues darreres campanyes d'excavació (2023 i 2024) han comportat el descobriment de restes d'hàbitat, la recuperació d'arquitectura molt ben conservada, sepultures amb rics aixovars i, en general, restes arqueològiques que permeten aportar dades històriques per al coneixement de l'origen de l'agricultura i la ramaderia i de l'aparició de les primeres ciutats-estat en aquesta regió pionera a escala mundial de les transformacions històriques.

L’anàlisi de traces de greixos en més d’un centenar d’atuells evidencia grans canvis en el consum i preparació d’aliments dels grups que van habitar l’Alemanya central entre el neolític i l’edat del bronze, i la seva relació amb innovacions en les formes i decoracions dels recipients. Així ho indica un estudi pioner, fet per investigadors de la UAB i l’Oficina Estatal de Gestió del Patrimoni i Arqueologia de Saxònia-Anhalt en aquesta regió, que va ser clau per al sorgiment de grans cultures prehistòriques, com les de les ceràmiques de bandes, de cordes i campaniforme i la d’Unetice, una de les primeres societats estat d’Europa. La investigació s'ha publicat a la revista PLoS ONE.

Un programari estandarditzat i públic per al registre de les dades obtingudes a les d’excavacions i un videojoc hiperrealista per millorar la museïtzació del jaciment de la Roca dels Bous: aquests són els dos projectes que durà a terme els propers anys el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), en haver estar reconegut recentment per les convocatòries Indústria del Coneixement (IdC) de la Generalitat de Catalunya i Projectes en Col·laboració Publicoprivada del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L'estudi del règim alimentari d'ovelles de la Cova de El Toro (Màlaga) de fa 7.200 anys mostra com les pràctiques de gestió del bestiar en el Mediterrani Occidental al Neolític antic van ser molt més variades del que es pensava fins ara i reforça la hipòtesi que els grups neolítics del sud peninsular es caracteritzaven per la seva complexitat i una gran mobilitat pel territori. La recerca ha estat liderada per investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB i publicada a PLOS ONE.

L'exposició “Dinastías”, comissariada per l'investigador del Departament de Prehistòria Roberto Risch, reuneix una mostra d'objectes mai vista abans a Espanya gràcies a la col·laboració d'una vintena de museus europeus, i es pot visitar al Museu Arqueològic d'Alacant del 26 de març al 13 d'octubre. El treball arqueològic, paleogenètic i paleoconòmic d'investigadors de la UAB sobre les societats prehistòriques de l'edat del bronze de l'Europa continental ha estat clau en l'organització de la mostra.

Una recerca internacional amb participació del Departament de Prehistòria que ha analitzat el genoma de prop de 10.000 individus antics en busca de trisomies cromosòmiques ha identificat sis casos de síndrome de Down, tots de nadons: cinc d'entre fa 5.000 i 2.500 anys i un d'època més recent. Tres dels casos prehistòrics procedeixen de jaciments de la primera edat del ferro de Navarra (fa 2.800-2.500 anys). En un d'aquests llocs també s'ha trobat un cas amb síndrome d'Edwards, el primer identificat en població arqueològica. Van morir abans o poc després de nàixer i van rebre sepultura a l'interior de cases, alguns amb aixovar inclòs, la qual cosa demostra que van ser apreciats per les seves comunitats.