Actualitat

La sala de cinema de la UAB ha acollit la preestrena d’Off the Archeological Record, un documental de recerca doctoral que narra, a través de les experiències personals d'arqueòlogues molt diverses, el passat recent de la disciplina des d'una perspectiva de gènere. Les expertes aborden, entre d’altres qüestions, les desigualtats de gènere que encara hi són arrelades malgrat els avenços assolits, i com poden influir en les carreres professionals.

Un programari estandarditzat i públic per al registre de les dades obtingudes a les d’excavacions i un videojoc hiperrealista per millorar la museïtzació del jaciment de la Roca dels Bous: aquests són els dos projectes que durà a terme els propers anys el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), en haver estar reconegut recentment per les convocatòries Indústria del Coneixement (IdC) de la Generalitat de Catalunya i Projectes en Col·laboració Publicoprivada del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L'exposició “Dinastías”, comissariada per l'investigador del Departament de Prehistòria Roberto Risch, reuneix una mostra d'objectes mai vista abans a Espanya gràcies a la col·laboració d'una vintena de museus europeus, i es pot visitar al Museu Arqueològic d'Alacant del 26 de març al 13 d'octubre. El treball arqueològic, paleogenètic i paleoconòmic d'investigadors de la UAB sobre les societats prehistòriques de l'edat del bronze de l'Europa continental ha estat clau en l'organització de la mostra.

Una recerca internacional amb participació del Departament de Prehistòria que ha analitzat el genoma de prop de 10.000 individus antics en busca de trisomies cromosòmiques ha identificat sis casos de síndrome de Down, tots de nadons: cinc d'entre fa 5.000 i 2.500 anys i un d'època més recent. Tres dels casos prehistòrics procedeixen de jaciments de la primera edat del ferro de Navarra (fa 2.800-2.500 anys). En un d'aquests llocs també s'ha trobat un cas amb síndrome d'Edwards, el primer identificat en població arqueològica. Van morir abans o poc després de nàixer i van rebre sepultura a l'interior de cases, alguns amb aixovar inclòs, la qual cosa demostra que van ser apreciats per les seves comunitats.

Els treballs d’excavació arqueològica fets enguany al jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’actuació forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Un equip de recerca, liderat per la UAH i la UAB ha identificat les primeres evidències directes de cistelleria entre societats de caçadors-recol·lectors i primers agricultors del sud d'Europa, fa entre 9.500 i 6.200 anys, a la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol (Granada). Aquest és un dels enclavaments arqueològics més emblemàtics de la Prehistòria a la península Ibèrica per la singular conservació de materials orgànics que s’hi han trobat. L'estudi s'ha publicat a la revista Science Advances.

Investigadors del Departament de Prehistòria han identificat marques fetes intencionadament en llorers entre cinc i deu anys abans de l’inici de la construcció de La Draga, el poblat neolític de Banyoles, fa 7.200 anys. La troballa permet corroborar la presència de grups humans en la zona anys abans d’establir-s’hi seleccionant, marcant i controlant els boscos.

El projecte «Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l'Edat del Bronze» i la cultura d’El Argar, que estudia el grup de recerca ASOME del Departament de Prehistòria, ha guanyat el III Premi Nacional d’Arqueologia Fundació Palarq, dotat amb 80.000 euros. El guardó, atorgat per unanimitat pel jurat, reconeix la qualitat i el caràcter innovador de la recerca i la seva aportació al coneixement sobre la política i les relacions de gènere en una de les primeres societats de tipus estatal del continent europeu.

Investigadors de la UAB i la UVa han aconseguit detectar el consum de diferents drogues per part de les poblacions prehistòriques que van habitar l'illa de Menorca fa 3000 anys, al jaciment de la Cova des Càrritx. Es tracta de la primera evidència directa d'aquestes pràctiques a Europa, basada en l'anàlisi química de cabells humans. Les dades disponibles fins ara sobre aquest tipus de pràctiques es deduïen a partir de la troballa de plantes amb propietats psicoactives en alguns jaciments arqueològics.

Nou escoles d’educació primària i dos centres de secundària de municipis dels Pirineus i els Prepirineus participen enguany en el programa Investiga.edu i en el Campus Jove d’Arqueologia d’estiu, que coordinen el CEPARQ, el Departament de Prehistòria i la CORE de Patrimoni de la Universitat. La iniciativa pretén despertar l’interès per la recerca arqueològica i el patrimoni del territori entre els joves i els infants de zones rurals i està finançada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).