El temps i els cicles de la vida, reflectits als molins de pedra de les primeres comunitats neolítiques europees
Les eines de mà per processar cereals que les primeres societats neolítiques europees van enterrar en dipòsits tenien una alta càrrega simbòlica per a les dones que les haurien fet servir, relacionada amb el temps i els cicles de la vida humana, de la natura i dels assentaments. Això conclouen investigadors de la UAB que han estudiat els molins de pedra de tres dipòsits rituals trobats els últims anys a Alemanya. La recerca s’ha publicat a Journal of Archaeological Science: Reports.
Dos dels dipòsits estudiats s’ubiquen a Goseck (Saxònia-Anhalt), un dels recintes rituals més antics d’Europa, i el tercer a Sömmerda (Turíngia). Tot tres pertanyen als inicis del Neolític (4900 - 4650 aC) al centre d’Europa. Els investigadors han estudiat les característiques tècniques, funcionals i morfològiques de les eines que hi contenien, catorze conjunts de molins de mà, així com la disposició i orientació de les eines dins dels dipòsits, per aprofundir en el seu significat simbòlic.
L’estudi indica que alguns molins de mà van ser retirats del context domèstic pràcticament nous, d’altres al mig de la seva vida útil i d’altres quan eren completament desgastats. Els artefactes es van col·locar amb cura, amb les parts de treball en contacte i amb orientació d’est a oest. Es van fer servir materials de territoris allunyats dels dipòsits per fabricar les eines i es va dedicar molt de temps a treballar-les i a fer-ne el manteniment, tant en els molins fixos com en les moles de mà actives.
«Aquests resultats reflecteixen l’alt valor social que van tenir aquests dipòsits i ens porten a considerar que la noció que rau en la “biografia” que tracen les eines és el temps. Un concepte plasmat en etapes de producció, ús, reproducció i enterrament, que suggereixen cicles de creació, vida i obsolescència, i contemplat des de la perspectiva de les dones, principals usuàries dels molins», explica Erik Zamzow, investigador doctoral del Departament de Prehistòria de la UAB i primer autor de l’estudi.
Des de les tasques diàries fins a l’abandonament dels poblats
L’ús i el manteniment dels molins en el context domèstic representarien les tasques bàsiques diàries de les dones de la cultura de la ceràmica de bandes. La selecció d’artefactes nous, en ús i gairebé desgastats simbolitzaria el grup i la transmissió de generació en generació. Els nivells de desgast estarien relacionats amb els cicles vitals humans, com una al·legoria del naixement, la vida i la mort. Finalment, les eines i el dipòsit ritual també podrien reflectir la vida dels poblats neolítics, que canviaven d’emplaçament cada cert temps, possiblement cada una o dues generacions.
«La intenció que transmeten els dipòsits és una noció del temps complexa i polièdrica, que va més enllà del ritme de les collites anuals amb què s’havien relacionat fins ara», apunta Roberto Risch, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinador de la recerca. «La simbologia estaria relacionada amb la vida de dones concretes, com les que encara avui dia fan servir aquest tipus de molins cada dia durant hores en societats agràries autosuficients. Cada molí seria el resultat d’un ajustament diari entre el cos d’una dona i la seva eina durant anys i dècades», precisa Risch.
Els dipòsits analitzats en aquesta investigació són similars a d’altres que s’han trobat a França i a Bèlgica. Amb algunes diferències, se n’han trobat també a diverses regions centreeuropees. En total, es coneixen 20 dipòsits i 89 eines, atribuïts a 13 assentaments o recintes rituals. Estudis previs sobre el simbolisme d’aquests dipòsits han fet referències temporals al dia i la nit, al curs agrícola, a la fertilitat i a les festivitats. Aquest estudi comparteix algunes d’aquestes interpretacions, però hi afegeix una nova capa de simbolisme amb el temps vital de les dones com a tema central, destaquen els investigadors.
«Les evidències tecnofuncionals de les eines gairebé no s’han tingut en compte per explorar el significat simbòlic d’aquest tipus de dipòsits. Futurs estudis que incorporin la metodologia que hi hem aplicat poden servir per contrastar la nostra hipòtesi», comenta Marina Eguíluz, també autora de l’estudi y doctoranda del Departament de Prehistòria.
En tot cas, els investigadors ressalten que la intenció d’aquests dipòsits, la selecció d’objectes i la seva col·locació s’alça com una qüestió important en l’economia i la ideologia dels inicis del neolític. Reflecteixen les pràctiques, els valors i les creences de les primeres comunitats agrícoles d’Europa central i posen en relleu la seva percepció complexa del temps.
Dipòsit d’eines per moldre de Sömmerda (Turíngia), amb la primera capa visible. © S. Schneider, TLDA.
L’estudi és el resultat d'un conveni de cooperació signat entre el l’Oficina Estatal de Conservació del Patrimoni i d’Arqueologia de Saxònia-Anhalt i la UAB, així com d’acords de cotutela en l’elaboració d’investigació doctoral entre la UAB i la Universitat de Halle-Wittenberg.
Article de referència: Erik Zamzow, Marina Eguíluz Valentini, Mario Küßner, Robert Risch. «Grinding stone deposits of the linear pottery culture in Central Germany». Journal of Archaeological Science: Reports. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.104998