Els primers neolítics del Pirineu van aplicar estratègies de selecció d'espècies per produir artefactes ossis
Un estudi liderat per investigadors de la UAB i del CSIC ha revelat que els primers grups neolítics que van ocupar fa 7.000 anys el jaciment pirinenc de Coro Trasito (Tella, Osca) van aplicar estratègies de selecció d'espècies per fabricar les seves eines d'os i van triar els cérvols per a les puntes de projectil. El treball, publicat a la revista PLoS ONE, ha aplicat per primera vegada en un jaciment neolític una innovadora combinació de mètodes per obtenir aquests resultats.
La recerca ha estat coordinada pel grup de recerca EarlyFoods, del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’ICTA-UAB, en el marc del projecte europeu ChemArch. També hi han participat investigadors del Grup de Recerca Arqueològica d'Alta Muntanya (GAAM, UAB i IMF-CSIC), de la Diputació General d'Aragó i de la Universitat de Copenhaguen.
El treball ha aprofundit en la relació entre les espècies seleccionades per a la producció d'artefactes i la seva funció a partir d'anàlisis arqueozoològiques, traceològiques i de paleoproteòmica realitzades sobre una vintena d'artefactes ossis del Neolític antic recuperats a Coro Trasito, jaciment del Pirineu central situat a 1.548 metres d'altitud.
L'estudi és un dels pocs que ha combinat fins ara traceologia, arqueozoologia i paleoproteòmica en material arqueològic i el primer que ho ha fet en artefactes ossis del Neolític antic. «Aquesta combinació ha permès descobrir matisos que d'una altra manera passarien desapercebuts i afegir-hi noves capes de coneixement, en avaluar les mateixes dades des de múltiples perspectives», explica Maria Saña, investigadora de la UAB i coordinadora de l'estudi.
Les anàlisis van mostrar que els grups que van habitar el jaciment fa 7.000 anys van triar ossos d'ovelles i cabres per a la producció de puntes òssies per manipular vegetals, però també van usar ossos de cèrvids (cérvols i cabirols) per a una varietat més àmplia d'artefactes. Per a les puntes de projectil identificades van triar els ossos de cérvol.
A diferència d'altres estudis basats en l'estudi morfològic dels artefactes, que han suggerit que ovelles i cabres són les espècies més comunament utilitzades en la producció d'eines òssies, l'estudi va trobar que tant els cèrvids com les ovelles i cabres es van seleccionar de manera més equitativa per a la fabricació de les eines.
Aquest major equilibri entre espècies observat a Coro Trasito i la utilització únicament d'ossos de cérvols per a les puntes de projectil porta als investigadors a considerar que aquesta espècie podria haver tingut un paper destacat en la societat del Neolític antic.
«Obtenir ossos llargs de cérvol, probablement a través de la caça, requereix més esforç que usar els ossos llargs d'animals domesticats. Això és especialment interessant per la gran quantitat d’eines d’ossos de cèrvids identificades en comparació amb la quantitat de cèrvids observada al conjunt d’ossos no treballats. Aquesta selecció podria deure’s, en part, per les propietats de l'os, però també a creences i valors relacionats amb aquestes espècies animals», assenyala Jakob Hansen, primer autor del treball i investigador predoctoral al Departament de Prehistòria de la UAB. «En qualsevol cas, cal més recerca en altres jaciments amb la mateixa combinació de mètodes que hem aplicat aquí per explorar aquesta hipòtesi».
Fortalesa metodològica
Els investigadors destaquen la fortalesa metodològica de l'estudi. Anteriorment, basant-se en l'estudi de les característiques morfològiques s'havien detectat artefactes d'os de cérvols en altres jaciments neolítics de la península Ibèrica, però aquesta és la primera vegada que les espècies s'han identificat taxonòmicament i s'ha evidenciat directament una estratègia en la selecció dels animals.
A l'aproximació clàssica de l’arqueozoologia, s'han afegit l'anàlisi traceològica per identificar els usos específics de les eines i els materials amb els quals es van produir mitjançant microscòpia d'alta resolució, i la identificació taxonòmica, realitzada per espectrometria de masses (Zooms) mitjançant l'avaluació de biomarcadors peptídics.
«Recerques futures podrien beneficiar-se de la integració d'aquests tres enfocaments per a una millor comprensió de la relació entre els tipus d'artefactes i les espècies seleccionades per a la seva producció. Aquest estudi no ha fet més que obrir-ne la porta», conclou Ignacio Clemente, investigador del GAAM i de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC), que també ha coordinat el treball.
Il·lustració de la gràfica d'anàlisi per espectrometria de masses que ha permès identificar taxonòmicament les espècies (cèrvids o caprins) de les eines analitzades.
Article de referència: Jakob Hansen, Alejandro Sierra, Sergi Mata, Ermengol Gassiot Ballbè, Javier Rey Lanaspa, Frido Welker, Maria Saña Seguí, Ignacio Clemente Conte. «Combining traceological analysis and Zooms on Early Neolithic bone artefacts from the Cavi of Cor Trasito, NE Iberian Peninsula: Cervidae used equally to Caprinae». PLoS ONE. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0306448