Troben evidència directa del consum de lactis al Pirineu en la fase més inicial del Neolític
Un estudi conjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat d’Estrasburg sobre restes de les coves de Chaves i Puyascada, totes dues a Osca, ha trobat la primera evidència directa del consum i processament de productes lactis al Pirineu ja als inicis del Neolític, fa 7.500 anys, així com de derivats del porc. El resultat qüestiona la consideració que l'explotació d'aquests productes a la serralada pirinenca hauria començat molt més tard.
L'anàlisi del contingut i l'ús dels atuells prehistòrics ha esdevingut una valuosa font d'informació sobre els patrons alimentaris i les pràctiques de subsistència de les societats del passat. Una recerca feta sobre materials dels jaciments d'Osca de la Cova de Chaves (Bastarás), a 640 metres d'altitud a les serres prepirinenques, i l’Espluga de la Puyascada (La Fova), a 1.300 metres, en un ambient estrictament pirinenc, ha revelat ara la primera evidència directa de consum i processament de productes lactis al Pirineu durant el Neolític antic.
El treball l'han desenvolupat prehistoriadors procedents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Saragossa i químics de la Universitat d'Estrasburg (França) sobre materials dipositats al Museu d'Osca i s'ha publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences.
La recerca s'ha dut a terme mitjançant una combinació de tècniques per a la identificació de residus orgànics i la caracterització isotòpica d'àcids grassos per a determinar-ne l'origen animal, així com de dades obtingudes de la morfologia i funcionalitat de la ceràmica i d'estudis arqueozoològics de tots dos llocs.
L'anàlisi dels residus orgànics preservats a la matriu argilenca de l'interior de 36 recipients ceràmics indica que fa 7.500 anys els lactis ja eren processats i consumits al Pirineu Central. La correlació entre els residus de greix lacti i les diferents formes de la ceràmica suggereix, a més, que tots els processos (preparació, consum i emmagatzematge) es van dur a terme en els dos assentaments.
El resultat «qüestiona la consideració anterior que el consum de lactis als Pirineus s'hauria iniciat molt més tard», assenyala Nàdia Tarifa, investigadora de la Universitat d'Estrasburg durant la recerca i primera autora de l'article. «Sempre s'ha considerat que les dinàmiques socials prehistòriques en contextos muntanyencs són més lentes o "menys evolucionades" que a la costa. El nostre treball corrobora de manera definitiva estudis faunístics previs a tots dos llocs, que ja havien apuntat l'explotació làctia en aquestes zones muntanyenques en unes fases molt primerenques del Neolític».
L'estudi mostra també com els productes derivats del porc podrien haver estat processats o emmagatzemats en recipients de ceràmica als dos jaciments, cosa que indicaria la importància d'aquesta espècie per a les primeres economies ramaderes de muntanya. En contrast amb els resultats per a la llet, els investigadors han observat també algunes variacions entre els dos jaciments quant a l'explotació de carn de remugants i porcs, amb predomini dels primers a l’Espluga de la Puyascada i dels segons a la Cova de Chaves. Aquestes diferències podrien estar relacionades amb les característiques dels assentaments i el seu entorn i amb els mètodes de processament de la carn.
Els investigadors han identificat també residus de vegetals processats, així com de resina de pi. Aquesta última substància s'hauria utilitzat per impermeabilitzar l'interior dels recipients.
Els resultats donen suport a la idea que al Neolític primerenc a l'àrea pirinenca es practicava una economia mixta basada en l'agricultura i la ramaderia integrades (en què una sosté l'altra), amb ramats d'ovelles com a principal font de carn i llet.
«Les nostres troballes permeten conèixer millor els hàbits de consum i l'ús tecnològic dels recursos en el Neolític antic al Pirineu i obren noves vies de recerca per aprofundir en la comprensió de les dinàmiques socials i econòmiques de les societats antigues, especialment en les zones muntanyenques», assenyala Alejandro Sierra, investigador de la UAB coautor de l'estudi.
Article de referència: Tarifa-Mateo, N., Laborda, R., Sierra, A., Montes, L., Utrilla, P., Saña, M., Motsch, E., Schaeffer, P., Adam, P. «Milk production in pottery. Evidence for various exploited resources used by the first farmers in Central Pyrenees using the morphological, chemical and stable carbon isotopic composition of organic residues from ceramic vessels» (juny, 2024) Archaeological and Anthropological Sciences. DOI: https://doi.org/10.1007/s12520-024-02001-9