El que la ceràmica revela de la cuina prehistòrica centreeuropea
L’anàlisi de traces de greixos en més d’un centenar d’atuells evidencia grans canvis en el consum i preparació d’aliments dels grups que van habitar l’Alemanya central entre el neolític i l’edat del bronze, i la seva relació amb innovacions en les formes i decoracions dels recipients. Així ho indica un estudi pioner, fet per investigadors de la UAB i l’Oficina Estatal de Gestió del Patrimoni i Arqueologia de Saxònia-Anhalt en aquesta regió, que va ser clau per al sorgiment de grans cultures prehistòriques, com les de les ceràmiques de bandes, de cordes i campaniforme i la d’Unetice, una de les primeres societats estat d’Europa. La investigació s'ha publicat a la revista PLoS ONE.
Les primeres societats agrícoles i productores de ceràmica es van assentar a Europa central fa uns 7.500 anys, amb la dispersió de la cultura de la ceràmica de bandes. En els mil·lennis següents es va desenvolupar una diversitat cultural excepcional, que va donar lloc a una àmplia gamma d’estils i decoracions de ceràmica neolítica. Tradicionalment, els arqueòlegs han estudiat aquestes ceràmiques per diferenciar les cultures prehistòriques a què donen nom, però el seu contingut i usos romanien pràcticament desconeguts.
Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Oficina Estatal de Gestió del Patrimoni i Arqueologia (LDA) de Saxònia-Anhalt han analitzat les pràctiques culinàries de l’Alemanya central al llarg del neolític i l’edat del bronze (fa entre 7.500 i 3.500 anys) i la seva relació amb els canvis en la decoració i la forma de les ceràmiques que s’hi utilitzaven, en un estudi pioner publicat en la revista PLOS ONE. La regió central d’Alemanya és una de les que presenta més diversitat cultural en la prehistòria centreeuropea, a causa dels rics sòls agrícoles de loess de la zona i altres recursos naturals com la sal, que van portar els grups humans a establir-s’hi des de molt aviat.
El treball ha analitzat traces de menjar en forma de lípids atrapats en 124 atuells de ceràmica de diferents formes i grandàries, procedents de tombes i assentaments, conservats al Museu de Prehistòria de Halle. L’anàlisi de lípids permet distingir entre residus de greixos derivats de la llet, d’animals remugants i de no remugants, així com d’origen marí o vegetal. Les mostres analitzades són una de les sèries de dades d’Alemanya més gran estudiada fins ara.
L’estudi revela amplis canvis en l’ús de la ceràmica i la preparació d’aliments al llarg del temps, així com les complexes relacions que les poblacions prehistòriques van establir entre els recursos alimentaris i els principals mitjans per preparar-los, emmagatzemar-los i consumir-los. «Ens ha permès veure com s’hi van desenvolupar cultures gastronòmiques específiques i els gustos per una manera o una altra de cuinar amb ceràmica, una diversitat molt difícil de detectar a través d’altres indicadors arqueològics», assenyala Adrià Breu, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i primer autor de l’article. «Encara que la cabanya ramadera, dominada majoritàriament per vaques i en menor mesura per cabres, ovelles i porcs, es va mantenir estable al llarg del temps, el consum de productes derivats dels animals va canviar substancialment en el període que hem estudiat», afegeix.
Dels lactis en jocs de vasos als plats amb greixos de porc
Els resultats mostren que en el neolític mitjà, fa 5.500 anys i coincidint amb la cultura de Baalberge, per primera vegada a la regió es va generalitzar la incorporació dels productes lactis a la dieta. Acompanyant aquest canvi gastronòmic s’hi van produir jocs de petits vasos i gerres amb anses. Els primers es devien utilitzar per servir lactis abocats dels atuells més grans trobats amb freqüència en els assentaments. Es tractaria d’un dels primers casos de vasos amb un ús especialitzat a la prehistòria. «És fàcil imaginar que va ser un període en què la llet i els seus derivats (nata, mantega, formatge o iogurt) eren molt apreciats, i es desenvolupà la tradició de beure’ls o menjar-los utilitzant aquests vasos tan característics, que recorden les nostres tasses per a l’esmorzar», explica Adrià Breu.
Al final del neolític, fa 4.500 anys, es produeixen canvis substancials en les formes i la decoració de les tasses, vasos i gerres que donen nom a la cultura de la ceràmica de cordes, que arriba de les regions estepàries orientals. L’estudi detecta en aquestes ceràmiques, sobretot en àmfores de doble ansa singulars, l’aparició de nous gustos marcats per la preferència de cuinar amb porc i el pas dels lactis a un segon pla. Aquest canvi ha sorprès els investigadors, atès que no s’acompanya d’un augment de la quantitat de porcs en els ramats, i reforça la idea del valor social que aquesta carn devia tenir.
L’anàlisi de les ceràmiques de cordes desafia també consideracions prèvies: «Els continguts mostren que els derivats lactis no van tenir la importància que caldria esperar en les poblacions que van arribar d’Europa oriental i que han estat considerades grups nòmades d’economia pastoral, i tampoc confirmen el consum de cervesa, com s’ha assumit moltes vegades», explica Roberto Risch, investigador de la UAB i coautor de l’estudi.
L’ús intensiu de productes lactis va continuar especialment entre les poblacions de la cultura campaniforme, en què no es detecta el mateix gust pel porc. L’ús dels vasos carenats per contenir i servir lactis es va donar especialment en els enterraments pròxims a l’assentament circular de Pömmelte. La majoria de les tombes en aquests enterraments presentaven com a aixovar un únic vas per consumir els lactis, una pràctica funerària que devia ser específica del jaciment.
Dieta variada en ceràmiques estandarditzades i multifuncionals
A l’inici de l’edat del bronze, fa 4.000 anys, l’alimentació de la cultura d’Unetice es va caracteritzar per una varietat més gran de productes derivats d’animals i plantes. Malgrat que ja comptava amb cavalls, aquesta cultura va mantenir el gust pel porc, però va abandonar la tradició de consumir lactis en vasos petits.
Unetice va ser una de les primeres societats amb estructures d’estat d’Europa, juntament amb El Argar a la península Ibèrica. Altament jerarquitzada, amb mestres del temps poderosos que van codificar en el disc celeste de Nebra coneixements astronòmics, va desenvolupar artesanies especialitzades, com la terrisseria. El consum d’aliments es va produir en recipients estandarditzats i multifuncionals. «Tanmateix, aquesta estandardització més gran no respon a un ús més especialitzat; al contrari, els mateixos vasos, com les típiques tasses carenades, van ser usats per preparar i consumir aliments relacionats amb una gran varietat de lípids, potser en un intent per aparentar igualtat en una societat cada vegada més desigual», explica Roberto Risch.
En suma, l’estudi demostra com, combinant anàlisis de residus lipídics amb estudis contextuals i tipològics de la ceràmica més convencionals, es poden revelar realitats complexes d’actituds i pràctiques culinàries canviants que passarien desapercebudes si es fessin servir altres indicadors de la dieta. «Les complexes tendències detectades en aquest treball mereixen el desenvolupament de futurs estudis que incloguin un nombre més gran de mostres de cada període», conclouen els investigadors.
Tomba d’un home adult (30-50 anys) del grup de la ceràmica de cordes (4.500 anys). Les grans àmfores decorades que formaven part de l’aixovar gairebé sempre contenien greix de porc. © State Office for Heritage Management and Archaeology Saxony-Anhalt.
Article de referència: Breu, A.; Risch, R.; Molina, E.; Friederich, S.; Meller, H.; Knoll, F. (2024). «Pottery spilled the beans: patterns in the processing and consumption of dietary lipids in Central Germany from the Early Neolithic to the Bronze Age», PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0301278