Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Prehistòria

Les primeres comunitats pastorals del sud de la península Ibèrica van aplicar una gran diversitat d'estratègies en la gestió dels ramats

04 abr. 2024
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

L'estudi del règim alimentari d'ovelles de la Cova de El Toro (Màlaga) de fa 7.200 anys mostra com les pràctiques de gestió del bestiar en el Mediterrani Occidental al Neolític antic van ser molt més variades del que es pensava fins ara i reforça la hipòtesi que els grups neolítics del sud peninsular es caracteritzaven per la seva complexitat i una gran mobilitat pel territori. La recerca ha estat liderada per investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB i publicada a PLOS ONE.

Dues dents d'ovella seccionades longitudinalment
Peces dentals d'ovelles de la Cova de El Toro mostrejades per a aquest estudi. (Autor: Alejandro Sierra, UAB).

Els grups pastorals del sud de la península Ibèrica van aplicar ja a inicis del Neolític diferents estratègies de gestió dels seus ramats, amb diferents patrons de reproducció, alimentació i desplaçament, en funció de les seves necessitats ecològiques i productives. Així ho indica un estudi liderat per la UAB que ha reconstruït les pràctiques ramaderes dels primers grups pastorals ocupants de la Cova de El Toro (Antequera, Màlaga) fa 7.200 anys, amb la finalitat d'explorar les seves estratègies de pasturatge i els factors socioeconòmics que van poder influir-hi.

En l'estudi, publicat en la revista PLOS ONE, hi han participat investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB, així com de la Universitat de La Laguna (Tenerife), Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats  (IMF-CSIC), la Universitat de Cardiff i el Museu d'Història Natural de París.

L'economia agrícola a la península Ibèrica durant el Neolític es va desenvolupar molt ràpidament, fa entre 7.600 i 7.400 anys. Amb tot, la informació específica sobre les estratègies de pasturatge de les primeres comunitats neolítiques, especialment al sud, era limitada, degut principalment a la dificultat d'investigar aquestes pràctiques de gestió en un mateix lloc i en un període de temps arqueològic tan curt.

L'estudi publicat ara ha pogut reconstruir les pràctiques de gestió dels ramats, incloses les de mobilitat altitudinal, en un mateix jaciment i amb una resolució temporal molt precisa. Mitjançant datacions radiocarbòniques d'alta resolució de vuit peces dentals d'ovelles de la Cova de El Toro i l’anàlisi dels isòtops estables de carboni i oxígens fixats en l'esmalt, els investigadors han pogut constatar que els animals van ser gestionats a la Cova al llarg d'un període de només 240 anys, durant l'expansió del Neolític per la península Ibèrica, i establir-ne els règims d'alimentació.

Els resultats mostren que les comunitats pastorals van aplicar diferents patrons de cria —a la tardor, l’hivern i la primavera—, van controlar la reproducció del bestiar; van alimentar els animals amb diferents plantes al llarg del cicle anual, amb un consum a l'estiu d’espècies típiques de zones salines per part d'alguns exemplars, i els van pasturar a diferents altituds i en zones de muntanya. Aquesta gran variabilitat indica que, probablement, cada ovella va ser pasturada de manera diferent, i es van poder aplicar diferents pautes dins d'un mateix ramat.

Aquestes troballes qüestionen la percepció prèvia de l'homogeneïtat en la gestió del bestiar als inicis del Neolític en el Mediterrani Occidental i reforça la hipòtesi de la complexitat de les primeres poblacions neolítiques del sud d'Ibèria. «Les diverses estratègies de pasturatge que hem trobat encaixen en el model econòmic proposat per a les comunitats del Neolític antic del sud de la península Ibèrica, que han estat considerades com a comunitats pastorals de gran mobilitat», assenyala Alejandro Sierra, investigador de la UAB que ha coordinat l'estudi.

La variabilitat identificada s'explicaria com una resposta adaptativa de les primeres societats agrícoles i ramaderes per raons diverses i no inconnexes entre si, com un millor accés als recursos, canvis en les condicions climàtiques o a les característiques socioeconòmiques dominants en cada lloc. En aquest sentit, l'estudi publicat ara «pot tenir implicacions més àmplies per comprendre l'adaptabilitat de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes a l'inici del Neolític en la península Ibèrica», assenyala María Saña, investigadora de la UAB i coordinadora de la recerca.

entorn natural de la Cova de El Toro

Entorn natural en què es troba la Cova de El Toro (Autor: Dimas Martin-Socas).

Article: Sierra, A., Navarrete, V.; Alcàntara, R.; Camalich, Mª. D.; Martín-Socas, D.; Fiorillo, D.; McGrath, K.; Maria Saña, M. Shepherding the past: High-Resolution data on Neolithic Southern Iberian livestock management at Cueva de El Toro (Antequera, Málaga)PLOS ONE (April 3, 2024). 

https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0299786

Dins de